Les bones not¨ªcies no s¨®n not¨ªcia ni s¨®n bones

Mariano Rajoy i Artur Mas han compartit estovalles al castell de Peralada. El prodigi ha tingut lloc amb motiu de la inauguraci¨® oficial de la MAT (l¨ªnia de molt alta tensi¨®), la nova interconnexi¨® el¨¨ctrica entre Fran?a i Espanya que, entre altres coses de rellev¨¤ncia, posa fi al cul-de-sac de la xarxa del subministrament en Catalunya i la p¨¨tria incomunicaci¨® entre el president de la Generalitat i el cap del Govern espanyol. Tal com estan les coses entre tots dos, un simple dinar evocaria per moments en termes medi¨¤tics la cimera de Camp David del 1978 entre Menachem Begin i Anwar al-Sadat.

Com no podia ser de cap altra manera, hi havia molta electricitat en l'esdeveniment. "Cal connectar i no desconnectar", va llan?ar Rajoy en l'acte inaugural previ de Montesquiu d'Albera. "Agressors de moltes ¨¨poques han procurat trencar les cames de la identitat catalana", va prevenir Mas en un altre acte oficial paral¡¤lel a Barcelona. El succ¨¦s, per¨°, coincideix amb algunes petites bones not¨ªcies aparents que surfegen amb m¨¦s pena que gl¨°ria sobre les onades embravides dels esc¨¤ndols i la carregada atmosfera pol¨ªtica.

Antoni Puigverd se'n dol amb amargor. "A Espanya, l'energia pol¨ªtica m¨¦s intensa es destina a la destrucci¨®", escriu a La Vanguardia. "Aqu¨ª, res apassiona tant com abatre un enemic, per les bones o per les males, amb l'ajuda dels mitjans que, reconvertits en gossada de ca?a, persegueixen la presa amb voracitat irrefrenable", afegeix l'articulista. "Quina naci¨®, quin Estat, quina democr¨¤cia creix al solar de l'adversari enderrocat?", s'interroga Puigverd, que apel¡¤la als "moderats" per intervenir en la deriva radical i autodestructiva del pa¨ªs. "Ha arribat l'hora que els moderats parlem sense timidesa, amb claredat", escrivia decidit a seguir transitant aquest cam¨ª solitari.

Obres s¨®n amors

El desbloqueig d'un paquet d'importants obres d'infraestructures, entre les quals una inversi¨® de 220 milions d'euros en la llan?adora que connectar¨¤ l'aeroport del Prat amb el centre de Barcelona, ha irromput en l'escena amb desigual fortuna. Francesc Marc ?lvaro avisa el personal des de La Vanguardia. Sota el t¨ªtol "Foment t'estima", l'articulista recorre a la figura del pal i la pastanaga. "Es detecta un estat d'¨¤nim feli? arran de la bona voluntat expressada per Foment", admet ?lvaro amb ironia.

¡°Quina necessitat hi ha de protestar si les not¨ªcies s¨®n immillorables?¡±,

"Quina necessitat hi ha de protestar si les not¨ªcies s¨®n immillorables? No siguem victimistes, deixem-nos estimar", prossegueix a continuaci¨® en el mateix to, abans de cridar l'atenci¨® sobre la not¨ªcia que la Fiscalia estudia ampliar la investigaci¨® contra Mas pel 9-N. "Potser ens sortir¨¤ molt car que els trens arribin finalment a l'hora", conclou l'articulista.

El mateix Ara destacava la import¨¤ncia de l'anunci, encara que sense amagar el seu escepticisme i la seva aparent c¨¤rrega electoralista. "Degoteig inversor", titulava la portada amb pudor. "El conseller Santi Vila anuncia que el Ministeri de Foment obre ara l'aixeta a Catalunya per desencallar grans obres pendents", afegeix el diari amb un perceptible to de desconfian?a.

"L'incompliment de compromisos ¨¦s marca de la casa, per la qual cosa esperem que l'ambient preelectoral no hagi fet pensar que calia un anunci pomp¨®s perqu¨¨ no ¨¦s compleixi", escriu Daniel Albalete, professor d'economia de la UB. "Si aquesta ¨¦s la bona, estar¨ªem davant d'una bona not¨ªcia", afegeix per¨° a continuaci¨®. "Els successius Governs espanyols fan un ¨²s electoralista de les inversions de Foment", insisteix per la seva banda David Mir¨®, molt menys complaent.

Distensi¨® o electoralisme?

La Vanguardia va rebre el fet amb satisfacci¨® continguda i t¨¨bies esperances que l'acord pugui donar pas al desbloqueig de problemes de m¨¦s categoria. "Un petit s¨ªmptoma de distensi¨® entre tanta tibantor, encara que seria excessiu qualificar de signe d'esperan?a", escrivia Marius Carol en el seu comentari del dia. "Per¨° la pol¨ªtica no ¨¦s un bolero i la dist¨¤ncia no pot ser l'oblit, ni una excusa", afegia amb certa malenconia. Ni tan sols el diari de cap?alera del grup God¨® estava segur que la not¨ªcia era not¨ªcia i, a m¨¦s a m¨¦s, bona. "El Govern i Foment desbloquegen obres parades", deia concisament la portada.

¡°Els successius Governs espanyols fan un ¨²s electoralista de les inversions de Foment¡±, diu David Mir¨® a l¡¯¡®Ara¡¯

Per¨° encara hi ha m¨¦s. Els mitjans s'han fet ress¨° tamb¨¦ de la revitalitzaci¨® del comer? exterior i l'agenda de projectes d'infraestructures en el marc de la UE. "R¨¨cord exportador", titulava el Punt-Avui en informar del creixement del 3,1% de les exportacions catalanes, que suposen el 25% del total de l'Estat. "Catalunya tira de nou de l'exportaci¨® espanyola", destacava per la seva banda El Peri¨®dico, que citava la depreciaci¨® de l'euro i la major competitivitat com a fets clau.

L'economia, per una vegada, sembla que ha compensat doncs la tensa actualitat pol¨ªtica. "Catalunya demana fons a la UE per a obres p¨²bliques", destaca igualment El Peri¨®dico, que cita el corredor mediterrani, la L-9 del metro i la millora de Rodalies en els projectes de l'anomenat pla Juncker, on espera mobilitzar 6.800 milions d¡¯euros d¡¯inversions. "Correspon ara, doncs, a l'Executiu de Mariano Rajoy analitzar i, si escau, avalar, les propostes que li arriben des de Catalunya, que en l¨ªnies generals semblen fonamentades i raonables", deia l'editorial del diari.

Els deu manaments de Mas

Despr¨¦s d'un prolongat black out del proc¨¦s, la setmana pol¨ªtica va arrencar fort amb els deu manaments d'Artur Mas per encarar la recta final cap al 27-S, acompanyats de la llista oficiosa de 156 mesures per precuinar les "estructures d'Estat" d¡¯una virtual Catalunya independent. Poc abans, Antoni Bassas es feia ress¨° del clima regnant: "Que us heu posa't d'acord, els periodistes i el Govern, per fer desapar¨¨ixer el proc¨¦s de cop i volta? Abans en parl¨¤veu mat¨ª, tarda i nit, i ara ni se'n parla", escrivia al diari Ara. "Amb els partits abocats a les eleccions municipals, o aquest buit de tres mesos l'omplen l'ANC, ?mnium i la tan lloada societat civil, o els 2,3 milions del 9-N ¨¦s quedaran sense que els parli ning¨²", advertia el periodista davant el replegament del "monotema" que ha polaritzat des del 2012 el discurs p¨²blic i privat catal¨¤.

"?s molt rellevant que el sobiranisme no perdi de vista aquesta l¨°gica causal de la ruptura pol¨ªtica entre Catalunya i Espanya davant dels mesos que restin per a la data decisiva del 27-S", subratllava per la seva part Salvador Card¨²s. "Cal que es tingui clara l'extrema dificultat, per no dir la total impossibilitat, de revertir el que ha estat la secular l¨°gica de dominaci¨® a qu¨¨ s'ha sotm¨¨s la naci¨® catalana, perqu¨¨ aquest ¨¦s el quid de la q¨¹esti¨®", conclo?a Card¨²s, te¨°ric de primera l¨ªnia de la causa secessionista.

En efecte, la reactivaci¨® de l'agenda sobiranista del Govern i l'¨¨mfasi del cap¨ªtol "social" exigit per ERC han pal¡¤liat l'el¡¤lipsi en qu¨¨ semblava sumit el proc¨¦s. El fet va ser bene?t per l'Ara en un to inequ¨ªvoc, gaireb¨¦ paternalista: "Mas ha sabut veure que no es tracta nom¨¦s d'acreditar un full de serveis com a bon governant, sin¨® d'omplir de contingut la transici¨® nacional", escrivia l'editorialista. "Per aix¨° ¨Cprosseguia¨C l'acci¨® de govern i el proc¨¦s sobiranista han d'anar de bracet, s'han de retroalimentar, han de dibuixar un quadre coherent, perfilar un projecte de pa¨ªs atractiu i inclusiu on la gran majoria es pugui sentir c¨°moda".

El Punt Avui resumia l'esdeveniment amb una complaen?a similar: "Desconnexi¨® en proc¨¦s", deia el titular de portada. Fins i tot el mateix Vicent Partal es felicitava de la "reinvenci¨® de Mas" en el seu editorial de Vilaweb. "Mas va suavitzant el discurs i acostant-se cada dia m¨¦s a un perfil moderadament socialdem¨°crata, que el temps dir¨¤ si ¨¦s efectiu", escrivia.

"A ning¨² se li escapa que, a sis mesos de les eleccions i amb el rebuig frontal del Govern central, la tensi¨® augmentar¨¤ molts decibels i pot distreure de problemes m¨¦s apressants", deia per¨° l'editorial d'El Peri¨®dico, amb refer¨¨ncia a l'acceleraci¨® de les estructures d'Estat, molt especialment pel que fa a la Hisenda pr¨°pia. La idea d'un projecte de Banc Central de Catalunya llan?ada posteriorment ha afegit nous elements al debat p¨²blic.

Pluja no tan fina

Un cop m¨¦s, per¨°, la pluja no tan fina del cas Pujol ha tornat a mullar les esquenes de CiU, sotmesa a la vegada a les fortes tensions internes entre CDC i el seu soci democristi¨¤ Josep Antoni Duran i Lleida. El testimoni de l'hist¨°ric Francesc Cabana a la comissi¨® d'investigaci¨® del Parlament ha acaparat les portades de la premsa. "No em consta que sigui una her¨¨ncia, no sabem d'on ve", informava La Vanguardia amb grans titulars. "El cunyat de Pujol evita confirmar la versi¨® que d¨®na l¡¯expresident", insistia El Peri¨®dico. "El cunyat de Pujol se'n distancia", insistia al seu torn l'Ara, que apuntava en doble direcci¨®: "Un excap de premsa de l'expresident diu que Ferrusola demanava favors per als seus fills", titulava en al¡¤lusi¨® al testimoni del veter¨¤ periodista Ramon Pedr¨®s.

"Mas segueix, per¨° est¨¤ envoltat. Per la comissi¨® Pujol, pel no de Junqueras a la llista ¨²nica i pel cost del divorci amb Duran Lleida. En l'independentisme comen?a a haver-hi fatiga de materials", argumentava per la seva banda Joan Tapia des d¡¯El Confidencial. La sensaci¨® d'estr¨¨s sobre l'estrat fundador del sobiranisme creix de nou, en efecte, davant la nova imputaci¨® judicial de Pujol "j¨²nior", aquesta vegada en qualitat de gestor ¨²ltim de l'"her¨¨ncia" del seu avi patern.

"El fill gran de Pujol, acusat del 'repartiment' de la fortuna a Andorra", titula amb relleu El Mundo sobre la decisi¨® de la titular del jutjat n¨²mero 31 de Barcelona, Beatriz Balfag¨®n, d'imputar el primog¨¨nit de la fam¨ªlia amb relaci¨® als comptes opacs dipositats al Principat. El diari Abc va aprofitar de nou l'ocasi¨® per carregar contra el fundador de CDC i el seu entorn m¨¦s proper. "?s tan sols el pen¨²ltim cap¨ªtol de la presumpta trama de corrupci¨® pol¨ªtica, enriquiment il¡¤l¨ªcit i profunda indec¨¨ncia moral que va ordir el clan Pujol durant d¨¨cades a l'empara del nacionalisme catal¨¤", escrivia l'editorialista amb acidesa.

La successi¨® d'esdeveniments ha tornat a pesar sobre Artur Mas, la dimissi¨® del qual va ser reclamada de nou per PP i Ciutadans al Parlament per considerar que ha mentit sobre el cas Pujol. "Mas va ocultar al Parlament que va inaugurar el major negoci de Pujol Jr. a l'Argentina", va informar El Confidencial. El cas fa refer¨¨ncia a la seva pres¨¨ncia com conseller en cap, l'any 2003, en l'estrena de l'ampliaci¨® del port fluvial de Rosario, impulsat pel Port de Tarragona que presidia Llu¨ªs Badia, de CDC, i va participar en la construcci¨® una empresa de la qual era soci el fill gran del patriarca.

Les males not¨ªcies acostumen a ser not¨ªcia.