Salvador Card¨²s, la doctrina de l¡¯¨¨pica

El proc¨¦s genera il¡¤lusi¨®, a vegades potser massa. "L'il¡¤lusionisme il¡¤lusionat", va dir Joan Herrera. Aix¨° passa perqu¨¨ hi ha persones que han esperat 300 anys per al trencament amb Espanya. Aquestes persones no hi eren f¨ªsicament fa tres segles, ni fa un segle, per¨° s¨ª que hi eren en esperit. Aquesta ¨¨pica t¨¦ un estendard en el m¨®n tertuli¨¤, Salvador Card¨²s. S¨®n molts anys picant pedra per assolir l'Estat propi. Quan els independentistes eren una minoria i motiu de condescend¨¨ncia o d'escarni, Card¨²s ja destacava per creure-hi i defensar-la amb totes les armes simb¨°liques i intel¡¤lectuals. Economista i sobretot soci¨°leg de prestigi, Card¨²s ¨¦s un referent dels ide¨°legs del proc¨¦s, un grup que ha intentat durant d¨¨cades convertir Converg¨¨ncia en el conductor cap a la independ¨¨ncia.

Card¨²s ¨¦s un senyor tranquil. Elegant, polit, ben afaitat, sembla que estigui constantment preparat per sortir de casa per comprar el tortell i el diari. Card¨²s escriu a l'Ara i a La Vanguardia. La seva transici¨® d'El Punt Avui a l'Ara semblava l¨°gica per comunicar que el sobiranisme ¨¦s modern i transversal. La col¡¤laboraci¨® amb La Vanguardia sembla una carambola dels jocs d'interessos entre editorials i governs. Als inicis de combinar la col¡¤laboraci¨® entre els dos mitjans, la munici¨® independentista de gran calibre la reservava per al primer, per¨° amb el temps ha anat deixant-se anar al diari del Grup God¨®. ?s similar el cas de Josep Ramoneda, que a vegades sembla projectar la rauxa nacional per a l'Ara i les an¨¤lisis m¨¦s ponderades a EL PA?S.

Estatuir Catalunya

Card¨²s mai crida, fa cara de ser bona persona i pac¨ªfic. La massa sobiranista l'estima. A Terrassa, la seva ciutat natal, fins i tot li han dedicat un capgr¨°s. A la seva p¨¤gina d'Internet fa un recompte dels llibres que ha prologat: cinquanta pr¨°legs. El reconeixement al seu esfor? per la causa ha arribat amb el seu nomenament com a membre del Consell Assessor per a la Transici¨® Nacional (CATN); una tasca vocacional, amb l'¨²nica remuneraci¨® de l'emoci¨® de servir la p¨¤tria. Abans de crear-se el CATN, Card¨²s va ser dels primers que va marcar l'agenda pol¨ªtica del proc¨¦s amb un informe publicat el novembre del 2012 ¨Cdos mesos despr¨¦s de la Diada que ho va canviar tot¨C i titulat Estatuir Catalunya. Les accions per establir un nou Estat.

Els seus articles sobre el proc¨¦s els basteix com si fossin fascicles del full de ruta. El 9 de mar? va publicar a l'Ara una an¨¤lisi sobre els indecisos. Card¨²s plantejava que el concepte de l'indec¨ªs ¨¦s un invent de l'unionisme. En el mateix article desenvolupava aquesta idea amb un estil pseudoacad¨¨mic que, si no ets addicte al tema, et fa desconnectar: "?s cert que les grans mobilitzacions han recorregut a la simbologia nacional. A qu¨¨, si no? Per¨° l'actual relat a favor de la independ¨¨ncia ha estat estretament vinculat a l'objectiu de la radicalitat democr¨¤tica i al de la prosperitat i la just¨ªcia social. I no tan sols el relat, sin¨® que ¨¦s obvi que el gir sobiranista de la societat catalana l'ha provocat la baixa qualitat de la democr¨¤cia espanyola, el maltractament fiscal a partir del moment que ha empobrit els nostres serveis p¨²blics i, esclar, l'ofensa sistem¨¤tica a la dignitat nacional".

"Radicalitat democr¨¤tica", "ofensa sistem¨¤tica a la dignitat nacional" s¨®n recursos ¨¨pics recurrents en Card¨²s. Naomi Klein va crear la teoria de la doctrina del xoc: "El capitalisme aprofita les crisis de primer ordre, o l'estat de xoc, per vendre al millor postor els trossos de la xarxa de l'Estat". Espanya pateix una crisi i el sobiranisme ho aprofita per construir el seu cop d'efecte. ?s la doctrina de l'¨¨pica.

¡°La gl¨°ria que ens espera¡±

Card¨²s no nom¨¦s ¨¦s un observador dels esdeveniments, n'¨¦s part activa. Ell era a primera fila de la comitiva de recepci¨® d'Artur Mas a la pla?a Sant Jaume quan el setembre del 2012, despr¨¦s d'una reuni¨® amb Mariano Rajoy, el president va tornar de Madrid donant per enterrada la negociaci¨® del pacte fiscal. D'aquella negociaci¨® expr¨¦s, Card¨²s va assegurar, des de la doctrina de l'¨¨pica, que era "un pacte fiscal in¨²til, que no hauria fet m¨¦s que allargar la nostra agonia nacional".

Card¨²s tamb¨¦ va participar en el m¨ªting de final de campanya de CiU del novembre del 2012. Va donar suport a la candidatura de Mas comparant la ruta cap a l'?taca catalana amb l'heroica expedici¨® d'Ernest Shackleton: "Tots sabem que s¨®n temps dif¨ªcils, tan dif¨ªcils com ¨¦s la gl¨°ria que ens espera. A v¨®s que us agraden les met¨¤fores n¨¤utiques, deixeu-me que us n'expliqui una. Ernest Schackelton, per trobar tripulaci¨® per a la seva darrera exploraci¨® a l'Ant¨¤rtida, l'any 1916, va posar un anunci per paraules al diari The Times que deia: ?Es busca tripulaci¨® per a viatge perill¨®s. Sou baix, fred intens, llargs mesos de foscor completa, perill constant?... Per¨° al final de l'anunci, deia: ?Honor i reconeixement en cas d'¨¨xit?. President, per a aquell anunci s'hi van presentar 5.000 voluntaris. I a v¨®s, president, sense cap anunci, l'Onze de Setembre d'enguany us van venir a buscar un mili¨® i mig de catalans... President, el 26 de novembre [l'endem¨¤ de les eleccions], a primera hora, salpem". Aquestes tones d'¨¨pica i gl¨°ria van ser compensades per l'actuaci¨® precedent, de Lloll Bertran, que va cantar una versi¨® de la banda sonora dels Barrufets titulada Els catalanets.

Parks, Churchill, Mandela i Vidal

Card¨²s est¨¤ abonat a establir paral¡¤lelismes entre el proc¨¦s i moments hist¨°rics en la lluita pels drets humans. A l'homenatge a Santiago Vidal del 8 de mar?, el soci¨°leg va comparar la rebel¡¤lia de Rosa Parks contra la segregaci¨® racial amb la suspensi¨® del jutge. En un missatge gravat a Vilaweb el gener del 2014, Card¨²s va fer ¨²s de Churchill: "Nosaltres som un poble coratj¨®s, ho hem estat sempre. Sempre conv¨¦ recordar aquell fam¨®s discurs de Churchill l'any 40: ?No vull menystenir el patiment del nostre poble, per¨° ja m'agradaria que tingu¨¦ssim el coratge que van tenir els barcelonins el 38?". En aquell mateix v¨ªdeo, Card¨²s va insistir que calia "internacionalitzar el conflicte" ¨C¨¦s un dels mantres dels ide¨°legs del proc¨¦s, com si es tract¨¦s de la mediaci¨® de l'ONU al S¨¤hara. Tamb¨¦ va assegurar que votar "s¨ª s¨ª [el 9-N] ¨¦s un regal dels d¨¦us".

Les citacions de Nelson Mandela s¨®n un instrument freq¨¹ent en els discursos dels partits independentistes, de CDC a la CUP. Card¨²s tamb¨¦ ho ha fet, en pon¨¨ncies o en piulades com aquesta del 8 de desembre del 2013: "Mandela: ?per v¨¨ncer l'adversari, cal con¨¨ixer-lo?. Nosaltres coneixem Espanya, ells no coneixen Catalunya". Per entendre el missatge primer caldria saber com avalua el seu autor el coneixement que tenen d'Espanya els catalans, i a l'inrev¨¦s. Una pista la trobem a la confer¨¨ncia que Card¨²s va impartir al simposi "Espanya contra Catalunya", el 2013. En aquesta "lli?¨® de cloenda", Card¨²s es va esfor?ar a demostrar la humiliaci¨® que ha patit Catalunya en mans d'Espanya des dels governs d'Aznar. Card¨²s va projectar una foto dels membres del Tribunal Constitucional als toros, declaracions de pol¨ªtics com Alfonso Guerra, Jos¨¦ Antonio Monago i de l'ambaixador espanyol al Vatic¨¤ en les quals aquest assegurava que els nens catalans eren com els jueus perseguits pels nazis. Card¨²s va afegir que t¨¦ "un arxiu immens d'aquests tipus de documents".

A punta de pistola i de Constituci¨®

Establir punts en com¨² entre Rosa Parks i Santiago Vidal no ¨¦s un error perqu¨¨ Card¨²s ho expressa amb ple coneixement de causa, havent-ho analitzat a fons. Per¨° hi ha expressions de Card¨²s que, per m¨¦s obsessionat que estigui pels trets identitaris o per m¨¦s dolgut que estigui pels darrers 300 anys de la hist¨°ria de Catalunya, no s'expliquen racionalment. A Twitter, aquest soci¨°leg, membre del CATN, de l'Institut d'Estudis Catalans i autor d'una quarantena de llibres, ha deixat anar idees sorprenents com aquesta: "La corrupci¨® a Catalunya ¨¦s una conseq¨¹¨¨ncia de l'espanyolitzaci¨® del pa¨ªs les ¨²ltimes d¨¨cades. De quina fundaci¨® era patr¨®, Millet? De FAES!". Els catalans, per tant, si som lladres, ¨¦s per influ¨¨ncia d'Espanya. I si de Millet s'ha de destacar algun vincle pol¨ªtic, ¨¦s la seva pertinen?a a la fundaci¨® del PP.

Del mateix g¨¨nere va ser aquest missatge de l'agost del 2014: "Com es pot voler convertir i fer creure en una religi¨® a punta de pistola? Com es pot voler fer ser espanyols a punta de Constituci¨®?". Vincular la viol¨¨ncia de l'Estat Isl¨¤mic amb la monol¨ªtica Constituci¨® espanyola no forma part de la doctrina de l'¨¨pica, ¨¦s un mal dia que tots podem tenir a Twitter, i m¨¦s si a casa convivim amb un "arxiu immens" de bestieses del nacionalisme espanyol.