Fuster traductor

Sembla que m¨¦s de tres quartes parts dels professors valencians de literatura catalana (sobretot els que s¡¯ocupen de la contempor¨¤nia) dediquen b¨¤sicament la seua activitat professional a glossar tots els racons possibles de l¡¯obra d¡¯Estell¨¦s i de Fuster. Dedicaci¨® altament lloable que t¨¦, tanmateix, alguns inconvenients. Per exemple, especialment en el cas de Fuster, la dificultat creixent de trobar, en l¡¯obra de l¡¯autor estudiat, algun aspecte o detall que encara no haja estat objecte de papers m¨¦s o menys acad¨¨mics. El material, per¨°, sembla inexhaurible, ja que, per definici¨®, Fuster era tot i de tot: historiador, fil¨°sof, music¨°leg, cr¨ªtic d¡¯art, soci¨°leg, educador, te¨°ric de la cultura, i aix¨ª fins a l¡¯infinit, sense comptar all¨° que m¨¦s hauria de comptar, que ¨¦s Fuster escriptor. Fa un any o dos, em va arribar a les mans un volum d¡¯¡°estudis sobre literatura valenciana contempor¨¤nia¡± (aquest no ¨¦s el t¨ªtol, sin¨® el subt¨ªtol), obra d¡¯un catedr¨¤tic competent i subtil, poeta, i home d¡¯extensa cultura liter¨¤ria. ?bviament, m¨¦s de la meitat dels cap¨ªtols anaven dedicats a Estell¨¦s i a Fuster. Entre els quals, un em sobt¨¤ especialment: ¡°Recepci¨® liter¨¤ria i afinitats electives: Fuster traductor d¡¯Ignazio Silone.¡± Parla, no cal dir-ho, de la novel¡¤la de Silone, Fontamara, i explica que la versi¨® ¨¦s impecable, demostra la penetraci¨® ling¨¹¨ªstica del traductor, la seua capacitat d¡¯adaptar el llenguatge, com accepta i resol els reptes estil¨ªstics, i altres lloances i meravelles que, tal com anava llegint-les, em confortaven retrospectivament. Perqu¨¨ aquella traducci¨® la vaig fer jo, servidor de vost¨¦s, de la primera ratlla a l¡¯¨²ltima, a banda dels retocs que Fuster hi va afegir al seu gust. Un dia dels primers anys seixanta, Fuster em vingu¨¦ a veure, em va dir que li havien encomanat la traducci¨® de Fontamara, que ell no sabia prou itali¨¤, i que si la podia traduir jo. I que hauria de mantindre el seu nom com a traductor, per¨° que em passaria els honoraris sencers (5.000 pessetes, si no em falla la mem¨°ria). I aix¨ª va ser, amb un petit esment que fa al final del pr¨°leg, quan diu: ¡°I m¡¯ha ajudat for?a a enllestir la feina el meu bon amic Joan Francesc Mira, sense l¡¯ajut del qual no hauria pogut acabar-la amb la rapidesa ni potser amb la pulcritud que el CLUB DELS NOVEL¡¤LISTES m¡¯exigia¡±. I tant, i tant. El que no s¨¦, per¨° ho supose, ¨¦s si l¡¯autor de l¡¯estudi sobre la traducci¨® de Fontamara l¡¯hauria escrit igualment, i amb els mateixos elogis, si haguera sabut que el traductor no era Fuster, sin¨® un tal Mira.