Teresa Nieto, una feminista a Ciutadans

Na Teresa Nieto fou una treballadora preco?, de tot d¡¯una, feia de teta d¡¯altres nines quasi contempor¨¤nies. Filla d'immigrants des d'Albacete al poble de muntanya de Mallorca de Puigpunyent, amb el temps va esdevenir pionera feminista a Palma. Ara, ella tanca un altre dels seus cercles amb nova cuirassa pol¨ªtica.

Trencadora des del final del franquisme, habit¨¤ al PSOE, on fou c¨¤rrec intern. Va ser funcion¨¤ria judicial i feu feina amb presos. Un pic va caure en desgr¨¤cia, va patir problemes de gesti¨® i den¨²ncies. Afront¨¤ el plom de l¡¯oblit. Resist¨ª, despr¨¦s de ser fitorada tamb¨¦ dos cops per un c¨¤ncer que no la va vinclar.

Va ressorgir entre tenebres emparada per Jos¨¦ Mar¨ªa Rodr¨ªguez al PP de Puigpunyent en els 2000. "Va ser l'¨²nic que em va cridar i em va allargar una m¨¤", va confessar Teresa una nit als passadissos del Casino en ser identificada com una estranya, en un sopar-m¨ªting de militants amb el que era l¨ªder glori¨®s Jaume Matas.

Acaba d'aterrar a la c¨²pula que germina la marca de Ciutadans (C 's) a les Balears, com a secret¨¤ria general i amb possibilitats d'¨¦sser als cartells de les eleccions. Al seu costat es present¨¤ un altre excompany socialista, Miguel Pascual Aguil¨®, que va deixar de ser regidor a Palma i que va protagonitzar un naufragi solitari a les urnes el 1999: just sum¨¤ el 0,22% amb el seu Socialdem¨°crates pel Progr¨¦s (SPB). Pascual, un altre supervivent que es fa sentir a les tert¨²lies, per¨° que no va quallar en el seu salt per anar per batlle de Palma. L'experi¨¨ncia a Ciutadans va ser ef¨ªmera.

Amb la rissaga impetuosa de Podem i l'onada silenciosa de Ciutadans han arribat tamb¨¦ a la platja de la pol¨ªtica certes figures de repartiment dels paisatges antics de la transici¨®. De l'¨¨poca de Nieto, Toni Palerm, bregat en l'ex-PCE, ex-Uni¨® Mallorquina, ex-Converg¨¨ncia ?per les Illes i ex-PI, ha demostrat bona m¨¤ com a home de l'aparell, a la cuina i en l'ombra del partit de Pablo Iglesias i aqu¨ª d'Alberto Jarabo i Laura Camargo.

La feminista Teresa Nieto sap nedar contra corrent. Va penjar un trofeu VIP en la seva biografia: es va carregar la candidatura de Maria de la Pau Janer i la del seu mentor Josep Moll per anunciar aquest el fitxatge de l'escriptora per la llista del PSOE de Palma de 1995. Va clamar Nieto que "una cinturita de pitimin¨ª" no era ra¨® suficient per situar la Janer. I frenar-la a ella.

La literata Janer, una altra de transversal, que es va dir af¨ª al PSM, no va escalivar i, el 2007, es va deixar temptar per Matas per la seva candidatura amb el PP i va partir del Parlament del primer dia, injuriada per l'ala ultra anticatalanista. Reneg¨¤ del PP i aplaud¨ª a les nits electorals Artur Mas -que va ser a les seves noces amb el doctor Joan Corbella. ¡®Pau¡¯ Janer forma part del frontis habitual de CiU a TV3. A m¨¦s fa un programa erot¨°man evident a Catalunya R¨¤dio.

Amb el cabell curt i el vestuari estil gar?on, Nieto, dona bregada en mil envits, ha tornat. Duu molt de quil¨°metres, ha estat en aventures i naufragis. Els antifranquistes i tots els grups i grupets amb causa tenien compte i cr¨¨dit a la copisteria que va muntar davant dels sindicats verticals de Palma, ara seu de CCOO. El 1976 va estar en la creaci¨® de l'Associaci¨® de Dones de Mallorca i amb la seva vocaci¨® rebel, personalista, en mesos es va escindir i va crear el Moviment Feminista Independent, que va editar la revista Ses Cotorres Alegres. Hi va haver el Col¡¤lectiu Pelvis de Leonor Taboada, el Col¡¤lectiu de Dones, m¨¦s tard l'Associaci¨® de Dones per a la Salut, despr¨¦s Assemblea de Dones i el Lobby de Dones.

Va presidir el Consell de Dones i va ser amiga de l'ex-eurodiputada de pes Teresa Riera, que es menja en silenci les exclusi¨® al PSOE. Eren "les Tereses". Funcion¨¤ria de Just¨ªcia, va passar del sindicalisme de classe al gremial, va crear la Fundaci¨® d'Ajuda a la Reinserci¨®, va treballar reeducant maltractadors, la seva entitat va rebre la medalla al M¨¨rit Social Penitenciari encara que no es va entendre director de la pres¨® Manuel Avil¨¦s.

Du la cab¨°ria de restaurar la tafona de Puigpunyent i la seva empresa Sublata causa SL -de reinserci¨® de persones en risc d'exclusi¨® i de reciclatge- va llogar la finca vella. Comparteix "una sensibilitat i un comprom¨ªs com¨² contra la corrupci¨® i el suborn".

Superats els 65 anys, divorciada i amb tres fills, es partid¨¤ria de les segones oportunitats. Teresa va reclamar, el 2012, al seu Govern Rajoy que "no obr¨ªs" el debat de l'avortament l'any 82. "Les que defens¨¤vem el tema estem passades de data".

Es deia indignada amb Rajoy "per haver-nos venut a l'ETA". Amb el seu l¨ªder a Ciutadans, Albert Rivera, diu que "l'avortament no ¨¦s un dret sin¨® un frac¨¤s de la societat". Al Facebook usa d'avatar una cabra que sura el seu cabrit. "No tinc temps de pensar en els meus enemics", signa. "Cada vegada que m'enfront als meus fantasmes, m'alliber, alliber sentiments, i coses pendents". Amb Ciutadans anuncia "Una nova esperan?a ha nascut a Balears". Menuda, morena, simp¨¤tica, baralladissa tamb¨¦ deixa sentir la seva veu d'escanyada.