Espanya es condemna tota sola contra Holanda

La nova Espanya ¨¦s capa? de v¨¨ncer-se sola. Ho va fer a Amsterdam, on va ser raqu¨ªtica durant la seva experimental primera mitja hora i despr¨¦s ja no va tenir recursos per remar. I tot davant una Holanda adotzenada que no nom¨¦s fa mal a la vista de Johan Cruyff. La posada en escena espanyola va ser depriment, amb un equip de suposats meritoris sense cap mena de dictat, de tr¨¤nsit per Amsterdam cap a no se sap on. Davant les nimietats visitants, Holanda, com sense voler, gaireb¨¦ per in¨¨rcia, es va posar en avantatge en tan sols 15 minuts. A partir d'aqu¨ª, va ser l'Holanda assenyalada pel Profeta?local. Espanya, a poc a poc, va agafar cos i va acabar el partit amb aplom, amb bons minuts d'Iniesta i Silva, de Morata i Vitolo. Per¨° en l¨ªnies generals ja no t¨¦ els ingredients que la van entronitzar i ara tot li costa D¨¦u i ajuda. Li costa blindar-se com abans i li falta la punteria tan precisa dels temps de gl¨°ria. Des que es va escalabrar al Brasil: quatre derrotes (Eslov¨¤quia, Fran?a, Alemanya i Holanda) i quatre vict¨°ries (Maced¨°nia, Luxemburg, Bielor¨²ssia i ?Ucra?na). El rang d'uns rivals i dels altres resulta eloq¨¹ent. El prestigi espanyol s'esgota.

La selecci¨® necessita amb urg¨¨ncia una sotragada, l¡¯ambici¨® de tornar

Espanya no troba la poci¨®, ja tiri dels d'ahir o dels presumibles de dem¨¤. S'aline? qui s'aline? ¨¦s un retaule del que va ser i no acaba d'apar¨¨ixer qui lideri l'emancipaci¨® generacional. D'alguna manera, tots se senten subsidiaris de l'Espanya exitosa. Uns, perqu¨¨ ja van ser campions de campions; altres, perqu¨¨ es van acostumar a ser actors de repartiment en els bons temps i ja ¨¦s tard per canviar de paper. Al mig, els reclutes noven?ans no troben el mecenatge necessari. ?s hora que alg¨² es rebel¡¤li, que alg¨² lideri el futbol protesta. La selecci¨® necessita amb urg¨¨ncia una desc¨¤rrega, una sotragada. Recuperar l'ambici¨® de tornar al cim.

Per Holanda va desfilar d'entrada un equip m¨²stic, de perfil ras. En la l¨ªnia dels ¨²ltims temps. Del Bosque va arriscar amb l'alineaci¨®, amb nom¨¦s dos titulars que es van mesurar a Ucra?na, Piqu¨¦ i Isco. La resta, alguns secundaris dels podis, com Albiol, Cazorla i, en menor mesura, Cesc, al costat de noven?ans com De Gea, Carvajal, Juanmi, Mario Su¨¢rez i Bernat, que en arribar a Amsterdam sumaven entre els cinc nou partits internacionals. Cap va tenir predicament i l'equip va ballar al so holand¨¨s. L'Oranje no est¨¤ per confetis, per¨° en va tenir prou per governar el joc fins que va agafar avantatge i despr¨¦s va decidir deixar les andr¨°mines a Espanya i fer un pas enrere. En cap de les seves versions va ser un conjunt enlluernador, en absolut. Passa que aquesta selecci¨® espanyola se'n va en orris amb ben poc. Com a mostra, arribat el descans, el grup de Hiddink manava per 2-0 amb poc m¨¦s de dues rematades, poc joc i molta fragilitat defensiva.

Un quart d'hora li va servir a Holanda per posar Espanya a roda, que va arribar al partit de puntetes. Frenat l'equip visitant, la Taronja va pressionar amb Blind al comandament, un Sneijder epis¨°dic i els regatejos de Depay, un noi molt h¨¤bil, un d'aquests productes aut¨°ctons de l'escola holandesa, de la qual queda poc, per¨° almenys els extrems no estan del tot en extinci¨®. Amb una senzillesa insultant, en un?tancar i obrir d'ulls Espanya es va emportar dos assots. Una cop de cap de De Vrij i una arribada de Klaassen, l'¨²nic titular de l'Ajax, s¨ªmptoma de l'escap?ament d'aquest futbol holand¨¨s per al qual Johan Cruyff reclama una reorganitzaci¨®. Vist el segon temps no ¨¦s estrany que a l'Holand¨¨s Volador li dolgui l'¨¤nima amb aquest equip.

Amb Espanya en xandall, Holanda ja estava 2-0, amb Albiol al radar de les dianes. Igual d'err¨¤tic que Cesc, extraviat Mario Su¨¢rez i intranscendents els gestos d'Isco i Cazorla. La selecci¨® no va tenir recorregut fins que l'hi va concedir el seu adversari, que no est¨¤ per a aventures. Els locals van recular, amb una defensa en l¨ªnia a la qual se sumaven els dos extrems, Depay i Narsingh. Mala opci¨®, perqu¨¨ la rereguarda no ¨¦s el millor senyal d'identitat d'Holanda, ni de la destenyida d'ara ni la de mai. Per¨° Espanya no va saber explotar la seva debilitat, sobretot pel costat esquerre d'Indi i Willems, dos jugadors que es nuen els peus amb la pilota. Ho va descobrir Pedro quan Indi es va fer l'en¨¨sim embolic amb la pilota i va regalar la jugada al canari, que no va poder abatre Vermeer, tamb¨¦ encertat minuts abans en una rematada de Piqu¨¦.

Del Bosque no troba la poci¨®, ja tiri dels d¡¯ahir o dels de dem¨¤

Un miratge. No va arribar el repunt espanyol, ni tan sols en el segon acte, quan els canvis van millorar amb escreix la Roja i van empitjorar molt els holandesos. Per¨° a Espanya li falta una mica de tot, inclosa la punteria, la que no va tenir despr¨¦s del descans. Amb Iniesta i Silva es van encadenar diverses oportunitats, tant perqu¨¨ Espanya li va donar m¨¦s sentit al joc, com per la flaquedat local. Vitolo, Silva, Morata van flirtejar sense sort amb el gol. No van trobar el remei, per¨° almenys s¨ª el consol d'haver tancat la jornada amb m¨¦s bona cara que a l'inici. M¨¦s val aix¨° que res. Aix¨ª estan els temps amb aquesta Espanya que es revoluciona a les convocat¨°ries, per¨° no al camp, on s'esvaeix m¨¦s del compte.