Votar, decidir, opinar

El pa¨ªs viu moments estranys. Votem i no passa res. O no prou. O no el que s¡¯espera que passi. La ra¨® ¨¦s que ¨Ccal dir-ho¨C votar no ¨¦s suficient. Fer-ho de manera que tingui conseq¨¹¨¨ncies ¨¦s la clau. Tenim tanta pressa per votar i decidir (i tantes raons per fer-ho) que oblidem que quan els vots no tenen conseq¨¹¨¨ncies pol¨ªtiques ¨Ci tampoc n¡¯hi ha de jur¨ªdiques¨C estem minvant el potencial democr¨¤tic del vot. Ara, en una nova urg¨¨ncia pol¨ªtica, aquest diumenge 22 de mar? estan convocats 10.861 habitants (a partir dels 16 anys) dels municipis del Moian¨¨s per a opinar ¨Cque no decidir¨C sobre el seu futur com a comarca. ?bviament, el resultat no ¨¦s vinculant i, fins i tot, s'ha acordat que si els habitants d'un municipi ho rebutgen, el proc¨¦s seguir¨¤ endavant sense aquests municipis.

El ge¨°graf i pedagog Pau Vila, autor de la divisi¨® de Catalunya en comarques, feta per enc¨¤rrec de la Generalitat republicana, va escriure: ¡°Podr¨ªem dir que la divisi¨® territorial vigent ¨¦s el resultat d¡¯una elaboraci¨® democr¨¤tica a trav¨¦s del segles, puix que ha estat el poble qui ha fornit amb una aportaci¨® multisecular els elements b¨¤sics per realitzar-la¡±. ?s a dir, pel mestre Vila, la geografia pol¨ªtica ¨Cla que esdev¨¦ ordenaci¨® territorial¨C ¨¦s un fet social, no morfol¨°gic. El m¨¦s rellevant no ¨¦s si aquest territori ¨¦s o no ¨¦s una comarca, sin¨® que ho vol ser. ?s a dir, que la realitat dep¨¨n de la voluntat. No ¨¦s geografia nom¨¦s, ¨¦s pol¨ªtica.

La consulta ciutadana del Moian¨¨s per constituir-se com a comarca no ¨¦s un tema menor. En primer lloc, perqu¨¨ la voluntat dels deu municipis d¡¯organitzar-se com una nova realitat territorial significaria una reordenaci¨® de tres comarques m¨¦s: Calders, l'Estany, Moi¨¤ (capital), Monistrol de Calders i Santa Maria d'Ol¨® s¨®n del Bages; Castellcir, Castellter?ol, Granera i Sant Quirze de Safaja pertanyen al Vall¨¨s Oriental; i Collsuspina, a Osona. Aquests municipis van constituir fa uns 20 anys una mancomunitat per gestionar serveis ¨Cel Consorci del Moian¨¨s¨C, i sempre han manifestat la seva voluntat d'esdevenir una nova comarca; una reivindicaci¨® amb arrels hist¨°riques en els treballs sobre la divisi¨® territorial de Catalunya de Pau Vila de de la Segona Rep¨²blica.

En segon lloc, perqu¨¨ el Govern de la Generalitat, despr¨¦s que el Parlament va aprovar l'octubre passat una moci¨® per urgir aquest proc¨¦s, (amb els vots de CiU, ERC, PSC i ICV, l'abstenci¨® del PP i l'oposici¨® de Ciutadans) va decidir accelerar el procediment establert per crear una comarca (acord dels plens dels municipis afectats i llei del Parlament) afegint una consulta ciutadana. I aqu¨ª plora la criatura, perqu¨¨ la decisi¨® pol¨ªtica de no fer servir la Llei de Consultes Populars per via de refer¨¨ndum (del Govern del President Montilla, que no est¨¤ suspesa pel Tribunal Constitucional, i que obligaria a fer la petici¨® al Govern de l¡¯Estat) aboca aquests processos als plans B que poden provocar encara m¨¦s insatisfacci¨® i frustraci¨®. De manera que s'ha passat directament a un "proc¨¦s participatiu" a l'estil del 9-N, en el qual el departament de Governaci¨® proporciona els mitjans i la Diputaci¨® de Barcelona tamb¨¦ hi col¡¤labora.

I finalment, perqu¨¨ tot plegat, ben lluny de la necess¨¤ria i sempre ajornada reflexi¨®, debat i decisi¨® sobre l'organitzaci¨® territorial ¨°ptima de Catalunya, aquesta consulta (que s'ha d'inscriure en la llarga tradici¨® comarcalista, molt sentida a la Catalunya interior) s¡¯emmarca en la lluita i rivalitat de les forces pol¨ªtiques en el territori. I tamb¨¦ en l¡¯oposici¨® generalitzada a la LRSAL (Llei de racionalitzaci¨® i sostenibilitat de l'Administraci¨® local), que ¨¦s un nou exemple de la pol¨ªtica recentralitzadora del Govern de l¡¯Estat.

Catalunya pot caure en la irrellev¨¤ncia si no sap administrar la seva for?a, que no sempre es mostra quan es mesura. De vegades, la hip¨°tesis i l¡¯amena?a de votar t¨¦ m¨¦s transcend¨¨ncia pol¨ªtica que el fet de fer-ho, si no t¨¦ conseq¨¹¨¨ncies. Signes dels temps. En la pol¨ªtica, la possibilitat ¨¦s m¨¦s transformadora que la seva execuci¨®, si aquesta ¨¦s est¨¨ril. Una naci¨® petita, per¨° mil¡¤len¨¤ria, hauria de ser conscient de la seva for?a hist¨°rica i no reduir-la posant-la a prova quan les circumst¨¤ncies s¨®n adverses.