¡®Els dos germans¡¯, de Picasso, ja penja al Prado

Els dos germans (1906), l'espectacular llen? de Picasso de la seva etapa rosa pintat a G¨®sol (Bergued¨¤), ja est¨¤ instal¡¤lat a la galeria central del Museu del Prado. ?s el primer dels 10 que integren la petita antol¨°gica que l'artista espanyol protagonitzar¨¤ al Prado a partir del 17 de mar?. Entre obres mestres de gran format de Tiziano, Rubens, Carracci o Goya, les dues figures dialoguen amb tota naturalitat amb els grans mestres antics. No ¨¦s la primera vegada que una obra de Picasso, que va ser director de la pinacoteca des de Par¨ªs durant la Guerra Civil i visitant habitual en els seus anys de joventut, penja al museu, per¨° s¨ª que ¨¦s la primera vegada que s'ha pogut reunir quadres essencials de les seves diferents etapes.

La presentaci¨® d'Els dos germans suposa el tret de sortida de les dues grans exposicions que gr¨¤cies al pr¨¦stec del Kunstmuseum de Basilea es podran veure al Reina Sofia (170 obres del XIX i XX) i al Prado. Aquest acte ha comptat amb l'afegit de la signatura d'un conveni amb la Comunitat de Madrid pel qual el Govern auton¨°mic col¡¤labora amb 150.000 euros per a cadascuna de les exposicions.

Per¨° l'important al museu ha estat l'arribada dels quadres de Picasso. Recolzades sobre grans panells blancs, les obres de Picasso ocuparan el centre de la galeria. A m¨¦s d'Els?dos germans, hi haur¨¤ Home dona i nen, Pans i fruiter amb fruita sobre una taula, L'aficionat, Dona amb guitarra, Arlequ¨ª assegut, Dona amb barret asseguda a la butaca, Noies a la riba del Sena segons Courbet, Venus i Amor i La parella.

La hist¨°ria d'Els?dos germans (1906) est¨¤ lligada a Arlequ¨ª assegut (1923) en una de les an¨¨cdotes que il¡¤lustren millor l'amor dels su?ssos per l'artista espanyol. Les dues teles van ser dipositades al Kunstmuseum pel col¡¤leccionista Rudolf Staechelin, per¨° aquests dip¨°sits es van fer en qualitat de pr¨¦stec, no de donaci¨®, de manera que en un moment de dificultats econ¨°miques, Staechelin va decidir posar-les en venda. Per¨° els ve?ns de Basilea, que consideraven ambdues obres com a part de la seva vida, van organitzar un refer¨¨ndum perqu¨¨ l'Ajuntament les compr¨¦s. Com ¨¦s sabut, el s¨ª va guanyar per majoria i les dues teles van ser adquirides per 8,5 milions de francs su?ssos. Sis els va posar el Consistori i la resta van ser aportacions d'entitats privades. Quan Picasso es va assabentar del que havia passat, va decidir regalar a la comunitat ni m¨¦s ni menys que quatre quadres. N'hi ha tres que es podran veure tamb¨¦ al Prado: Home, dona i nen (1906), Venus i Amor (1967) i La parella (1967).

Tant Miguel Zugaza, director del museu, com Gabriele Finaldi, director adjunt, celebren el retorn de l'artista espanyol a la pinacoteca. L'elecci¨® ha estat feta pels responsables del museu su¨ªs i els del Prado. "En tenen molts i de totes les etapes. Aquests s¨®n molt especials per la seva bellesa i perqu¨¨ marquen etapes en la seva carrera. No han sortit de Su?ssa gaireb¨¦ mai", ha explicat Finaldi. Zugaza assenyala que en contemplar aquests quadres de Picasso al costat dels mestres antics es comprova que la seva formaci¨® va ser totalment acad¨¨mica. "Havia estudiat a fons els que el van precedir. En aquest sentit era acad¨¨mic. I a partir del seu profund coneixement, va capgirar el concepte de pintura".