Xavier Bru de Sala, l¡¯intel¡¤lectual de tota la vida

Xavier Bru de Sala habita el m¨®n institucional i medi¨¤tic catal¨¤ des que tinc ¨²s de ra¨®. Sis anys abans de n¨¦ixer un servidor, Bru de Sala ja havia guanyat el premi Carles Riba de Poesia (1972). Quan vaig fer deu anys, va ser nomenat director general de Promoci¨® Cultural de la Generalitat (1988), que ¨¦s un dels c¨¤rrecs p¨²blics amb m¨¦s mariachis tocant-te serenates. Va ser vuit anys assessor cultural de la Cambra de Comer? de Barcelona ¨Cun c¨¤rrec que no existeix excepte en moments molt puntuals¨C, fins que el tripartit el va nomenar primer president del CoNCA. Bru de Sala ha surfejat els canvis pol¨ªtics a Catalunya tot mantenint-se a la seva talaia. El seu paper d¡¯opinador del proc¨¦s ¨¦s el de l¡¯independentista realista.

Bru de Sala deu molts ¨¨xits institucionals a CiU per¨° ha tingut prou pes com a opinador per ser reconegut durant el tripartit i sobretot per mantenir una veu pr¨°pia en el moment actual. ?s un dels columnistes estrella d'El Peri¨®dico i ¨¦s tertuli¨¤ de Catalunya R¨¤dio. Des d¡¯aquests dos mitjans s¡¯ha fet un fart d¡¯insistir que el 27-S t¨¦ cada cop menys de plebiscitari i que la legitimitat de l¡¯independentisme nom¨¦s quedar¨¤ clara davant el m¨®n si la independ¨¨ncia guanya en vots, no diputats. A l¡¯euf¨°ria post 9-N ell va reaccionar advertint que encara calien entre 200.000 i 500.000 vots m¨¦s per garantir la vict¨°ria de l¡¯independentisme. El 20 de febrer passat admetia en un article a El Peri¨®dico que, al seu parer, ¡°la majoria dels catalans prefereixen avui un nou pacte de tipus federal-confederal¡±. Bru de Sala vinculava aquesta opini¨® a un concepte seu, l¡¯independentisme reversible, en refer¨¨ncia al sobiranisme moderat d¡¯Uni¨® i d¡¯Iniciativa, per¨° tamb¨¦ al de la majoria pragm¨¤tica de la poblaci¨®.

Culpa de Junqueras

A la r¨¤dio no t¨¦ recan?a de referir-se a la tercera via com una opci¨® fantasma

Bru de Sala participa en les tert¨²lies d¡¯El mat¨ª de Catalunya R¨¤dio amb un grau m¨¦s de rauxa separatista. A la r¨¤dio no t¨¦ recan?a de referir-se a la tercera via com una opci¨® fantasma; a El Peri¨®dico prefereix apuntar que segurament no apareixer¨¤ fins que la independ¨¨ncia no sigui una amena?a real per a l¡¯Estat. A Catalunya R¨¤dio ¨¦s m¨¦s moderat en les paraules que empra per criticar les divisions entre CiU i ERC, divisions que b¨¤sicament serien culpa d¡¯ERC. Bru de Sala va vaticinar el 15 d¡¯octubre del 2014 que no aconseguirien pactar una llista unit¨¤ria, per a les plebiscit¨¤ries d¡¯enguany, perqu¨¨ Junqueras no volia sotmetre¡¯s al lideratge de Mas. Joan B. Culla va respondre que avan?ar aix¨° era massa agosarat, per¨° el temps va donar la ra¨® a Bru de Sala. A El Peri¨®dico, les seves teories sobre el paper de Junqueras s¨®n m¨¦s concises, potser perqu¨¨ el p¨²blic ¨¦s un altre. El 10 de gener va publicar l¡¯article "L¡¯error de Junqueras" en qu¨¨ va escriure: ¡°Esquerra, a contrapeu, haur¨¤ d'enfrontar l'independentisme d'esquerres de Junqueras a l'independentisme transversal de Mas. Mas, campi¨® de la unitat. Junqueras, el que la distorsiona. Per si fos poc, Mas presenta un cam¨ª dilatat i negociat, i Junqueras, una independ¨¨ncia expr¨¦s que espanta fins i tot el m¨¦s abrandat dels pensionistes. Si al capdavall, la suma de les llistes no suma prou, ?a qui s'atribuiran les culpes? ?A Junqueras!¡±.

La independ¨¨ncia grega

M¨¢s informaci¨®n

El federalista que cau simp¨¤tic

Xavier Sala i Mart¨ªn, un patriota a TV-3 i a Guinea Equatorial

Pilar Rahola, la mare carbassera

Arcadi Espada, el patriotisme petulant

Toni Soler, l¡¯apuntador de l¡¯imaginari col¡¤lectiu

Paco Marhuenda, l¡¯aneguet lleig

Bru de Sala actua a les tert¨²lies amb la seguretat de qui hi ha estat durant anys. El 18 de febrer, M¨°nica Terribas va preguntar si Gr¨¨cia acabar¨¤ sortint de l¡¯euro; Bru de Sala va ser el primer de la taula a respondre: ¡°M¨¦s aviat que tard. Hi ha hagut un canvi de paradigma. La Gr¨¨cia moderna ¨¦s fruit d¡¯unes campanyes intens¨ªssimes dels grans rom¨¤ntics i d¡¯una ensarronada dels russos que els van fer aixecar contra els turcs i els van deixar a l¡¯estacada. I al final s¨®n independents per una casualitat perqu¨¨, en un golf que hi he estat v¨¤ries vegades, els brit¨¤nics van ensorrar la flota turca i no en va quedar res. En angl¨¨s la batalla es diu Navarino, en grec Piros o alguna cosa aix¨ª... Si no fos per l¡¯armada brit¨¤nica encara serien una col¨°nia turca¡±. S¨®n els anys de tertuli¨¤ que concedeixen a un escriptor aquesta capacitat per analitzar la geopol¨ªtica mundial com si l¡¯hagu¨¦s viscut en primera persona encara que en realitat potser nom¨¦s es tracta d¡¯una setmana de vacances pel Peloponesi en un veler llogat.

La cita del taxista

Hi ha un clan de tertulians catalans tan veterans que no tenen recan?a a introduir la seva experi¨¨ncia ciutadana en el debat p¨²blic com si fossin viv¨¨ncies d¡¯all¨° m¨¦s interessants. Josep Curto, Joan B. Culla, Lluis Foix, Rahola, Manolo Mili¨¢n Mestre i Bru de Sala s¨®n referents d¡¯aquest grup. Un recurs habitual d¡¯aquest tertuli¨¤ experimentat ¨¦s citar les seves converses amb taxistes. Taxistes que els porten a l¡¯estaci¨® de l¡¯AVE o a l¡¯aeroport. Citar taxistes, en periodisme, ¨¦s un recurs tan vist, tan pobre, que nom¨¦s te¡¯l guardes per a situacions de molta emerg¨¨ncia. Bru de Sala no ¨¦s periodista i potser per aix¨°, l¡¯11 de febrer passat, a la tert¨²lia de Catalunya R¨¤dio, va gosar inaugurar una nova dimensi¨® de ¡°converses amb el taxista¡±, que ¨¦s citar un taxista sense que hagis parlat amb ell. En un moment del debat va sorgir el tema de les eleccions andaluses i la possible vict¨°ria d¡¯un altre partit que no sigui el PSOE. Bru de Sala va recordar ¡°un taxista andal¨²s que va dir que fa molts anys que robem els mateixos i que ara els tocava a ells¡±. Quan Terribas li va demanar quin taxista li havia dit aix¨°, Bru de Sala va aclarir que eren unes declaracions d¡¯un taxista andal¨²s a un diputat catal¨¤. El taxista andal¨²s an¨°nim del diputat catal¨¤ an¨°nim com a argument per a una tert¨²lia: aix¨° nom¨¦s est¨¤ a l¡¯abast dels opinadors m¨¦s consolidats.