La boina gerd¨®

Deuria fer molt de goig. Resulta que treballes en una botiga i entra una noia guap¨ªssima abillada amb una boina del color dels gerds, de les que trobes en botigues de segona m¨¤, i et quedes tan fascinat que nom¨¦s pots acabar exclamant que et sembla que l¡¯estimes. ?s l¡¯enamorament que relata Prince en una de les seves can?ons m¨¦s c¨¨lebres, d¡¯all¨¤ els anys vuitanta, un pop festiu que porta per t¨ªtol Raspberry beret.

Aix¨° ve a tomb per parlar de com s¡¯ho fa, la llengua, per referir els colors. Perqu¨¨ de termes que designen colors, en catal¨¤ ¨Cde fet, com en totes les lleng¨¹es?, no n¡¯hi ha pas tants, es poden comptar f¨¤cilment amb els dits d¡¯una m¨¤ i mitja, i corresponen a colors b¨¤sics, els m¨¦s generals, blanc, negre, groc, blau, verd, vermell, gris, marr¨®, i potser algun altre que em deixo. Aquests mots, tots ells adjectius, fan la concordan?a en g¨¨nere i nombre (menys marr¨®, que no t¨¦ femen¨ª) per acabar construint sintagmes nominals en companyia de substantius: camisa blava, mitjons grocs, catifes vermelles, mat¨¨ries grises. Fins aqu¨ª, poques sorpreses.

Ara b¨¦, de colors n¡¯hi ha molts m¨¦s, nom¨¦s has d¡¯anar a una botiga de pintures i agafar un mostrari d¡¯aquells que s¡¯obren com un vano, per veure que el ventall crom¨¤tic de la realitat va molt m¨¦s enll¨¤ del que permet el diccionari, de manera que la llengua s¡¯acaba servint d¡¯objectes diversos, fen¨°mens i elements de la natura per fer al¡¤lusi¨® a la resta de colors. Un cas molt clar s¨®n els verds, com ara el verd llima, el verd maragda o el verd pistatxo, per¨° tamb¨¦ el groc llimona, el beix safari o el blau cel. En tots els casos, especifiquem de quin color es tracta amb un substantiu conegut que s¡¯enganxa al color que fa de base. La paradoxa diu, doncs, que no hi ha un verd que defineixi el color del pistatxo sense al¡¤ludir, precisament, al color pistatxo.

La gr¨¤cia d¡¯aquests casos ¨¦s que aquests mots, malgrat que sem¨¤nticament es comporten com adjectius, de fet no fan la concordan?a com a tals, i per tant es mantenen sempre invariables, tant pel que fa al g¨¨nere com quant al nombre. Aix¨ª, les p¨¤gines grogues de Telef¨°nica funcionen amb la concordan?a plena, amb un grogues que ¨¦s femen¨ª i plural, per¨° no les p¨¤gines salm¨® de La Vanguardia, no cal dir-ho, perqu¨¨ el salm¨® ¨¦s un peix. I el mateix valdria per a uns mitjons malva, uns pantalons carbassa, uns jerseis rosa o, com d¨¨iem al principi, una boina gerd¨®.

Aquest ¨¦s el motiu pel qual, normativament, l¡¯adjectiu blaugrana no t¨¦ forma de plural, i en canvi blanc-i-blau s¨ª que en t¨¦, perqu¨¨ el formant grana prov¨¦ del fruit de la magrana, i per tant es comporta com feien els substantius, mentre que blau, en tant que adjectiu, s¨ª que incorpora la essa final. Fem doncs el club blaugrana i els jugadors blaugrana, de la mateixa manera que els futbolistes del Gimn¨¤stic de Tarragona s¨®n els grana a seques. I podr¨ªem deixar el futbol i anar al m¨®n casteller per trobar-nos la mateixa dicotomia, amb els Minyons de Terrassa com els malva i els Castellers de Vilafranca com els verds.

El problema, per¨°, ¨¦s que els usos tendeixen a difuminar el model. Com m¨¦s freq¨¹ent ¨¦s un adjectiu format a partir d¡¯un substantiu, m¨¦s f¨¤cil se¡¯ns fa fer-ne la concordan?a amb normalitat, de manera que, per a molts parlants, colors com el lila o el rosa produirien sintagmes perfectament admissibles, com ara mocadors liles o camises roses, de la mateixa manera que per a molts, mitjans de comunicaci¨® inclosos, ja ¨¦s leg¨ªtim escriure blaugranes. En alguns casos, doncs, l¡¯estrat¨¨gia general de formaci¨® dels colors s¡¯adapta a principis morfol¨°gics b¨¤sics, en un cam¨ª que tendeix a tractar-los tots de la mateixa manera i que acaba convertint l¡¯excepci¨® en norma.

Quin ¨¦s, per¨°, el l¨ªmit? Amb quins colors podem tenir la m¨¤niga ampla i amb quins no? El paradigma pel que fa als colors, mentre la freq¨¹¨¨ncia del terme es mantingui en un rang raonable o b¨¦ es tracti d¡¯un terme compost (com passa a camises blau cel), ¨¦s encara prou s¨°lid per esperar de la norma una defensa p¨¨tria d¡¯aquests casos, per¨° aix¨° no obsta que els colors m¨¦s freq¨¹ents puguin tenir un tracte normativament m¨¦s gener¨®s. Perqu¨¨, com d¨¨iem, per a molts parlants sembla que pantalons roses podria passar com un sintagma correcte, per¨° no pas p¨¤gines salmons ni samarretes pistatxos. I encara menys boines gerdons, per fascinants que siguin.