La bellesa compleix un segle

El cient¨ªfic brit¨¤nic Francis Crick deia que l'¨²nic fil¨°sof de la hist¨°ria que ha tingut ¨¨xit ¨¦s Albert Einstein. La boutade sobretot pretenia irritar els fil¨°sofs, per¨° tamb¨¦ recull un element de sorpresa ¡ªmolt comuna entre els f¨ªsics¡ª sobre la manera com Einstein va arribar a formular la relativitat general, la seva gran teoria sobre la gravetat, l'espai, el temps i el cosmos, que ara compleix cent anys. Perqu¨¨ Einstein es va basar menys en les dades que en la intu?ci¨®, menys en el coneixement que en la imaginaci¨®, i malgrat tot va arribar a una teoria que no nom¨¦s s'ha mostrat efica? i fruct¨ªfera al capdavall, sin¨® que entre els seus col¡¤legues es considera la m¨¦s bonica de la hist¨°ria de la ci¨¨ncia.

Que la bellesa tingui algun paper en la ci¨¨ncia ¨¦s un fet que deixa perplex gaireb¨¦ tothom. La ci¨¨ncia, segons la percepci¨® comuna, ¨¦s el terreny del c¨¤lcul prec¨ªs, l'observaci¨® rigorosa i el raonament implacable, i no es veu amb gaires bons ulls qu¨¨ hi poden pintar en aquest marc les consideracions est¨¨tiques. I tot plegat ¨¦s cert, molt probablement, per a la immensa majoria de la producci¨® cient¨ªfica. Per¨° els grans salts conceptuals s¨®n obra de gent molt estranya, i aqu¨ª els prejudicis del rigor i l'austeritat patinen estrepitosament. Els que surten del marc s¨®n gent molt intel¡¤ligent, s¨ª, per¨° tamb¨¦ molt imaginativa, molt creativa i que va molt sobrada.

La mat¨¨ria li diu a l'espai com s'ha de corbar, l'espai li diu a la mat¨¨ria com s'ha de moure¡±

Les matem¨¤tiques de la relativitat general s¨®n d'una dificultat dissuasiva per al llec, per¨° el punt de partida d'Einstein no pot ser m¨¦s simple i intu?tiu. ¡°La idea m¨¦s feli? de la meva vida¡±, segons la mateixa descripci¨® d'Einstein, que la va explicar aix¨ª: ¡°Estava assegut a l'oficina de patents de Berna, el 1907, quan, de sobte, vaig tenir una idea: una persona en caiguda lliure no sentir¨¤ el seu propi pes. Vaig quedar sorpr¨¨s. Aquesta senzilla idea em va causar una profunda impressi¨® i em va impulsar cap a una teoria de la gravitaci¨®¡±. El que avui pot experimentar qualsevol visitant d'un parc d'atraccions ¡ªla ingravitaci¨® en caiguda lliure¡ª va ser el desllorigador de la teoria que va fundar la cosmologia moderna. Quines coses.

Tamb¨¦ per fortuna per al lector, i per a aquest redactor maldestre, hi ha una formulaci¨® no matem¨¤tica de la relativitat general que resumeix l'ess¨¨ncia d'aquesta teoria en una esp¨¨cie d'haiku o poema zen. ?s obra del f¨ªsic John Wheeler i diu aix¨ª: ¡°La mat¨¨ria li diu a l'espai com s'ha de corbar, l'espai li diu a la mat¨¨ria com s'ha de moure¡±. L'haiku de Wheeler, en efecte, no nom¨¦s expressa l'¨¤nima de la relativitat general ¨Cuna teoria que explica la for?a gravitat¨°ria en termes purament geom¨¨trics, literalment com si fossin ondulacions en el teixit de l'espai i del temps¡ª, sin¨® que tamb¨¦ capta bona part de la seva forma: la seva naturalesa autoconsistent, com el m¨®n tancat on viu una bona novel¡¤la, les seves harmonies internes, la seva brevetat elegant. La seva bellesa.

Com que no vull que els f¨ªsics em trenquin avui els vidres del balc¨®, deixeu-me que aclareixi de seguida que la ci¨¨ncia no ¨¦s tan sols poesia oriental. Amb tota la bellesa i la delicadesa, amb tota la intu?ci¨® i la clarivid¨¨ncia, la relativitat general hauria acabat al contenidor del paper reciclat en el mateix instant que les seves prediccions contradiguessin el m¨®n dur i malcarat d'all¨¤ fora. Si la teoria ha celebrat cent anys ¨¦s nom¨¦s perqu¨¨, fins ara, coincideix amb la realitat, amb un munt de decimals. La ci¨¨ncia no ¨¦s deixebla del geni, sin¨® esclava del m¨®n.

Einstein es va basar menys en les dades que en la intu?ci¨®, menys en el coneixement que en la imaginaci¨®

Sabeu quin ¨¦s el gran argument contra el nihilisme? Que una gran teoria no nom¨¦s explica totes les dades disponibles d'una manera simple, sin¨® que tamb¨¦ prediu fen¨°mens desconeguts i tamb¨¦ gens ben rebuts per a qui la va formular. Les equacions de relativitat general prediuen, per a infinita desesperaci¨® de l'autor, objectes tan estranys com els forats negres?¡ªque avui s¨®n tan populars tamb¨¦ a Hollywood¡ª i fen¨°mens tan llun¨¤tics com l'expansi¨® accelerada del cosmos. Que intenti explicar aix¨° qui cregui que el m¨®n ¨¦s un engany: no podr¨¤ fer-ho.

I ja n'hi ha prou, que ¨¦s diumenge. Si no se'ns empassa un forat negre, ens tornarem a veure d'aqu¨ª a cent anys. No us amo?neu, el temps ¨¦s relatiu.