Barcelona i CLAC

Ara fa poc es presentava a Barcelona un manifest, signat per un estol d¡¯intel¡¤lectuals de qualitat indiscutible, de l¡¯entitat CLAC (Centre Lliure d¡¯Art i Cultura) en qu¨¨ es clamava, textualment, per una Barcelona amb el ¡°car¨¤cter cosmopolita que sempre ha tingut¡±. En bona mesura, ¨¦s una l¨°gica reacci¨® al desplegament abusiu de la cultura popular i el suport exagerat que est¨¤ tenint el folklore per part de les nostres autoritats, i al fet ins¨°lit que, a TV3, ja no es pugui veure un telenot¨ªcies sense l¡¯aparici¨® de castellers, fires del cargol, forasters, boletaires, collites pr¨°pies, endrapades de cal?ots i tot el que es vulgui (la sardana, pobra, ha caigut en desgr¨¤cia): ¨¦s comprensible que la gent que s¡¯ha format en una cultura universal i metanacional trobi desmesurada aquesta abusi¨® d¡¯unes formes de cultura que, essent de gran dignitat, posseeixen l¡¯inconvenient de ser sempre id¨¨ntiques, invariables, sense poder de metamorfosi ni impuls cap a la creativitat.

Per¨° els signants del manifest, presents o no en un acte m¨¦s aviat improvisat i mancat de concepte, molts d¡¯ells amics d¡¯un servidor (que formava part de l¡¯entitat, i se n¡¯ha donat de baixa), no van tenir present una de les propietats m¨¦s glorioses, o el contrari, de la cultura de Barcelona, parlant diacr¨°nicament: la mediocritat. Res a veure amb Londres, Par¨ªs, Berl¨ªn o, fins i tot, Zuric. Nom¨¦s cal reveure aquella famosa entrevista que Soler Serrano va fer-li a Josep Pla ¡ªpag¨¨s molt viatjat¡ª per recordar que, a Barcelona, tradicionalment, ha sigut vulgar l¡¯arquitectura (la del XIX en?¨¤), la vida quotidiana, les arts pl¨¤stiques i tamb¨¦, ai las!, la literatura. ?s clar que hi ha dues grans excepcions al XX: les fites alt¨ªssimes del Modernisme en arquitectura (no en literatura) i en cultura d¡¯esbarjo mai ressuscitada (des del Romea de Josep Maria de Sagarra a la vida nocturna del Paral¡¤lel), i l¡¯enorme literatura del Noucentisme, la seva arquitectura en part, molt menys la pintura, i un ideal de civilitat hereu de la gran pedagogia nascuda amb la Mancomunitat. Molt m¨¦s tard, als setanta i vuitanta ¡ªfins que Barcelona es va massificar i banalitzar a causa d¡¯un turisme embadalit, mal informat i sense el menor gust¡ª, Barcelona va viure unes d¨¨cades amb una enorme activitat editorial, liter¨¤ria ¡ªels autors sud-americans establerts a la ciutat, per exemple¡ª, art¨ªstica ¡ªT¨¤pies, l¡¯auge de les galeries d¡¯art i del cinema¡ª i en d¡¯altres camps. Una cultura cosmopolita, i vam agrair-ho molt al seu moment, ef¨ªmer.

Ara b¨¦: ?era tot aix¨° una cultura que anava m¨¦s enll¨¤ de la burgesia barcelonina que conservava, amb m¨¦s espectacle que solera, formes de vida educades, tamb¨¦ viatjades, que equivalien nom¨¦s a una deixia de la gran burgesia d¡¯abans de la Guerra Civil? No: aquesta cultura (Gauche Divine, Tuset Street) posse?a un elitisme propi de gent privilegiada i distingida i una escassa vocaci¨® did¨¤ctica ¡ªvull exceptuar l¡¯Escola Eina de disseny¡ª, que de cap manera podia arribar m¨¦s enll¨¤ d¡¯aquells cenacles. Era una cultura enormement viva, que va donar prestigi a Barcelona, per¨° que vivia en un hortus conclusus, igual com vivien en un parad¨ªs emmurallat D¡¯Ors, Carner, Riba o Foix a les millors tert¨²lies de caf¨¨.

La veritat sociol¨°gica ¨¦s que Barcelona no ha tingut mai vocaci¨® cosmopolita; ha sigut, com deia molt b¨¦ Joan Maragall a la seva Oda nova, una ciutat ¡°airosa¡± i ¡°riallera¡±, per¨° tamb¨¦ ¡°covarda, cruel i grollera¡±; m¨¦s encara, ¡°una menestrala pervinguda¡±. Barcelona ja era aix¨ª el 1909, i el panorama no ha canviat. Prat de la Riba, Camb¨® i Gal¨ª van fer el possible per donar altura intel¡¤lectual a la ciutat; per¨° les bases ideol¨°giques de la burgesia hist¨°rica s¨®n tan volubles i mesquines, i s¡¯han sotm¨¨s tan a gratcient, amb els anys, a la l¨°gica del capitalisme neoliberal o a la impud¨ªcia del nacionalisme folkl¨°ric, que, llevat de les colles ja dites, la cultura que ha imperat a Barcelona ha estat d¡¯una vulgaritat mig heretada dels medis rurals (avui, amb m¨¦s salut que la metr¨°polis), mig promoguda pel pujolisme i els seus hereus descafe?nats, que detesten la capital.

Si el CLAC es present¨¦s com un partit, decidit a fer feina, en el futur, en un Parlament i en les conselleries d¡¯Educaci¨® i de Cultura, donaria tot el meu suport a la iniciativa. Perqu¨¨ dir que Barcelona ¡°sempre ha estat cosmopolita¡± ¨¦s caure en una il¡¤lusi¨® gens pr¨°pia, justament, dels intel¡¤lectuals.