Els grups gihadistes s¨®n forts en la laica Tun¨ªsia

Amb un simple passeig pel centre de la capital de Tun¨ªsia n'hi ha prou per confirmar la fama que t¨¦ de ser el pa¨ªs m¨¦s laic del m¨®n ¨¤rab. Els signes identitaris de l'islamisme m¨¦s conservador, com l'¨²s del vel integral, no s¨®n tan abundants com en altres capitals de la regi¨®. Per¨° que hi hagi m¨¦s arrelament del concepte del la?cisme franc¨¨s en la societat tunisiana, fruit de la seva llarga experi¨¨ncia colonial, no significa que el pa¨ªs estigui lliure de la xacra del gihadisme.

Uns 3.000 tunisians s'han despla?at a S¨ªria o a l'Iraq per combatre en els seus respectius conflictes b¨¨l¡¤lics, segons les xifres de les autoritats tunisianes, i un 80% d'aquests s'han unit a les files de l'autoanomenat Estat Isl¨¤mic (EI), la mil¨ªcia que controla una ¨¤mplia franja de territori en aquests dos pa?sos.

Sorprenentment, Tun¨ªsia, amb 11 milions d'habitants, ¨¦s un dels millors planters de l'EI. Per exemple, s'estima que la xifra de combatents gihadistes marroquins ¨¦s d'uns 1.500, malgrat que aquest pa¨ªs disposa d'una poblaci¨® quatre vegades m¨¦s gran. Els tentacles del gihadisme tamb¨¦ es deixen sentir dins de Tun¨ªsia, els atemptats perpetrats per aquests grups van causar l'any passat la mort de 23 membres de les forces de seguretat.

Segons els experts, les raons que expliquen l'empenta del gihadisme a Tun¨ªsia s¨®n de naturalesa diversa. En primer lloc, no ha estat fins aquest ¨²ltim any i mig que el Govern tunisi¨¤ ha situat la lluita contra les xarxes de captaci¨® gihadistes en el centre de les seves prioritats. A m¨¦s, la implantaci¨® de grups extremistes en els pa?sos ve?ns L¨ªbia i Alg¨¨ria, amb qui comparteix unes poroses fronteres, ha facilitat l'entrada d'armes i milicians experimentats. Aquest flux s'ha accelerat sobretot despr¨¦s de laguerra civil a L¨ªbia.

Alguns analistes argumenten que Ansar al-Sharia ¨¦s el principal grup gihadista tunisi¨¤. Va ser fundat el 2011 per diversos extremistes, incl¨°s un que va combatre a l'Afganistan, i que van ser excarcerats en una amnistia despr¨¦s de la revoluci¨® que va enderrocar el r¨¨gim de Zine al-Abidine Ben Ali. El grup va ser dissolt al cap de poc m¨¦s d'un any. No obstant aix¨°, d'altres discrepen d'aquesta opini¨®, i hi introdueixen matisos. ¡°Alguns dels seus membres s'han integrat en c¨¨l¡¤lules gihadistes, per¨° no es pot dir que els seus 10.000 membres ho siguin¡±, sost¨¦ l'investigador Stefano Torelli, del think tank itali¨¤ ISPI. Entre d'altres, s'acusa aquest grup d'haver perpetrat l'atemptat contra l'ambaixada dels EUA el setembre del 2012. El seu ¨¤mbit d'actuaci¨® principal se situa a les regions frontereres amb Alg¨¨ria, cosa que d¨®na fe de la seva estreta alian?a amb la mil¨ªcia d'Al-Qaida al Magrib Isl¨¤mic, d'arrels algerianes.

No ¨¦s f¨¤cil mesurar quin suport t¨¦ veritablement?Ansar al-Sharia. Ara b¨¦, els analistes coincideixen que, gr¨¤cies al control que exerceix sobre algunes mesquites i en les seves activitats socials, no ¨¦s un grup marginal. La seva ideologia s'inscriu dins del corrent salafista, una branca ultraconservadora de l'islam amb bastants adherents a Tun¨ªsia, cosa que dificulta la delimitaci¨® dels seus suports. Ara b¨¦, la majoria del salafisme tunisi¨¤ ¨¦s apol¨ªtic i rebutja l'¨²s de la viol¨¨ncia.

Una gran dist¨¤ncia ideol¨°gica separa el gihadisme dels l¨ªders de l'islamista Ennahda, el segon partit m¨¦s votat en les eleccions del novembre passat i que forma part de la coalici¨® governant a Tun¨ªsia. Ennahda va exercir un paper central en l'aprovaci¨® de la nova Constituci¨® democr¨¤tica del pa¨ªs l'any passat que consagra la separaci¨® entre religi¨® i l'Estat. Per aix¨°, els extremistes els acusen d'haver abandonat l'objectiu d'implantar un Estat isl¨¤mic. Paradoxalment, la vict¨°ria del la?cisme a Tun¨ªsia i la moderaci¨® d'Ennahda sembla que poden haver contribu?t a la radicalitzaci¨® d'alguns corrents de l'islamisme m¨¦s ultraconservador a Tun¨ªsia.