La pol¨¨mica exposici¨® ¡®La b¨¨stia i el sobir¨¤¡¯ ja est¨¤ oberta

¡°Obrir l'exposici¨® no ha de significar clausurar el debat. El que ha passat al Macba demostra que hem de repensar el paper de les institucions culturals p¨²bliques i el seu funcionament olig¨¤rquic. Quin sentit t¨¦ mobilitzar-se per la llibertat d'expressi¨®, donant suport a Charlie Hebdo, i despr¨¦s cancel¡¤lar una mostra perqu¨¨ hi ha una caricatura que podria assemblar-se a l'ex-Rei d'Espanya?¡±. La pregunta ret¨°rica ¨¦s de Paul B. Preciado, un dels quatre comissaris amb Valent¨ªn Roma, Hans D. Christ i Iris Dressler de la mostra La b¨¨stia i el sobir¨¤, que finalment ahir va obrir les portes al p¨²blic al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba). La mostra havia d'inaugurar-se dimecres, per¨° va ser suspesa pel director del centre, Bartomeu Mar¨ª, perqu¨¨ va considerar que l'obra HC4 Transport, d'Ines Doujak, era ¡°inadequada¡±.

¡°Si no hagu¨¦ssim preguntat al director qu¨¨ respondria si algun periodista notava la semblan?a, res d'aix¨° hauria passat¡±, es lamentava Preciado. Els comissaris consideren que una exposici¨® d'aquesta envergadura, per a la preparaci¨® de la qual s'havien despla?at a Barcelona 15 artistes de diversos pa?sos, ha d'obrir-se ¡°amb tots els rituals habituals, roda de premsa i inauguraci¨® formal¡±, i no gaireb¨¦ d'amagat, per¨° encara no han rebut cap resposta de la direcci¨®. ¡°Ha estat una decisi¨® autorit¨¤ria tant cancel¡¤lar-la com obrir-la i tot el proc¨¦s ha estat opac. Tractant-se d'un projecte sobre els processos de sobirania, aquest conflicte es converteix en un cas d'estudi. L'obra de Doujak s'inscriu en la gran tradici¨® de la par¨°dia iconoclasta. Si volem, totes les obres poden ofendre alg¨², per exemple La Virgen de los maricas de Oca?a o la Santa Rosa, patrona de Lima y de la polic¨ªa, reinterpretada per Sergio Zevallos¡±, indicava Preciado, envoltada per obres d'una gran c¨¤rrega pol¨ªtica i ideol¨°gica, sovint provocadores i sempre dessacralitzants. De fet, el projecte de la mostra, que agafa el t¨ªtol de l'¨²ltim seminari del fil¨°sof Jacques Derrida, va comen?ar investigant els usos inadequats de les coses sagrades, per ampliar el seu enfocament a l'acci¨® sobirana en ¨¤mbit econ¨°mic, personal, religi¨®s i institucional.

¡°Des de fa segles, l'art caricaturitza els arquetips del poder i aix¨° ¨¦s el que fa Doujak, de manera que no pod¨ªem acceptar eliminar-la. I tenint en compte que la mostra es va gestar i va treballar de forma col¡¤lectiva, el conflicte sobrepassa el seu ¨¤mbit estricte¡±, han indicat els comissaris, recordant que diverses obres han estat produ?des per a la mostra i diversos artistes han creat les seves peces in situ. ?s el cas del mural mat¨¨ric de Prabhakar Pachpute, de l'enorme cartografia dels kazakhs V¨ªktor Vorobiev & Ielena Vorobieva, de la delicada taxonomia del coneixement d'Edgar Endress, del fanz¨ªn mural d'Efren ?lvarez ¡ªque disposa els diferents grups socials en alguna cosa semblant a un tauler d'escacs¡ª i del relat mural de Julia Montilla, que desplega les seves investigacions sobre els moviments mil¡¤lenaristes.

La pol¨¨mica ha aconseguit atreure m¨¦s persones dels que habitualment haurien visitat el museu en un dissabte pluj¨®s ¡ªun 48% m¨¦s¡ª. Malgrat aix¨°, alguns revelaven que no sabien el que havia passat. D'altres admetien haver-s'hi apropat, atrets pel soroll medi¨¤tic i m¨¦s d'un pensava en la possibilitat que hagu¨¦s estat un muntatge per augmentar els visitants del museu. Tots els interpel¡¤lats coincidien que la semblan?a del ninot sodomitzat de Doujak amb l'exrei Joan Carles ¨¦s molt lluny¨¤ i que probablement si no ho haguessin sabut no se n'haurien adonat. ¡°El que m'agrada de l'art contemporani ¨¦s que interpreta la realitat des d'altres prismes. Em sembla evident que es tracta d'una obra simb¨°lica¡±, indicava una senyora jubilada. ¡°No n'hi ha per a tant, ¨¦s rid¨ªcul que s'hagi censurat¡±, afegia una estudiant de disseny, mentre que un grup de joves assajava postures per a les seves selfis. ¡°?s una exposici¨® magn¨ªfica. Me n'alegro, que Mar¨ª hagi sabut adonar-se del seu error i rectificar. El felicito¡±, afirmava Ram¨®n Sicart, de la galeria hom¨°nima. Tamb¨¦ demostrava la seva satisfacci¨® Chus Roig de la Galeria Senda, que t¨¦ en la mostra un dels seus creadors, la cubana Glenda Le¨®n.

Ara tots els dubtes es concentren en el futur del museu, ja que aquesta mostra forma part d'una l¨ªnia de treball que Roma i Preciado han anat desenvolupant amb projectes valents de gran impacte tant visual com pol¨ªtic, com han estat les exposicions de Carol Rama i Osvaldo Lamborghini. ¡°Volem demostrar que el caos no ve del territori de treball. Aquesta mostra ha estat concebuda i duta a terme col¡¤lectivament i amb gran rigor. No hi ha hagut irregularitats i malgrat aix¨° hem estat p¨²blicament desautoritzats¡±, afirmaven els comissaris, que no tenen pensat presentar la seva dimissi¨®.

Tampoc sembla voler dimitir el director, que ahir va posar el seu c¨¤rrec a disposici¨® (encara que?sempre ho hauria d'estar) del Consorci del Macba, format per l'Ajuntament, la Generalitat, el Ministeri de Cultura i la Fundaci¨® Macba. Caldr¨¤ veure si la comissi¨® delegada d'aquest ¨°rgan, en la seva reuni¨® extraordin¨¤ria del dilluns proper, reconfirmar¨¤ el director en el seu c¨¤rrec. De moment, l'¨²nic que s'ha pronunciat ¨¦s el conseller de Cultura, Ferran Mascarell: ¡°cal donar confian?a als directors¡±, va assegurar en declaracions a EFE.