Jordi Tard¨¤, radiofonista, tintin¨°fil i activista cultural

"Paraula de Stone!" Una frase que durant molt temps ha tingut un significat molt especial en els ambients catalans del rock ja no tornar¨¤ a sonar amb la mateixa intensitat a les ones radiof¨°niques catalanes. El seu creador i defensor, Jordi Tard¨¤, ha mort als 60 anys la matinada del diumenge al seu domicili de Matar¨®, ciutat en la qual havia nascut el 1955 i en la qual sempre va residir malgrat centrar la seva activitat m¨¦s important a Barcelona.

"Paraula de Stone!", pronunciada amb la seva peculiar veu de nas, va ser sempre la r¨²brica de totes les seves opinions rockeres i va servir de signe d'admiraci¨® per concloure tots els seus programes a Catalunya R¨¤dio i altres emissores del grup radiof¨°nic de la Generalitat en les quals treballava. Jordi Tard¨¤ va ser dels primers a incorporar-se a aquesta emissora quan encara estava naixent. El seu programa "Tarda Tard¨¤" s'ha em¨¨s ininterrompudament des de 1985, era a punt de celebrar trenta anys en antena, centrat sempre en prim¨ªcies d'actualitat (Tard¨¤ era ¨²nic en aix¨° d'aconseguir prim¨ªcies i exclusives) i en una gran quantitat de retransmissions de concerts que mai no s'havien editat en disc.

L'activitat radiof¨°nica de Tard¨¤, que havia comen?at la seva vida professional treballant a la productora de concerts de Gay Mercader, l'havia convertit en una icona del panorama musical catal¨¤ per¨° probablement les activitats per les quals se'l recordi m¨¦s siguin les relacionades amb el col¡¤leccionisme primer al voltant del rock i de les seves estrelles i, en els ¨²ltims anys, de la figura de Tint¨ªn. Amb l'¨¤nima de col¡¤leccionista irredempt Tard¨¤ va fundar des de Catalunya R¨¤dio la Fira del Disc del Col¡¤leccionista de Catalunya, un esdeveniment que va comen?ar de forma t¨ªmida a l'Hotel Orient de les Rambles barcelonines el 1985 i que va arribar a convertir-se en una de les fires de l'especialitat m¨¦s concorregudes del m¨®n. Un certamen anual que tenia el seu punt ¨¤lgid en la subhasta que ell mateix dirigia i en la qual van ser venuts els objectes m¨¦s dispars i incre?bles, des de p¨¨ls de Beatles fins a banyeres d'¨ªdols del pop, al costat de rareses discogr¨¤fiques dif¨ªcils de localitzar.

Discutits problemes de gesti¨® van acabar amb la fira el 2004, els comerciants del ram en van muntar una de nova que encara se segueix celebrant amb molta menys repercussi¨® medi¨¤tica, per¨° Tard¨¤ no va tirar la tovallola del seu afany col¡¤leccionista i es va llan?ar a l'aventura de crear el 2011, amb la seva pr¨°pia i immensa col¡¤lecci¨®, un Museu del Rock situat al centre comercial les Arenes que tampoc va arribar a consolidar-se, probablement la mitomania rockera no aconsegueix a Barcelona el nivell d'altres urbs del planeta. El Museu del Rock va tenir una vida curta, poc m¨¦s d'un any, i va ser, en realitat, la continuaci¨® d'una idea pr¨¨via de caf¨¨-museu que Tard¨¤ havia engegat anys abans al Port Ol¨ªmpic.

Tard¨¤ s'havia convertit en una icona del panorama musical catal¨¤

Sempre entre el col¡¤leccionisme i la mitomania rockera Jordi Tard¨¤ havia publicat diversos llibres i una novel¡¤la, La porta de l'infern, i, en aquests ¨²ltims anys, havia destacat pel seu vessant Tintin¨°fil organitzant diverses exposicions, sempre amb material propi curi¨®s i summament valu¨®s, sobre la figura d'aquest heroi del c¨°mic.