Agenda pol¨ªtica i agenda social

La impressi¨® que l'escenari pol¨ªtic catal¨¤ est¨¤ modificant-se va calant. En relaci¨® amb el ¡°proc¨¦s¡±, n'hi ha que parlen de ¡°refredament temporal¡±, uns altres d' ¡°hibernaci¨®¡±, uns altres celebren que el sufl¨¦ ha baixat definitivament. El que resulta ingenu ¨¦s imaginar que despr¨¦s de tres anys de forta mobilitzaci¨® social entorn del dret a decidir, amb un fort increment del pes de l'opci¨® independentista, tot aix¨° acabi dissolent-se com si res, i tornem a l'escenari d'abans de 2012. Per¨°, en una altra ordre de coses, tampoc no ¨¦s imaginable que no tinguin el seu pes els quatre anys que han transcorregut des del 15M, des d'aquesta esp¨¨cie de cop d'estat que va suposar la modificaci¨® de l'article 135 de la CE, o la forta erosi¨® de les condicions de vida de molta gent en tot aquest temps. ?s obvi que les orientacions i actituds pol¨ªtiques de la ciutadania en el cicle electoral en el qual entrem estaran condicionades per tots aquests factors i sembla clar aix¨ª mateix, que els partits pol¨ªtics m¨¦s implicats amb les decisions preses no sortiran indemnes de tot aix¨°.

Per¨°, mentrestant, el m¨®n ha seguit canviant i transformant-se. Sense parar. Artur Mas exemplifica l'anhelada recuperaci¨® econ¨°mica, parlant d'una platja que som a punt d'aconseguir despr¨¦s d'estar submergits a l'aigua (crisi) durant molt de temps. Per¨°, alg¨² creu que la platja que trobarem ser¨¤ la mateixa que vam abandonar? Fa temps que sabem que vivim en un per¨ªode de transici¨® entre ¨¨poques, i per tant que no ¨¦s casual que sentim desorientaci¨®. La gent vol saber cap a on ens encaminem. De quins mitjans disposem. I no hi ha cap resposta possible que no incorpori la mateixa gent en aquest recorregut. Podr¨ªem dir que en aix¨° es resumeix tot. Les solucions no vindran de qui pretenen governar-nos. Tampoc de persones o entitats que s'atribueixin el fet de disposar dels recursos i les orientacions necess¨¤ries per conduir-nos cap a un nou escenari. La dificultat i oportunitat del moment ¨¦s que ens hem quedat sense conductors, i que se'ns exigeix que assumim col¡¤lectivament i individualment el control del que ens afecta i s'esdev¨¦. En escenaris cada vegada m¨¦s oberts, menys jer¨¤rquics, m¨¦s propicis a posar en dubte intermediacions que no aportin valor.

La mateixa complexitat en la qual ens movem fa que quan ens fixem amb exc¨¦s en un dels components de la situaci¨®, al cap de poc temps ens adonem que estem descurant altres esferes que tamb¨¦ s¨®n?rellevants. Hi ha hagut moments en qu¨¨ el debat sobre el dret a decidir, el debat sobre la independ¨¨ncia, ha engolit tot la resta. ?s obvi que hi ha hagut forces pol¨ªtiques interessades en qu¨¨ aix¨° fos aix¨ª. Algunes per raons consubstancials amb el seu programa. Unes altres molt m¨¦s pendents de recompondre la seva legitimitat maltractada?i recuperar la seva tradicional hegemonia. Per¨° ¨¦s innegable que per a molts la soluci¨® sobiranista combina de manera molt potent identitat i emoci¨®, amb la possibilitat de refundar l'escenari des de noves bases. La for?a constituent permet combinar rebuig cap a all¨° existent amb una perspectiva ambigua de millora en la qual potencialment tots podem implicar-nos. Per¨°, les pen¨²ries vitals, la precarietat laboral convertida en norma, les incerteses del dia a dia, exigeixen respostes m¨¦s immediates. Viatjar a ?taca exigeix poder emprendre el trajecte amb el m¨ªnim necessari. La ret¨°rica no d¨®na resposta a una quotidianitat tortuosa.

Despr¨¦s de mesos i mesos de carrer i de protesta i de q¨¹estionament institucional, s'apropa el moment de comprovar si hi ha espai per recuperar part de la credibilitat democr¨¤tica perduda. Com d¨¨iem, ser¨¤ molt significatiu comprovar la capacitat de les noves majories que es configurin en les institucions d'incorporar la gent en els processos de canvi. No podem simplement recuperar els vells formats de resposta estatal i jer¨¤rquica. Si hi ha voluntat real de canvi, haur¨¤ de recon¨¨ixer-se que ni ¨¦s clar cap a on anem ni tampoc ¨¦s clar com fer-ho. En aquest tipus de situacions d'incertesa i al mateix temps d'activaci¨® social, el que ¨¦s significatiu ¨¦s poder articular processos d'aprenentatge col¡¤lectiu, emparats i potenciats des de les institucions. No ¨¦s un tema estrictament de disposar de m¨¦s recursos ni d'establir noves normes. El que ¨¦s significatiu ¨¦s detectar les palanques de canvi que ajudin m¨¦s a convertir en aut¨°nomes i sostenibles les iniciatives socials i els processos d'innovaci¨®, amb un rol institucional m¨¦s de facilitaci¨® que de jerarquia. L'agenda pol¨ªtica ¨¦s agenda social. Hi ha en joc el que significa avui democr¨¤cia. El debat constituent i el dret a decidir formen part natural del que s'aproxima. No ser¨¤ f¨¤cil ni probablement r¨¤pid. Per¨° tot apunta que ser¨¤ inevitable.

El debat sobre el dret a decidir, el debat sobre la independ¨¨ncia ha engolit tot la resta

Joan Subirats ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la UAB.