Escriptors a favor de la independ¨¨ncia (1)

El meu amic Bernat Puigtobella em va escriure, fa mesos, un correu electr¨°nic demanant-me si volia firmar el manifest dels escriptors catalans per la independ¨¨ncia. Li vaig respondre que preferia no firmar-lo, per¨° que li escriuria donant-li alguna les raons de la meva decisi¨®.

Ja ¨¦s hora de fer-ho; per¨°, abans, voldria deixar const¨¤ncia de la meva sorpresa posterior: hi va haver gaireb¨¦ 500 escriptors que van firmar, i, que jo conegui, nom¨¦s una dotzena que no vam firmar. Tenint en compte que, segons l¡¯¨²ltima enquesta, els partidaris de la independ¨¨ncia entre la poblaci¨® han baixat quatre punts i estan en minoria, em faig algunes preguntes: a qu¨¨ ¨¦s deguda aquesta desproporci¨® entre escriptors i poblaci¨® en general? Ser escriptor ¨¦s exercir un ofici, com el de fuster o mec¨¤nic. Per qu¨¨ no es demana l¡¯opini¨® a gent d¡¯altres oficis? ?No seria millor limitar la responsabilitat pol¨ªtica i social dels escriptors a la lluita contra el deteriorament de la llengua, comen?ant per la que fan servir els pol¨ªtics que s¡¯han apuntat a la independ¨¨ncia?

M¨¦s preguntes: com ¨¦s que un pa¨ªs de sis milions d¡¯habitants t¨¦ una relaci¨® tan alta d¡¯escriptors? Aplicant la mateixa proporci¨® a Alemanya, que en t¨¦ m¨¦s de 81 milions, li tocarien 7.000 escriptors. Els tenen? Per qu¨¨ aqu¨ª n¡¯han de proliferar m¨¦s que en altres llocs? O ¨¦s que els aires que respirem a Catalunya s¨®n m¨¦s propicis a la inspiraci¨® liter¨¤ria?

La difer¨¨ncia encara seria m¨¦s brutal si compt¨¦ssim els premis literaris de Catalunya (afegint-hi les Balears i el Pa¨ªs Valenci¨¤) i els compar¨¦ssim amb els que hi ha en qualsevol pa¨ªs d¡¯Europa. Comparant-ho amb els pa?sos angloparlants, per exemple, ells n¡¯haurien de tenir, com a m¨ªnim, m¨¦s d¡¯un mili¨® cada any. ?Estic equivocat si penso que aqu¨ª exagerem una mica? I si ¨¦s una anomalia, el que l¡¯estimula? Hi t¨¦ alguna responsabilitat el nacionalisme?

Deixant aquestes preguntes a part, passo a dir nom¨¦s un parell de raons per les quals no vaig firmar el manifest. La primera ¨¦s que m¡¯agradaria que tots els ciutadans (i sobretot els pol¨ªtics) pensessin que el m¨¦s important de tot ¨¦s complir les lleis, tant si ens agraden com si no. Si no ens agraden, les hem de canviar, llevat que siguem partidaris del caos. Seria interessant de saber quants d¡¯aquests 500 escriptors ho s¨®n.

Una segona ra¨® (en tinc unes quantes m¨¦s) ¨¦s l¡¯aversi¨® que tinc a veure la gent decebuda i enganyada pel poder pol¨ªtic. S¡¯ha dit que el nostre president, despr¨¦s de veure la primera manifestaci¨® a favor de la independ¨¨ncia, va canviar de rumb per evitar que els vots independentistes se¡¯ls emport¨¦s un altre partit. Si aix¨° ¨¦s veritat, hem d¡¯admetre que ¨¦s for?a indignant. Cap pol¨ªtic no hauria de voler portar el pa¨ªs, sabent-ho, ni a la decepci¨® ni al desencant.

Prometo a Bernat Puigtobella m¨¦s explicacions. I mentrestant, aix¨° s¨ª, procurem no fer-nos la guerra els uns i els altres. I, per conservar el seny, passem per alt l¡¯unanimisme amb qu¨¨ la r¨¤dio, la televisi¨® i algun diari ens bombardegen cada dia fins al m¨¦s tedi¨®s dels in¨²tils avorriments.