L¡¯Hospital de Matar¨®, entre l¡¯espasa i la paret pel d¨¨ficit generat el 2014

El Consorci Sanitari del Maresme (CSdM), al qual pertany l'Hospital de Matar¨®, est¨¤ entre l'espasa i la paret. L'entitat pateix un col¡¤lapse financer per un?infrafinan?ament?hist¨°ric que s'ha agreujat per les onades de retallades dels ¨²ltims quatre anys i l'exig¨¨ncia del Departament de Salut que els centres concertats compleixin l'objectiu de d¨¨ficit zero si volen mantenir l'autonomia de gesti¨®. Segons fonts consultades per EL PA?S, l'entitat, participada per l'Ajuntament de Matar¨®, el Consell Comarcal del Maresme i el Servei Catal¨¤ de la Salut (CatSalut), va generar un d¨¨ficit el 2014 que ronda els dos milions d'euros. El CSdM t¨¦ un pressupost de 105 milions d'euros, 94 dels quals provenen del CatSalut.

L'Hospital de Matar¨® ¨¦s el centre de refer¨¨ncia de 15 municipis del Maresme i d¨®na servei a 265.000 persones. Els centres sanitaris p¨²blics concertats, com ¨¦s el cas del CSdM, gaudeixen d'un r¨¨gim especial d'autonomia de gesti¨® des de 2012 que els eximeix d'aplicar les mesures que afecten les entitats del sector p¨²blic de la Generalitat, com la retirada de la paga extra als funcionaris. No obstant aix¨°, aquest r¨¨gim especial est¨¤ subjecte a l'estricte compliment pressupostari. En aquest cas, se'ls havia exigit que tanquessin l'exercici amb d¨¨ficit zero. ¡°Si es desvien i provoquen d¨¨ficit a la Generalitat, l'any seg¨¹ent perden aquesta condici¨® del r¨¨gim especial fins que demostrin que no tornaran a tenir p¨¨rdues¡±, explica una portaveu del Departament d'Economia. Tot i que Salut ha negat que s'estigui planejant intervenir l'entitat, s¨ª que ha confirmat que el CSdM ¡°est¨¤ treballant¡± en un pla de reequilibri pressupostari per evitar que la Generalitat suspengui la seva autonomia de gesti¨®.

El director del CatSalut, Josep Maria Padrosa, va enviar una carta informativa a tots els gerents dels centres concertats per mostrar-los ¡°l'impacte que tindr¨¤ en l'¨¤mbit economicofinancer i en l'¨¤mbit del personal la suspensi¨® del r¨¨gim especial d'autonomia de gesti¨®¡±. En la missiva, a la qual ha tingut acc¨¦s aquest diari, s'adjunten els documents que la Comissi¨® Interdepartamental per a la Sostenibilitat del Sistema Sanitari de Catalunya, encarregada de capitanejar el protocol a seguir quan un centre concertat fa d¨¨ficit, ¡°ha fet arribar a les entitats a les quals se'ls havia requerit un pla de reequilibri per no haver complert l'objectiu respecte al resultat pressupostari previst per a l'exercici¡±.

La p¨¨rdua de l'autonomia del centre afectaria el cobrament de variables i complements salarials

La documentaci¨® que acompanya la carta recull un ¡°procediment d'acreditaci¨® per al compliment de criteris econ¨°mics¡±. Aquest ¨²ltim document ¨¦s un calendari en el qual es recullen els terminis per lliurar la documentaci¨® requerida per la Intervenci¨® General i la data en la qual Economia ha de decidir si susp¨¨n l'autonomia de gesti¨®. Abans del 20 de gener, els centres podien lliurar un avan? del tancament de l'exercici anterior (el CSdM va presentar en aquesta previsi¨® un desviament de 2'1 milions). Sobre la base d'aix¨°, fins al 28 de febrer, la Intervenci¨® General podia sol¡¤licitar un pla de reequilibri a les entitats amb desviaci¨® negativa. Aquest diari ha preguntat a Salut quants hospitals, a m¨¦s del de Matar¨®, havien fet d¨¨ficit i estaven requerits a fer un pla de reequilibri, per¨° el CatSalut no ha donat resposta a aquesta q¨¹esti¨®. Amb el pla a la m¨¤, la Secretaria General del Departament d'Economia t¨¦ fins al 30 de maig per dictar una resoluci¨® i suspendre o no l'autonomia de gesti¨®.

La missiva tamb¨¦ exposa les particularitats i les conseq¨¹¨¨ncies de disposar o no del r¨¨gim especial. Sense autonomia de gesti¨®, nom¨¦s es pagaran, com a m¨¤xim, el 25% de les retribucions variables vinculades a objectius i desapareix el pagament de complements de productivitat.

A m¨¦s, la gesti¨® de tot el pressupost dependr¨¤ de la Llei de Pressupostos de la Generalitat. Amb el r¨¨gim especial, el pressupost estava subjecte exclusivament a les bases d'execuci¨® aprovades pels ¨°rgans de govern de les entitats.

Els ¨¤nims estan escalfats a la nau capitana del consorci, l'Hospital de Matar¨®, que rep una dotaci¨® del CatSalut d'uns 70,5 milions d'euros, un 13,7% menys que el 2010. Mentre unes veus diuen, esperan?ades, que ¡°el futur incert¡± que es presenta ara es pot reconduir ¡°si hi ha l'increment de les tarifes que va prometre el CatSalut¡±, altres fonts asseguren que la directiva ¡°ja d¨®na per fet que es procedir¨¤ a la p¨¨rdua d'autonomia i que s'intervindr¨¤ l'hospital¡±.

Els treballadors asseguren que la soluci¨® ¨¦s un pla d'empresa per diversos anys

Els treballadors s¨ª que coincideixen a denunciar que "la soluci¨® no ¨¦s fer un pla de reequilibri per ara, sin¨® un pla d'empresa per diversos anys per poder arreglar tot aix¨°¡±. El consorci arrossega un infrafinan?ament hist¨°ric reconegut fins i tot pel mateix Departament de Salut. D'una banda, el Comit¨¨ d'empresa critica que l'hospital de Matar¨® rebi una partida molt inferior a altres centres del voltant que tenen la mateixa complexitat, malgrat tenir m¨¦s activitat que ells. ¡°Malgrat fer aqu¨ª m¨¦s activitat, amb millors par¨¤metres d'efici¨¨ncia que Granollers, Reus o Terrassa, les nostres retallades pressupost¨¤ries han estat molt m¨¦s grans¡±, critica Xos¨¦ L¨®pez Vega, delegat de CATAC en el comit¨¨ d'empresa. A m¨¦s, el consorci ha hagut de fer front, des de la seva creaci¨® (1999), a nombroses conting¨¨ncies sense el finan?ament adequat. Salut es va comprometre el 2013 a incloure als pressupostos de 2013 un pagament per retornar el capital pendent d'amortitzar de dos pr¨¦stecs que devia el consorci, per¨° la situaci¨® va ser insuficient i el d¨¨ficit estructural es mant¨¦.

La situaci¨® del CSdM ha arribat fins i tot al Parlament, en qu¨¨ es va aprovar una moci¨® per ¡°programar, en tres mesos, un calendari d'aportacions extraordin¨¤ries destinades a sanejar¡± el d¨¨ficit de l'entitat.