Francesc-Marc ?lvaro, els r¨ªnxols de la dreta

Hi ha una intel¡¤lectualitat de dretes i nacionalista catalana que sota l¡¯empara de Converg¨¨ncia t¨¦ un ascendent significatiu al pa¨ªs. Aquest col¡¤lectiu ¨¦s nombr¨®s, est¨¤ format per pensadors molt eixerits, amb molt de temps lliure i sobretot molt pedants. D¡¯aquest grup destaca Francesc-Marc ?lvaro com una mena de senador rom¨¤ de serrell rinxolat que reparteix idees i rols darrere l¡¯escenari del proc¨¦s.

Refundar CDC

?lvaro ¨¦s un periodista que fa pol¨ªtica des del g¨¨nere period¨ªstic de l¡¯opini¨®. Les seves virtuts s¨®n inq¨¹estionables. Escriu b¨¦ i ¨¦s una persona formada. Com a observador de la realitat ha deixat peces de bon periodisme. El seu doble llibre Ara s¨ª que toca! sobre el pujolisme ¨¦s un treball amb voluntat de recerca sincera, que aporta informaci¨® valuosa sobre Jordi Pujol. El llibre, i la feina d¡¯?lvaro, tamb¨¦ serveixen per refundar CDC. ?lvaro ha escrit i ha opinat molt sobre la necessitat de fer tabula rasa amb el pujolisme per regenerar el nacionalisme catal¨¤ i, m¨¦s en concret, el seu partit ¨Cel de Pujol. ¡°El pujolisme no ¨¦s tot el nacionalisme catal¨¤. Associar a Pujol tot el nacionalisme ¨¦s com dir que, com que la fam¨ªlia reial ha tingut problemes, tots els que s¨®n mon¨¤rquics tenen problemes. El pujolisme era un moment del catalanisme¡±, va dir ?lvaro a RAC1 pocs dies despr¨¦s de la confessi¨® de l¡¯expresident.

No ¨¦s casualitat que la reedici¨® d'Ara s¨ª que toca!, l¡¯any passat, l¡¯autor la present¨¦s acompanyat per David Mad¨ª ¨Cel creador de l¡¯Artur Mas president¨C i Toni Com¨ªn, representant del neoindependentisme d¡¯esquerres. Mad¨ª va passar p¨¤gina al pujolisme, Com¨ªn va lloar ?lvaro i va intentar deixar clar que al final qui havia triomfat era el cristianisme d¡¯esquerres del seu pare i no Pujol. Com¨ªn actua com el jove agra?t que la colla rival accepta. L¡¯octubre passat, durant la tert¨²lia d¡¯El m¨®n a RAC1, comentant les previsions de creixement del Govern espanyol, ?lvaro va assegurar que si el proc¨¦s podia acabar en frustraci¨® tamb¨¦ Montoro podia crear frustraci¨® per vendre esperances econ¨°miques. De fons se sentia Com¨ªn exclamant ¡°eh, eh, que bo!¡±. La validesa de l¡¯argument d¡¯?lvaro era impecable, la q¨¹esti¨® ¨¦s que ho plantejava com si una cosa negu¨¦s l¡¯altra, i les dues frustracions s¨®n ben possibles.

¡°La bilis del tripartit¡±

El Tripartit va deixar una ranc¨²nia perenne en aquest m¨®n de pensadors de dretes. ?lvaro ho va demostrar en una tert¨²lia recent a RAC1, del 14 de gener passat, en un breu enfrontament amb Com¨ªn. Aquest va opinar que si no hi havia eleccions anticipades era per decisi¨® de Duran i Lleida. ?lvaro el va acusar de fer trampes i va carregar amb la baioneta ben esmolada: ¡°Si caiem en aquest terreny haur¨¦ de dir que guanya Ernest Maragall perqu¨¨ projecta tota la bilis del Tripartit en Oriol Junqueras i en la seva estrat¨¨gia de destruir Artur Mas¡±. La reacci¨® de Com¨ªn va ser demanar calma, confirmar que retirava el que havia dit i donar la ra¨® a ?lvaro. En el senat del proc¨¦s, ?lvaro posava al seu lloc l¡¯exfederalista penedit: la del comparsa.

?lvaro ¨¦s sever amb els rivals espanyols i ferotge amb els catalans. Amb Gemma Galdon, avui dirigent de Podem i abans tertuliana combativa amb tics demagogs, ?lvaro ¨¦s despietat. Ho ¨¦s amb l¡¯esquerra alternativa en general, i m¨¦s si aquesta es creua pel cam¨ª cap a la independ¨¨ncia. ?lvaro va insistir el gener passat a fer sang amb el pacte de govern entre Syriza i el partit de dretes i xovinista Grecs Independents. El bon tertuli¨¤ troba paral¡¤lelismes entre qualsevol cosa que succeeix al m¨®n i el que passa a casa seva. El pacte grec era per ?lvaro un acte de responsabilitat davant l¡¯egoisme immadur d¡¯ICV i d¡¯altres grups similars que no accepten sumar-se a les tropes de la llibertat del president Mas. Aix¨ª ho va escriure a La Vanguardia. ¡°Aniria b¨¦ que alguns que s¡¯omplen la boca parlant cada dia de l¡¯eix social imitessin el profund sentit d¡¯Estat del nou primer ministre grec. A Madrid, en canvi, tothom [casta i aspirants a casta] ho t¨¦ clar¨ªssim¡±.

Els esclaus que volen ser esclaus

A Madrid hi ha l¡¯enemic, per¨° com que ja sabem que ¨¦s l¡¯enemic ¨Ccom aquell que parla amb Gila per tel¨¨fon¨C no cal invertir gaires energies a menysprear-lo. A Catalunya, en canvi, cal desemmascarar els quintacolumnistes o, encara pitjor, catalans amb la s¨ªndrome d¡¯Estocolm. ?s all¨° que va descriure tan b¨¦ l¡¯escriptora Empar Moliner en un m¨ªting d¡¯ERC del 2013: ¡°?s molt estrany que alg¨² no vulgui ser amo del seu dest¨ª. Si alg¨² de vosaltres est¨¤ interessat en el sadomasoquisme, i s¡¯ha llegit La hist¨°ria d¡¯O, en aquest llibre s¡¯explica que durant l¡¯alliberament dels camps de cot¨® als Estats Units, hi va haver una o dues plantacions d¡¯esclaus que no volien ser alliberats, que volien seguir sent esclaus. Hi ha gent que t¨¦ ¨¤nima d¡¯esclau, i s¡¯haur¨¤ de respectar arribat el cas¡±.

El catedr¨¤tic de Filosofia de la UB Manuel Cruz ¨¦s un d¡¯aquests feli?os esclaus. Cruz va escriure el 8 de febrer un article a El Confidencial en qu¨¨ advertia que l¡¯independentisme est¨¤ actuant amb accions ¡°de viol¨¨ncia de baixa intensitat¡±. Cruz va esmentar els tarats habituals de Twitter i el fam¨®s cap¨ªtol del Bestiari il¡¤lustrat en qu¨¨ es disparava pintura a una foto del Rei. L¡¯argument de Cruz era feble i ?lvaro el va fer servir per disparar a discreci¨® i recuperar greuges antics: ¡°Aquesta actitud de superioritat permanent?i menyspreu a jutjar un moviment democr¨¤tic i pac¨ªfic ¨¦s tamb¨¦ una forma de viol¨¨ncia. Una viol¨¨ncia que busca rebaixar l¡¯entitat de l¡¯altre per presentar-lo com un ximple, un idiota. L¡¯operaci¨® ¨¦s f¨¤cil, nom¨¦s cal amollar alguna frase, com de passada, en qu¨¨ es concentri la mentida i l¡¯odi a parts iguals, com fa l¡¯esmentat Manuel Cruz en un article de l¡¯any 2012, molt interessant: "Per ser nacionalista, en canvi, no cal haver-se llegit ni un llibre: n'hi ha prou amb apel¡¤lar a un sentiment, que es d¨®na per descomptat. El sobiranista ¨¦s, com tothom sap, un inculte, un primari". ?lvaro descriu Cruz per¨° tamb¨¦ podria estar descrivint molts dels seus companys de files, Empar Moliner i els seus esclaus o Francesc Homs quan explica des de ¡°la zona zero dels catalans¡± ¨Cel Born Centre Cultural definit pel seu director¨C que els advocats de l¡¯Estat espanyols s¨®n uns t¨°tils pel simple fet de ser espanyols.

?lvaro tamb¨¦ s¡¯esbatussa amb independentistes perqu¨¨ en guerra el foc amic pot causar baixes. A la tert¨²lia d¡¯Els matins de TV3 del 12 de desembre, ?lvaro va renyar l¡¯arrauxat independentista H¨¦ctor L¨®pez Bofill en un debat sobre els Pressupostos. ?lvaro va fer el mateix que amb Com¨ªn, fer callar L¨®pez Bofill, per¨° com que aquest ¨¦s independentista pota negra es va rebel¡¤lar i la moderadora, L¨ªdia Heredia, va intervenir per avisar ?lvaro que ell no havia de fer callar ning¨².

El cuiner Duran

El personatge m¨¦s malvat en el m¨®n d¡¯?lvaro no s¨®n Manuel Cruz, L¨®pez Bofill o els progres de l¡¯ecosocialisme: el dolent m¨¦s dolent ¨¦s Duran i Lleida; el principal obstacle que afronta Mas en la ruta cap a ?taca. Duran va piular el 16 de febrer una s¨¨rie de tuits en qu¨¨ desacreditava ?lvaro per ser un opinador convergent: ¡°Sense sorpresa venint de qui ve: avui Francesc-Marc ?lvaro desvirtua el vot d¡¯Uni¨® al pacte antigihadista. Uni¨® va votar d'acord amb l¡¯estrat¨¨gia CENF i sobre la tramitaci¨®. No s¡¯hi val fer veure que estem d'acord amb el seu contingut. UDC defensa la via confederalista, la resposta a haver de decidir entre la via autonomista o imitar CDC i abra?ar la independ¨¨ncia¡±. ?lvaro va dir que la reacci¨® de Duran era una rebequeria i que molta gent a Uni¨® pensava com ell.

?lvaro va presentar Duran com el cuiner de les elits en un article al seu blog del gener del 2014: ¡°El l¨ªder democristi¨¤ ¨Cque accepta la consulta¨C no va aconseguir frenar la voluntat d¡¯Artur Mas per¨° continua sent l¡¯home de confian?a de les elits barcelonines en el cor del que anomenen ¡®la deriva sobiranista¡¯. Per qu¨¨ serveix un home tan astut com Duran si no pot cuinar amb una mica de gr¨¤cia el que Rosell, Fain¨¦ i la resta volen per sortir d¡¯aquest quadre?¡±

Entre ¡°la resta¡± hi ha el comte de God¨®, editor per al qual treballa ?lvaro. Aix¨° diu molt a favor de la llibertat d¡¯expressi¨® de La Vanguardia, tot i que segurament tamb¨¦ diu molt del pes que t¨¦ aquesta Converg¨¨ncia en transici¨®.