Mallorca des de Catalunya, Catalunya des de Mallorca

Alfons Puertas i Marcos Molina s¨®n dos apassionats del paisatge i sempre que poden capturen amb les seves c¨¤meres siluetes de muntanyes llunyanes i separades pel mar Mediterrani. Puertas ¨¦s meteor¨°leg a l¡¯Observatori Fabra de Barcelona i l¡¯autor de la foto feta des del Tibidabo on es veia la silueta de Mallorca que va c¨®rrer com la p¨®lvora a les xarxes socials. Marcos Molina ¨¦s un fot¨°graf mallorqu¨ª, especialitzat en paisatges, i t¨¦ una s¨¨rie d¡¯imatges de les terres de la Pen¨ªnsula que s¡¯insinuen per sorpresa alguns dies.

L¡¯albirament de Mallorca des de Barcelona ¨¦s un fenomen que de tant en tant ens sorpr¨¨n i ens atreu. No ¨¦s habitual, per¨° tampoc ¨¦s extraordinari. Amb quina freq¨¹¨¨ncia i quines condicions s¡¯han de donar perqu¨¨ es pugui albirar la gran de les illes Balears? I al rev¨¦s tamb¨¦ passa: es veu Catalunya des de Mallorca?

Puertas detalla les condicions ideals perqu¨¨ es pugui veure Mallorca: un dia amb bona visibilitat, un ambient sec, vent del nord a sud-oest i sense n¨²vols baixos. Tamb¨¦ es clau l¡¯hora del dia, i la millor hora ¨¦s a trenc d'alba. ¡°L¡¯albirament ¨¦s per contrast, ¨¦s a dir, quan l¡¯illa encara ¨¦s fosca per¨° el fons ja est¨¤ il¡¤luminat pels primers raigs de sol. A mesura que passen les hores, es produeix el que es coneix com a dispersi¨® de la llum, que ¨¦s el que fa que el cel sigui blau, i aix¨° tapa la visi¨® de l¡¯illa. Per veure Mallorca cal matinar¡±, explica Puertas, que qualifica dilluns passat com un dia ¡°excepcionalment bo¡±. ¡°Va coincidir que tots els factors eren especialment bons¡±, afegeix.

¡°La llum fa m¨¦s f¨¤cil captar Mallorca des de Catalunya que a l¡¯inrev¨¦s¡±,

¡°La llum fa m¨¦s f¨¤cil captar Mallorca des de Catalunya que a l¡¯inrev¨¦s. El sol que neix darrere l¡¯illa, accentua el perfil de l¡¯horitz¨®¡±, apunta el fot¨°graf. Els perfils de les serralades s¡¯apunten als l¨ªmits de la llum del dia, quan res entela l¡¯horitz¨®, que ¨¦s d'un roig enc¨¨s.

Mallorca, o m¨¦s concretament la serra de Tramuntana, a uns 190 quil¨°metres de dist¨¤ncia, es pot veure des de Barcelona entre 12 i 15 cops l¡¯any. Per¨° aix¨° no es tradueix autom¨¤ticament en un albirament al mes. Acostumen a concentrar-se a l¡¯hivern, a causa de la posici¨® del sol. ¡°En aquesta ¨¨poca el sol surt en una posici¨® m¨¦s propera a l¡¯illa, il¡¤luminant m¨¦s el fons i augmentant aquest contrast respecte a la silueta¡±.

¡°L¡¯ull no ho veu tot, surt a la c¨¤mera¡±, observa Molina, que fa anys, m¨¦s de dues d¨¨cades, que va copsar els cims catalans, fins i tot dels Pirineus, des de Mallorca. Molina, que t¨¦ un web?que recull la mirada estibada d¡¯imatges de paisatges i natura espectaculars, el 1994 ja va fitar els penyals de Castell¨®, a 260 quil¨°metres, i fa menys el puig Pedr¨®s de Llan¨®s, a 319. Explica que ho va fer ¡°perqu¨¨ van sorgir les condicions d¡¯aire transparent, angle de llum i claror, ajustar els par¨¤metres, contrast, saturaci¨®...¡±. Va fer servir la seva c¨¤mera digital, primer armada amb un teleobjectiu de 400 mm i ara de 600 mm. ¡°?s un exercici d¡¯observaci¨®, sense disparar massa vegades, potser una dotzena¡±.?Despr¨¦s treballa, ¡°revela¡±, amb els programes d¡¯ordinador.?

Segons Puertas, no es pot afirmar si actualment es produeixen m¨¦s albiraments que abans, o a l¡¯inrev¨¦s, per un problema de rigor en la documentaci¨®. El meteor¨°leg explica que n¡¯hi ha de registrats des de gaireb¨¦ l¡¯origen de l¡¯Observatori, l¡¯any 1904. ¡°Llavors hi havia una fitxa d¡¯observaci¨® que el meteor¨°leg havia d'emplenar manualment. En una de les caselles s¡¯havia d¡¯indicar si es veia Mallorca i amb quina qualitat¡±, relata Puertas. Per¨° aquest sistema va desapar¨¨ixer al cap d'uns anys i des de llavors no se n¡¯ha fet un seguiment exhaustiu. ¡°Ens dediquem m¨¦s a dades estrictament meteorol¨°giques¡±, afegeix.

Les muntanyes mallorquines tamb¨¦ s¡¯acostumen a veure des d¡¯altres punts del Principat, com la muntanya de Montserrat o els Pirineus

Les muntanyes mallorquines tamb¨¦ s¡¯acostumen a veure des d¡¯altres punts del Principat, com la muntanya de Montserrat o els Pirineus. Per¨° sigui com sigui, ¨¦s un fenomen que no deixa indiferent. ¡°Hi ha un punt de mite, perqu¨¨ molta gent pensa que no es pot veure Mallorca o que nom¨¦s es veu en condicions molt rares. I quan es produeix l¡¯albirament llavors la gent queda astorada i sorpresa que la imatge sigui tan clara¡±, apunta el meteor¨°leg. Molinas diu que les imatges als perfils llunyans deuen veure's (sortir) m¨¦s cops per¨° "no les mirem".

Cada mat¨ª el col¡¤lectiu de retratistes de llunyanies del qual forma part Molina es passen novetats al seu xat de Facebook. A vegades retraten el mateix des de diversos indrets, des del continent fins a l¡¯illa. I esperen hores, l¡¯alba o la prima, les hores quan el sol neix i mor i fa encendre com l¡¯aram la c¨²pula del cel. Un ritual semblant repeteix a 200 quil¨°metres Alfons Puertas des de la seva privilegiada atalaia de l¡¯Observatori Fabra. Una afici¨®, una feina agradable, ¨¦s igual, ¨¦s el moment de somiar amb les terres del m¨¦s enll¨¤ i deixar que la imaginaci¨® es passegi per les boirines matineres.

El grup de ca?adors de paisatges allunyats, a Mallorca i Catalunya, tamb¨¦ cap al sud valenci¨¤ ¨¦s format a m¨¦s de l'esmentat Marcos Molina per fot¨°grafs Marc Bret, Juanjo D¨ªaz de Argando?a i Jordi Sol¨¦ que nodreixen el portal col.lectiu http://beyondhorizons.eu. En Marc Bret, monogr¨¤ficament i sobre temes catalans -i propers- alimenta el blog http://horitzonsllunyans.wordpress.com on analitza i explica les captures.