Picasso, T¨¤pies i Mir¨®, escultors

Fer una tria no ¨¦s mai f¨¤cil. Es corre el perill de deixar alg¨² fora. M¨¦s encara si es tracta de mostrar la producci¨® escult¨°rica espanyola dels segles XX i XXI, una tasca tit¨¤nica. ?s el que ha hagut de sentir l¡¯especialista Kosme de Bara?ano a l¡¯hora d¡¯organitzar l¡¯exposici¨® Escultura espanyola. Segles XX-XXI, que avui obre les portes a la galeria Marlborough de Barcelona (despr¨¦s de veure¡¯s a la mateixa galeria a Madrid). ¡°?s una mostra existencial, ¨¦s el que hi ha i el que val per a qui la comissaria¡±, s¡¯excusa, d¡¯entrada, el comissari.

La llista de 21 autors ¨¦s impressionant: des de Sergi Aguilar a Andreu Alfaro, passant per Eduardo Chillida, Antoni Clav¨¦, Jos¨¦ de Creeft, Pablo Gargallo, Julio Gonz¨¢lez, Antonio L¨®pez, Joan Mir¨®, Pablo Picasso, Jaume Plensa i Antoni T¨¤pies, entre d¡¯altres grans figures de l¡¯escultura espanyola. Bara?ano ha establert dues grans l¨ªnies per donar sentit a la seva selecci¨®: d¡¯una banda ha reunit artistes que provenen de la pintura, com Picasso, Mir¨®, Clav¨¦, T¨¤pies, L¨®pez i Vald¨¦s, i de l¡¯altra, creadors que v¨¦nen de l¡¯orfebreria, com Durrio, Gonz¨¢lez, Gargallo, Aguilar i Jauregui. Nom¨¦s uns pocs, com Chillida o Plensa, s¡¯escapen d¡¯aquests criteris, tot i que presenten obra a l¡¯exposici¨®.

La mostra arrenca amb dues obres de l¡¯artista basc Francisco Durrio (1868-1940): Gran medall¨® i El somni d¡¯Eva, que representen, segons el parer del comissari, l¡¯inici del canvi de paradigma en l¡¯escultura ¡°com a material i com a monument¡±. ?s l¡¯¨²nic autor del segle XIX.

El segueix Picasso, representat per uns gravats pertanyents a la Suite Vollard, realitzada entre 1930 i 1937, carregats d¡¯erotisme i que mostren la import¨¤ncia que sempre va tenir l¡¯escultura en la seva producci¨®.

El gran ferrer escultor que va ser Gargallo est¨¤ representat amb algunes de les seves primeres m¨¤scares, de petit format, elaborades en coure i vinculades amb l¡¯est¨¨tica cubista.

De Mir¨®, ja a la segona meitat del segle XX, es pot veure el seu Femme, una mena d¡¯exvot que escapa de la seva pintura, a m¨¦s de T¨ºte et oiseau, cedides per a la mostra pels successors de l¡¯artista.

Els materials amb els quals han estat creades les obres s¨®n tan diversos com els estils de les peces seleccionades. Des del ferro fins a la terracota, passant pel bronze, la pedra, el guix, la cera o la fusta. Un passeig per l¡¯¨²ltima escultura d¡¯un pa¨ªs amb gran nombre d¡¯artistes. A Barcelona no han viatjat algunes de les peces que s¨ª que es van veure a Madrid, com ara les escultures penjants de Cristina Igl¨¦sias, per falta d¡¯espai.