Santi Cucurella en la mem¨°ria

No me'n s¨¦ avenir, per¨° avui diem ad¨¦u a Santi Cucurella, pedagog, historiador, activista cultural, ciutad¨¤ honrat de la Garriga. Va n¨¦ixer el 1954: ha mort massa jove, pel que tocava, i pel que li quedava per fer. Si Catalunya ¨¦s un pa¨ªs interessant i t¨¦ alguna ra¨® per enorgullir-se de si mateixa, ¨¦s perqu¨¨ compta, al costat d¡¯un notable teixit de professionals del m¨®n de l'economia i l¡¯empresa, un nodrit gruix de gent d¡¯empenta creadora de cultura, d¡¯intel¡¤lectuals-activistes, d¡¯organitzadors d¡¯idees i projectes. D¡¯aquesta xarxa estesa arreu, com una taca d¡¯oli, en Santi Cucurella n¡¯¨¦s una figura clau.

Si el professor Cucurella s¡¯hagu¨¦s limitat a fer la seva feina de catedr¨¤tic d¡¯institut de Geografia i Hist¨°ria ja hauria representat prou b¨¦ l'extraordin¨¤ria florida de professors i historiadors locals de la seva vila d'adopci¨®. Si el mestre de mestres s¡¯hagu¨¦s enrocat nom¨¦s en l'elaboraci¨® de material did¨¤ctic de primera fila, de la cartografia a la hist¨°ria, de la mitologia a la literatura i la m¨²sica, ja destacaria per aquest sol fet en el panorama pedag¨°gic catal¨¤. Si l¡¯escriptor ¨Cassaig i narraci¨®¡ªinquiet per les q¨¹estions nacionals , escolars i hist¨°riques (Cultura, Pensament, Naci¨®, el 1990; L¡¯independentisme ¨²til, el 1993, i Frac¨¤s escolar, set estrat¨¨gies per al tractament de la diversitat, el 2000, entre molts altres llibres), ja se significaria per la seva empatia i senzilla agudesa, sempre des d¡¯un catalanisme progressista, for?a allunyat d¡¯essencialismes.

Per¨° a m¨¦s de tot aix¨°, Cucurella ha estat un gran creador de consci¨¨ncia cr¨ªtica en mil actes, debats i projectes. Un gran fabricant d¡¯il¡¤lusions col¡¤lectives realistes, com la creaci¨® de la Fundaci¨® Universit¨¤ria Mart¨ª l¡¯Hum¨¤, que va dirigir fins, com si digu¨¦ssim, abans d¡¯ahir. Un repartidor de consells gratu?ts i afectes il¡¤limitats a pol¨ªtics locals, empresaris atribolats, joves desorientats, ve?ns de tota mena.

Cucurella inventava mecanismes pr¨¤ctics per lligar les capacitats disperses en el territori amb les necessitats dels ciutadans

En Santi Cucurella ha estat (en passat, com costa d¡¯escriure-ho!) un home cabdal no nom¨¦s perqu¨¨ res del que ¨¦s hum¨¤ li era ali¨¨, sin¨® tamb¨¦ per la d¨¨ria indestructible de compartir el que havia tingut la sort d¡¯aprendre. Quan el Vall¨¨s Oriental necessitava un repte universitari, all¨¤ l¡¯anticipava, prest, creant des del no-res una instituci¨® d¡¯¨°ptima dimensi¨® i ambici¨®, i seduint despr¨¦s l¡¯Auton¨°ma de Bellaterra. Quan empresaris i pedagogs comen?aven a discutir sobre el model d¡¯ensenyament i la seva fricci¨® amb la realitat, Cucurella inventava mecanismes pr¨¤ctics per lligar les capacitats disperses en el territori amb les necessitats dels ciutadans, el patrocini i l¡¯inter¨¨s, el benefici per a uns i altres, emprenedors i estudiants, professors i directius, o sigui, per a tots. Quan un grup de lletraferits, fot¨°grafs, mestres i gent de la bona mala vida local s¡¯entestava a recuperar el riqu¨ªssim patrimoni cultural de la seva ciutat, all¨¤ militava, coredactant ins¨°lits volums sobre una Garriga ¡°secreta¡±. Ha estat en totes les mogudes. Gaireb¨¦ sempre com a llan?adora, travant ordit i trama.

Cucurella ha fet aix¨°, i m¨¦s, i s¡¯ha entestat que el m¨®n fos una mica m¨¦s habitable. I el que importa molt: sempre somreia. Amb un somriure amic, contagi¨®s, acollidor.