Enyoran?a de dies hist¨°rics

Quatre mesos ja sense el moviment ampul¡¤l¨®s del p¨¨plum de Clio, la senyora musa de la Hist¨°ria. ?s ben dif¨ªcil de portar quan un s'ha acostumat un dia rere l'altre als seus sobresalts i t¨¦ el n¨²vol ple de fotos de fam¨ªlia i fins i tot de selfies amb fons ¨¨pic, banderes al vent i multituds com a testimoniatge dels dies que ho van canviar tot. I m¨¦s encara quan al 'mono' de la hist¨°ria l'acompanya un altre cop la incertesa sobre qu¨¨ passar¨¤ a continuaci¨®, si ¨¦s que per ventura passa alguna cosa.

Hi havia pressa; hi havia molta resoluci¨®; hi havia una idea d'irreversibilitat obtinguda per la t¨¨cnica de la insist¨¨ncia, del mantra per atreure la pluja; i ara tot ha quedat sec, sense pols, en una nova espera desconcertant. Ser¨¤ dif¨ªcil que es repeteixi aquella agitaci¨®, entre l'11 de setembre i el 9 de novembre de 2014, quan un dia rere l'altre el proc¨¦s tacava les primeres p¨¤gines de la premsa espanyola i fins i tot de la internacional. Ni tan sols l'actual marcatge obsessiu des del Govern Rajoy aconsegueix intensificar el feble batec sobiranista.

Si s'ha de jutjar per l'actualitat, ¨¦s leg¨ªtim dubtar de la solidesa hist¨°rica de certs esdeveniments. Unes manifestacions, per nombroses que hagin estat; l'aprovaci¨® d'una llei transcendental, despr¨¦s suspesa pel Tribunal Constitucional; la signatura solemne de la convocat¨°ria d'una consulta, suspesa tamb¨¦ a continuaci¨®; l'intrigant regateig entre el govern catal¨¤ i l'espanyol, l'un per posar les urnes i portar la gent a votar i l'altre per impedir-ho; la celebraci¨®, per fi, d'un proc¨¦s participatiu, tot aix¨°, com ser¨¤ valorat en el futur i quin pes efectiu tindr¨¤ en la configuraci¨® del futur de Catalunya i d'Espanya?

Si tingu¨¦ssim en compte l'actual flux medi¨¤tic, hem entrat en un profund sot en el proc¨¦s sobiranista. No ¨¦s el monotema des de fa mesos. La solidesa i envergadura de l'independentisme no necessiten demostraci¨®, per¨° l'¨¨xit del proc¨¦s en el creixement de l'independentisme tampoc garanteix l'encert en els seus plans ni l'obtenci¨® del resultat volgut.

Per a cert soberanisme, tot s'ha jugat en un registre subjectiu. Al final, la democr¨¤cia ¨¦s la suma de subjectivitats o el poder de la subjectivitat majorit¨¤ria. Quan es projecten els desitjos sobre la realitat, qualsevol cr¨ªtica del proc¨¦s es presenta com una fe que flaqueja o fins i tot un desig de frac¨¤s. Aix¨ª es fa inconcebible que alg¨² sense una posici¨® decantada intenti raonar en veu alta, argumentar i criticar lliurement sense fer-se sospit¨®s d'unionisme o de dependentisme, dos de les invencions m¨¦s perverses de l'¨²ltima temporada per la seva voluntat de partir en dues meitats contraposades la societat catalana, sense espai per a matisos. O a favor o en contra.

Ara, quan molts dubten i uns altres emmudeixen, correspon seguir parlant de la tardor hist¨°rica. I aix¨° ¨¦s el que fa Joan Tapia, amb dist¨¤ncia i equilibri, sense subjectivismes, en el seu llibre ?Espa?a sin Catalu?a? Cr¨®nica personal de sesenta d¨ªas de discordia: del Once de Septiembre al 9-N (Pen¨ªnsula).

No descobrir¨¦ qui ¨¦s Joan Tapia, per¨° de vegades cal recordar obvietats. Tapia escriu ara comentaris pol¨ªtics a?El Peri¨®dico, per¨° va ser director de La Vanguardia durant 13 anys, des del 1987 fins al 2000, en un moment crucial per al primer diari de Catalunya. En la seva etapa, el diari va fer la transformaci¨® professional, tecnol¨°gica i gr¨¤fica m¨¦s important de la seva hist¨°ria i va escapar de la vigil¨¤ncia d'un banquer com Mario Conde. Abans havia treballat com a bra? dret period¨ªstic de tres personatges de m¨¤xim nivell: Josep Pallach, el malaguanyat fundador de Reagrupament Socialista; Josep Vilarasau, l'home que va modernitzar La Caixa, i Miguel Boyer, el ministre liberal de Felipe Gonz¨¢lez. La seva ¨¦s una mirada autoritzada i rellevant per a aquests dies hist¨°rics.

La cr¨°nica de Tapia ¨¦s un dietari que compr¨¨n des de l'11 de setembre fins al 9 de novembre, en qu¨¨ analitza els fets del dia, centrats naturalment en el proc¨¦s sobiranista, batejat per Tapia com a consultista; una bona troballa l¨¨xica a contraposar a l'unionisme i al dependentisme dels intel¡¤lectuals org¨¤nics d'Artur Mas. Segueix el fil del proc¨¦s, per¨° no oblida els esdeveniments econ¨°mics i pol¨ªtics de m¨¦s subst¨¤ncia, especialment els que tenen a veure amb la corrupci¨®, i fa, com ¨¦s habitual en les seves an¨¤lisis, una lectura perspica? de les enquestes.

El resultat ¨¦s equilibrat, ¨¦s a dir, n'hi ha per a tothom. Artur Mas s'est¨¤ sortint amb la seva, ja que ha obtingut ¡°un ¨¨xit parcial que referma la seva posici¨®¡±, per¨° de moment est¨¤ fracassant en el seu objectiu, que era recuperar ¡°el poder i el lideratge del catalanisme¡± que Pujol va obtenir el 1980. L'independentisme, malgrat la for?a acumulada, no en t¨¦ prou per arribar al cim. De manera que no quedar¨¤ m¨¦s remei que asseure's a negociar quan canvi? el mapa pol¨ªtic a finals de 2015. Per¨° el di¨¤leg ¨¦s improbable sense un acord previ entre PP i PSOE. Al final tot haur¨¤ de desembocar en un nou pacte constitucional, que ser¨¤ m¨¦s dif¨ªcil ara que el 1978 perqu¨¨ ¡°no tenim les esperances ni les pors d'aleshores¡±. No seran dies tan hist¨°rics com s'esperava, ni els actuals ni els que s'acosten, per¨° no seran menys transcendents ni menys interessants.