Els pitjors crims s¨®n en fam¨ªlia

Si Beau Willimon, creador de House of cards, es qued¨¦s sense idees, faria b¨¦ de llegir Jordi Pujol, la gran fam¨ªlia (Angle Editorial), del periodista Maiol Roger. El llibre ¨¦s una dissecci¨®, a partir de 18 personatges, d¡¯un partit pol¨ªtic i de l¡¯home que el va fer gran. Hi ha de tot: corrupci¨®, morts, tra?cions, personalitats contraposades, sexe, molta ¨¨pica i gens d¡¯¨¨tica. ?s millor que les aventures de Francis Underwood, un psic¨°pata que al m¨®n real deixaria massa empremtes dels seus crims per poder arribar tan lluny. Al m¨®n real, ho demostra el llibre, per ser alg¨² pol¨ªticament cal cultivar fidelitats. El que relata Roger no ¨¦s cap ficci¨®, ha estat part de la nostra vida.

Tinc una tieta que ¨¦s una veterana advocada penalista. Una vegada em va explicar que els pitjors crims es produeixen entre les parets de les nostres llars. No es referia ¨²nicament a la viol¨¨ncia, per exemple, de g¨¨nere, sin¨® al silenci viciat, a les complicitats que lliguen els membres de la fam¨ªlia quan algun d¡¯ells perpetra un delicte. Roger repassa period¨ªsticament tota la foscor del pujolisme i dels personatges m¨¦s destacables que han crescut a la seva ombra. La principal feina de Roger ha estat regirar biblioteques i hemeroteques. Poques coses explicades al llibre s¨®n estrictament noves, per¨° el valor afegit ¨¦s que t¡¯ho serveix amb neutralitat i rigor. El lector nom¨¦s pot concloure que la for?a pol¨ªtica dominant a Catalunya ha estat can seixanta durant massa temps.

Els deutes de Roca

Hi ha informacions aconseguides per Roger que ajuden a desenvolupar la personalitat dels protagonistes. Per exemple, una descripci¨® de la primera reuni¨® del clan Pujol, amb els advocats de cada fill, per decidir com prosseguir amb el descobriment d'El Mundo de la fortuna a Andorra. La rivalitat entre Jordi Pujol Ferrusola i Miquel Roca per controlar la caixa del partit queda abastament retratada, ampliant el focus en passatges poc coneguts.

Explica Roger, citant Carles Qu¨ªlez, que per evitar que Roca fos imputat en el cas Casinos, el president Pujol va demanar la mediaci¨® de Llu¨ªs Pasqual Estivill. El finan?ament de l¡¯operaci¨® reformista de Roca del 1986 ¨¦s un dels passatges extensos i m¨¦s sucosos del llibre. Un cop fracassada l¡¯aventura electoral de Roca a Espanya, els empresaris que han finan?at la campanya exigeixen que els tornin els diners. Roger cita una conversa entre Leopoldo Rod¨¦s i Miquel Roca, en qu¨¨ l¡¯advocat ofereix la seva casa de Port de la Selva per saldar el deute. Rod¨¦s va acceptar el bescanvi. Roca, que havia donat per fet que el magnat de la publicitat no ho acceptaria, ho va comentar entristit al tresorer del partit i aquest, a Pujol. El president ho va solucionar:

¡°Converg¨¨ncia troba la soluci¨®. Abona, amb pagaments ajornats, el que es deu a la majoria de prove?dors, perqu¨¨ el president ordena que ning¨² no es quedi sense cobrar. Una altra cosa s¨®n els bancs, als quals el Partit Reformista deu 700 milions [de pessetes]. La f¨®rmula que s¡¯acorda perqu¨¨ les grans entitats no perdin diners ¨¦s cobrar en esp¨¨cies, fent obres p¨²bliques de la Generalitat. Una de les companyies d¡¯aquest pacte ¨¦s Ferrovial. [...] Poc despr¨¦s d¡¯aquest acord, el Govern adjudica l¡¯autopista Terrassa-Manresa. L¡¯oferta de l¡¯empresa ¨¦s manifestament pitjor i els consellers tenien clar que havia de triar l¡¯altra licitadora, per¨° arriba una ordre de la Presid¨¨ncia: 'Ho ha de fer Ferrovial i no se¡¯n parli m¨¦s'¡±.

Prenafeta el contrabandista

Jordi Pujol, la gran fam¨ªlia est¨¤ farcit d¡¯irregularitats com aquest cas de Ferrovial. El retrat que fa Roger dels primers ac¨°lits de Pujol ¨¦s especialment interessant. Roca, Lluis Prenafeta, Javier de la Rosa, Maci¨¤ Alavedra i Pasqual Estivill apareixen com a ¨¦ssers ambiciosos i sinistres, i el m¨¨rit de l¡¯autor ¨¦s que ho aconsegueix amb declaracions que s¨®n p¨²bliques. De Prenafeta, la m¨¤ dreta del president, recupera an¨¨cdotes llamineres: ¡°Prenafeta demostra en les seves gestions que ¨¦s efica? sense que importin els mitjans. Com quan crea el Canal 33 a base d¡¯ocupar una freq¨¹¨¨ncia. O quan, per esquivar el veto a les loteries catalanes, crea la Lotto 6/49, fent passar les m¨¤quines de contraban¡±.

Maci¨¤ Alavedra ¨¦s descrit com se¡¯l coneix popularment: un aconseguidor i una m¨¤quina de fer contactes. El m¨¦s curi¨®s, igual que amb altres noms que desfilen pel llibre, ¨¦s com Alavedra va poder sortir indemne de tants merders durant tants anys. El cas Planasdemunt ¨¦s paradigm¨¤tic. Alavedra, conseller d¡¯Economia, va nomenar Jordi Planasdemunt director de l¡¯Institut Catal¨¤ de Finances. Poc despr¨¦s, Planasdemunt era arrestat: ¡°La policia el det¨¦ per una estafa de 2.300 milions de pessetes a petits inversors a partir de pagar¨¦s falsos emesos per l¡¯empresa BPF. [...] El jutge sentencia [el 1994] que s¡¯ha aprofitat del seu c¨¤rrec per generar confian?a entre els estafats. Alavedra assegura que quan el va nomenar el va convidar a abandonar els seus negocis, i que no sabia que Planasdemunt continuava al c¨¤rrec de BFP, tot i que hi ha indicis que ho desmenteixen¡±.

Lady 15%

El llibre exposa una manera de fer sense escr¨²pols, maltractant l¡¯administraci¨® com una eina per aconseguir poder i diners, com aquella vegada que Trias Fargas va lliurar a cada periodista un sobre amb 300 d¨°lars per a despeses personals. Els Pujol creuen que ells s¨®n Catalunya. El president reacciona sovint irat quan alg¨² de la seva confian?a l¡¯adverteix de les males arts d¡¯alguns dels membres de la seva fam¨ªlia, sobretot de la dona i de Jordi Pujol Ferrusola. La influ¨¨ncia de J¨²nior era enorme a Converg¨¨ncia i a la Generalitat, segons el relat de Roger. ?s interessant comprovar com el seu ascendent es mant¨¦ intacte malgrat que el 1994 fa fallida la seva empresa Hot Line Computer i el jutge ordena l¡¯arrest dels seus administradors, mesura que finalment no va ser necess¨¤ria. Roger tamb¨¦ revela un di¨¤leg simptom¨¤tic sobre el paper de la fam¨ªlia que es va produir en un viatge oficial a Indon¨¨sia entre Pujol i el seu conseller d¡¯Ind¨²stria ¨Ci cos¨ª¨C Antoni Subir¨¤:

¡°Indon¨¨sia est¨¤ governada en aquell moment pel dictador Suharto, i la seva dona ¨¦s coneguda per endur-se un bon pessic dels contractes p¨²blics. Subir¨¤ diu a Pujol:

¨CPresident, ja sap com li diuen aqu¨ª a la dona del president? Lady 15%. Ja veu com van aqu¨ª, haurem d¡¯apujar la quota a la Marta.

Pujol respon amb un somriure¡±.

Banca Catalana i Port Aventura

Banca Catalana ¨¦s un dels passatges de la vida de Pujol que mereix m¨¦s atenci¨® en el llibre de Roger. La conclusi¨® a la qual arriba el lector ¨¦s que, si b¨¦ hi va haver un inter¨¨s inicial del PSOE per utilitzar el cas, el banc va estar p¨¨ssimament gestionat. L¡¯enigma, apunta Roger, no ¨¦s si Pujol va ser un patriota o un p¨¨ssim banquer, l¡¯enigma ¨¦s qu¨¨ se¡¯n va fer d¡¯una part important d¡¯accions que molts sospiten que el president va vendre irregularment. El cas va morir i Roger destaca que els fiscals Mena i Jim¨¦nez Villarejo, segons el seu testimoni al Parlament el 2014, volien arribar molt m¨¦s lluny, per¨° el Govern del PSOE els va aturar. Tamb¨¦ es va produir una mobilitzaci¨® nacionalista esperonada per un Pujol que argumentava que el cas de Banca Catalana era un atac a Catalunya: ¡°Mena recorda la pressi¨® social, una marginaci¨® en qu¨¨ ning¨² no els volia i incidents desagradables, com els atacs que va rebre en una caseta a la muntanya [un desconegut va disparar un tret a la finestra, i cada setmana s¡¯hi trobava els vidres trencats], i tamb¨¦ les trucades cada pocs minuts, de dia i de nit, instant-lo a deixar en pau Pujol¡±.

Les relacions entre Pujol i De la Rosa queden exposades sobretot en l¡¯operaci¨® per crear Port Aventura. Llegir aquest cap¨ªtol del llibre et trasllada autom¨¤ticament a la declaraci¨® de l¡¯expresident davant la comissi¨® del Parlament, quan esclata a riure en ser q¨¹estionat per la seva relaci¨® amb el financer. Per¨° el que ¨¦s cert ¨¦s que la Generalitat va jugar amb foc des del primer minut per tirar endavant la seva gran operaci¨® en el sector tur¨ªstic, i el pitjor ¨¦s que el relat de Roger mostra paral¡¤lelismes preocupants amb BCN World: els problemes amb un promotor conegut per ser un as de l¡¯especulaci¨®, l'auxili de La Caixa, socis estrangers que desconfien i el Govern actuant per salvar els mobles.

La tortura

El punt del llibre on Roger es mulla m¨¦s ¨¦s quan exposa l¡¯arrest i tortures a Pujol durant el franquisme. Pujol va tenir prou dies per fugir i evitar la viol¨¨ncia policial, perqu¨¨ sabia de sobres que anirien a cercar-lo, per¨° Pujol i Ferrusola van considerar que si un dia havia de liderar Catalunya, calia que pass¨¦s pel martirologi: ¡°Pujol assegura, anys despr¨¦s de la seva detenci¨®, que l¡¯estada a pres¨® ¨¦s com un pas necessari per a la seva imatge com a l¨ªder pol¨ªtic, per a la construcci¨® del seu mite¡±. ¡°Si no som capa?os d¡¯anar a la pres¨® per Catalunya, per qu¨¨ ho farem?¡±, diu Pujol en una cita recollida per Roger.

Possiblement la majoria de catalans preferirien no anar a pres¨®, ni per Catalunya ni per res que no siguin els seus fills. Per molts diners que els Pujol hagin tingut a l¡¯estranger, l¡¯expresident dif¨ªcilment ingressar¨¤ a pres¨® pels seus fills, per¨° s¨ª que hi va anar per Catalunya. Potser aquest patriotisme, tan inherent en el personatge, va alimentar l¡¯oasi catal¨¤, on ning¨² no prenia mal mentre all¨° que fessis, ho fessis per tu i per Catalunya. El temps ha demostrat que el patriotisme dels Pujol era una il¡¤lusi¨®. Ara ¨¦s quan el pa¨ªs ha de demostrar si l¡¯oasi encara ¨¦s real o ja nom¨¦s ¨¦s un miratge.