La solitud del wok

Hi ha una mena de d¨¨ria que, en alguns ¨¤mbits, s¡¯est¨¤ repetint com un mantra. ?El xin¨¨s ¨¦s la llengua del futur?. Suposo que deu venir per la import¨¤ncia creixent que la Xina ha agafat en l¡¯economia i la geopol¨ªtica mundials, una dominaci¨® inusitada que est¨¤ fent que alguns s¡¯afanyin a aprendre xin¨¨s per fer-hi negoci i fins i tot a plantejar-se que els fills comencin a tenir uns rudiments de la llengua de Confuci. ?El xin¨¨s ¨¦s la llengua del futur?, sents que diuen, com si per no saber xin¨¨s els nostres fills fossin uns indocumentats. Les acad¨¨mies d¡¯idiomes han comen?at a detectar l¡¯extensi¨® del mantra, i avui dia ¨¦s m¨¦s f¨¤cil trobar centres d¡¯idiomes en qu¨¨ ensenyen xin¨¨s a la canalla que no pas alemany, per exemple. El franc¨¨s ni el busquis.

Una de les proves de la dominaci¨® d¡¯una llengua, per causes pol¨ªtiques, econ¨°miques i culturals, ¨¦s l¡¯empremta que ¨¦s capa? de deixar en els altres idiomes. I d¡¯exemples d¡¯aix¨° en podem trobar centenars en la llengua catalana, convertida en tot un arxiu del pas de la hist¨°ria i de les civilitzacions. Arrenca la llengua amb la corrupci¨® del llat¨ª en el que coneixem com llat¨ª vulgar, que no era sin¨® la parla que manegaven esclaus, colons i soldats, no pas cicerons i virgilis. I de seguida, un cop caigut l¡¯Imperi rom¨¤ el 476, la llengua de llavors ¨Cno pas catal¨¤ encara? ja va ser permeable a la influ¨¨ncia durant l¡¯alta edat mitjana de dos pobles que van ocupar la pen¨ªnsula Ib¨¨rica, els visigots i els ¨¤rabs, amb paraules com guerra, treva, blanc, blau, bregar, bandera o gu¨¤rdia els primers, i carxofa, arr¨°s, taronja, zero, ¨¤lgebra, barn¨²s, sof¨¤, alcohol, quitr¨¤ i alcalde els segons.

Als segles XI a XVI les influ¨¨ncies no arribaran per la for?a i les invasions, sin¨® merc¨¨s a la transmissi¨® dels dos focus culturalment m¨¦s interessants, almenys per a la Catalunya del moment. Un ¨¦s Occit¨¤nia, on la llengua pr¨°pia desenvolupa la primera literatura en llengua rom¨¤nica i ens porta paraules com flauta, refrany, cadet, ambaixada i una que ha pres recentment un sentit nou, via llengua anglesa: gai. I l¡¯altre ¨¦s It¨¤lia, que amb l¡¯empenta de l¡¯Humanisme i el Renaixement comen?a a irradiar cultura arreu d¡¯Europa i, per descomptat, tota una colla de paraules noves: gueto, xarlat¨¤, casino, saldo, sonet, escopeta i tessitura.

Els segles XVI a XVIII s¨®n el moment d¡¯Espanya i Fran?a, una darrere l¡¯altra pot¨¨ncies mundials de l¡¯¨¨poca. L¡¯espanyol aporta a la llengua castellanismes avui ben consolidats, com s¨®n ll¨¤stima, amo, enfadar, sainet, gandul, estrella, resar, hisenda i encisar, per¨° tamb¨¦ un bon reguitzell d¡¯americanismes que prenen l¡¯espanyol com a via d¡¯entrada a Europa: tom¨¤quet, patata, hurac¨¤, taur¨®, iguana i xiclet. Per¨° la decad¨¨ncia d¡¯Espanya coincidir¨¤ amb l¡¯auge de Fran?a, que deixar¨¤ sentir la seva influ¨¨ncia fins ben entrat el XIX, en tant que llengua en qu¨¨ s¡¯educaven les elits. I no falten les incorporacions de gal¡¤licismes al catal¨¤ fruit d¡¯aquesta preponder¨¤ncia: beixamel, xampany, garatge, consom¨¦, bulevard, cabaret, entrecot, dossier i una menja ben catalana, el fricand¨®.

Davalla Fran?a i emergeix l¡¯Imperi brit¨¤nic com a font de difusi¨® de termes nous, aquest cop d¡¯anglicismes, amb uns Estats Units que n¡¯agafaran el relleu al segle XX, i que ens inundaran de mots en tots els ¨¤mbits: futbol, bar, g¨¤ngster, estoc, eslip, esm¨°quing, x¨¨rif, pul¡¤l¨°ver, m¨¤ster, dandi, espot, iceberg i molt¨ªssims m¨¦s. I tamb¨¦ del segle XX ens entren paraules sobretot de dues lleng¨¹es m¨¦s: el rus, amb mots com soviet, gulag, bolxevic i una de ben actual, troica; i el japon¨¨s, que a banda d¡¯arts marcials ens ha deixat kamikaze, quimono, tsunami, bonsai i manga.

I arribats fins aqu¨ª la pregunta ¨¦s: i el xin¨¨s? Qu¨¨ est¨¤ fent el xin¨¨s per penetrar en cultures alienes? Com pot ser que, al marge de la gastronomia i d¡¯algunes pr¨¤ctiques marcials, no tinguem cap paraula xinesa en la llengua general? Perqu¨¨ per no tenir, ni tan sols tenim un terme que designi un mot procedent del xin¨¨s. ?N¡¯hem de dir xinisme, xinesisme o b¨¦, prenent la prefixaci¨® culta sino-, sinisme? Aqu¨ª perdem el cap per entendre¡¯ns amb els ideogrames mentre la cultura xinesa no sembla tenir gaire inter¨¨s a estendre¡¯s pel m¨®n, i potser nom¨¦s busca models forans per poder-los copiar i fabricar m¨¦s barats. Per¨° no defalleixo: a la recerca de sinismes, entro en un d¡¯aquests atape?ts basars (terme d¡¯origen persa!) a veure si tinc sort: calces, setrilleres, t¨¤pers, cotillons de cap d¡¯any, gats que et saluden, cinta americana, llibretes d¡¯espiral, espardenyes... i en un rac¨®, un trist i solitari wok.