Hausson recupera els grans mags

Entre principis del segle passat i els anys seixanta, els teatres de Barcelona rebien els grans mags internacionals i omplien les platees. El mag Hausson estrenar¨¤ el 8 d'abril (La Seca, Barcelona) un espectacle que ¨¦s un tribut ¨Caix¨ª es diu (Magic tribut)¨C a aquella ¨¨poca d'esplendor. ¡°No es tracta d'un exercici arqueol¨°gic ni nost¨¤lgic. No ¨¦s un revival¡±, aclareix. Es tracta de presentar efectes m¨¤gics que feien aquells il¡¤lusionistes i que mantenen el seu misteri i la seva poesia. L'efecte ser¨¤ el mateix encara que la posada en escena sigui contempor¨¤nia. I aix¨° es combinar¨¤ amb el mateix repertori de Hausson per, en definitiva, viure una nit m¨¤gica.

La n¨°mina rescatada d'aquells grans mags, alguns dels quals arribaven a la ciutat en vagons de trens farcits de cofres i trucs per muntar el seu espectacle, ¨¦s ple de cognoms il¡¤lustr¨ªssims: The Great Raymond, Horace Godin, Fu Manchu, Richiardi jr, Chang i Kalanag. No hi ha noms dom¨¨stics perqu¨¨ cap dels mags locals, explica Hausson, tenia la seva grandesa teatral sense que aix¨° suposi un dem¨¨rit al seu mestratge. El m¨¦s proper seria Li-Chang, el badalon¨ª Joan Forns, que es va inspirar en Fu Manchu i la chinoiserie tan de moda en aquells temps en un m¨®n on els noms orientals semblaven incrementar la quota de misteri. I tamb¨¦ hi contribu?a el t¨ªtol dels trucs, entre l'enigm¨¤tic i el clarament tenebr¨®s: L'¨¤rab perforat, Simfonia perduda en l'espai juntament amb el piano i la pianista, La dona dividida per complet per una serra circular, etc¨¨tera.

Del Gran Raymond, que va ser a Barcelona l¡¯any 1916, Hausson ha escollit La cabina espiritista, ¡°un efecte que encara ara es fa amb la mateixa t¨¨cnica de llavors¡±. De Horace Goldin, que va actuar al Novedades, adapta la il¡¤lusi¨® de la dona serrada. Aquest truc t¨¦ una llarga hist¨°ria, comen?ant per qui va ser el primer a oferir-lo. Al marge del debat sobre la seva paternitat, Goldin sempre va reclamar-ne l'autoria i ho va fer acudint als tribunals. El va patentar l¡¯any 1923 i en va tenir el monopoli durant 17 anys. Per¨°, d'all¨°, Goldin en va treure una lli?¨®. No cal patentar els trucs de m¨¤gia. Per fer-ho cal dipositar la documentaci¨® completa sobre la invenci¨® i aix¨° implica exposar-la a tercers que poden copiar-la, com li va passar. Als anys trenta, en el seu llarg passeig pels tribunals va perseguir la tabaquera Reynolds perqu¨¨ a una campanya publicit¨¤ria, amb el lema ¡°?s divertit ser enganyat¡­ per¨° ¨¦s m¨¦s divertit saber¡± descobria el secret de la dona partida. Goldin va perdre i va abandonar les baralles amb advocats. Hausson creu que ¨¦s in¨²til batallar per la propietat intel¡¤lectual en la m¨¤gia. No existeix. ¡°La millor manera de protegir un joc ¨¦s publicar-lo, aix¨ª, almenys, queda reconeguda la teva autoria¡±. Tamb¨¦ discrepa rotundament de la publicitat de Reynolds. ¡°En la m¨¤gia ¨¦s una mostra d'intel¡¤lig¨¨ncia que l'espectador es deixi portar per la il¡¤lusi¨® que es crea i no intenti destapar cap secret. De fet, la m¨¤gia no enganya perqu¨¨ tot el p¨²blic sap que darrere del que veu hi ha truc¡±.

La millor manera de protegir un joc ¨¦s publicar-lo, aix¨ª, almenys, queda reconeguda la teva autoria

De Fu Manchu, Hausson ha escollit La bala atrapada. Aquesta il¡¤lusi¨®, com totes les que rescata Hausson, t¨¦ una llarga hist¨°ria. El mag m¨¦s acreditat que la presentava va ser Chung Ling Soo. Un altre xin¨¨s de fusteria que, explica Hausson, per intentar donar m¨¦s versemblan?a al seu personatge es feia acompanyar a les entrevistes d'un traductor de xin¨¨s perqu¨¨ ell (en realitat William Ellsworth, nascut a l'estat de Nova York) se suposava que ignorava l'angl¨¨s. Chung Ling Soo va morir precisament en un escenari londinenc (1918), quan va fallar el truc de la bala. Expliquen les cr¨°niques que les seves ¨²ltimes paraules, aquesta vegada en angl¨¨s, van ser: ¡°Oh, D¨¦u meu. Ha fallat alguna cosa. Abaixeu el tel¨®¡±. Malgrat que es va especular amb l'assassinat o el su?cidi, per causa d'un embolic sentimental, la policia va tancar el cas establint que es va tractar d'una mort accidental. Un altre nom xin¨¨s del repertori escollit a Magic tribut ¨¦s el del panameny Chang, el pare del qual, aquesta vegada s¨ª, era un emigrant xin¨¨s. Hausson explica que viatjava amb 14 tones d'equipatge. ¡°Va ser tan gran el seu ¨¨xit que l¡¯any 1928, amb 29 anys, es va retirar. Per¨° en un any va dilapidar la seva fortuna i va haver de tornar als escenaris, on va repetir l'¨¨xit. Va estar m¨¦s de sis-cents dies seguits omplint un teatre de Buenos Aires¡±.

De Richiardi jr, Hausson presenta Les fulles d'afaitar a la boca. En els seus treballs de rastreig sobre la hist¨°ria barcelonina d'aquests mags, un col¡¤laborador de Hausson va localitzar enganxats en unes golfes del teatre Borr¨¤s, on Richiardi jr va actuar l¡¯any 1951, dos p¨°sters de l'artista. A Ebay es ven un fullet publicitari de quan el mag va ser al teatre Barcelona dirigint els mariners de la Navy que eren a la ciutat i als quals prometia dues hores de felicitat amb un espectacle que era l'¨²nic que entendrien en aquesta pla?a forastera.

Hausson tampoc s'ha oblidat de Kalanag, que l¡¯any 1962 va ser al C¨®mico de Barcelona, un teatre que va tancar despr¨¦s de la seva actuaci¨®. Com molts d'aquests mags, va estar vinculat a la ind¨²stria del cinema. No ¨¦s gens estrany que tinguessin tractes amb aquest nou art, entre els pioners del qual hi ha el mag Meli¨¨s, que hi va veure una altra forma de fabricar il¡¤lusions. De Kalanag, Hausson recrea la levitaci¨® d'una dama. ?s de les bones coses per recordar de Helmut Ewald Schreiber, que es va guanyar el lamentable ¨¤lies de Ministre de la m¨¤gia de Hitler i al qual alguns textos relacionen amb l'espionatge nazi de la mateixa manera que a Houdini se li atribueixen tasques d'espionatge per als brit¨¤nics aprofitant les seves gires a principis del segle passat.

Helmut Ewald Schreiber es va guanyar el lamentable ¨¤lies de Ministre de la m¨¤gia de Hitler

En definitiva, noms d'una gran ¨¨poca de la m¨¤gia. ¡°Va durar fins als anys seixanta. En aquells temps els grans mags tenien un enorme reconeixement popular i actuaven davant la reialesa o el papat. Aquest reconeixement s'ha perdut. En part, perqu¨¨ els espectacles de m¨¤gia als teatres demanaven una complexa artesania nom¨¦s a l'abast dels millors. Despr¨¦s la m¨¤gia es va traslladar al cabaret amb unes dimensions m¨¦s petites i on podien presentar-se trucs m¨¦s assequibles. Va cr¨¦ixer el nombre de mags fins que va desapar¨¨ixer el cabaret i la m¨¤gia va haver de refugiar-se en noces, batejos, comunions o esdeveniments d'empresa on les exig¨¨ncies art¨ªstiques s¨®n menors i on hi ha molts mags excel¡¤lents, per¨° tamb¨¦ molts de mediocres¡±. Als anys vuitanta, alguns cinemes com el Selecto, el Versalles o el Diana, explica Hausson, encara presentaven m¨¤gia a les variet¨¦s de l'entreacte del doble programa, per¨° all¨° va ser insostenible, com els mateixos cinemes. Hausson s'ha establert a La Seca, on l'any passat va visitar-lo el brit¨¤nic DMC, quan aquest mag rodava una s¨¨rie per a National Geograhic. Va anar-lo a veure. Li va agradar l'espectacle i va voler entrevistar-lo sobre la seva po¨¨tica de la m¨¤gia, una po¨¨tica que podr¨¤ gaudir-se novament a partir del 8 d'abril i on explica una hist¨°ria basada, en part, en la mateixa hist¨°ria de l'il¡¤lusionisme.