El biling¨¹isme muta
El catal¨¤ ha sabut capgirar algunes de les din¨¤miques pr¨°pies del contacte amb una llengua dominant
La hist¨°ria de la llengua catalana est¨¤ fitada de travetes i escopinades, per¨° tamb¨¦ de successos notables que ens perfilen com una comunitat ling¨¹¨ªstica ¨²nica. El que hem aconseguit en aquest rac¨® de m¨®n, en tant que supervivent llengua minoritzada, hauria de ser motiu d¡¯estudi en universitats d¡¯arreu, perqu¨¨ sembla que siguem especialistes a desmentir els llocs comuns que serveixen per vaticinar el futur m¨¦s l¨°gic (i f¨²nebre) que pot esperar a una llengua en inferioritat. I tanmateix, de vegades ens trobem m¨¦s c¨°modes revisitant persecucions i derrotes que no pas repassant fetes i proeses.
N¡¯¨¦s un exemple el proc¨¦s de recuperaci¨® de l¡¯idioma a l¡¯¨²ltim ter? del segle XIX, quan la represa liter¨¤ria nodreix un corpus textual i una empenta suficients per destacar-se entre els moviments contemporanis d¡¯altres lleng¨¹es, com el Rexurdimento gallec i el Felibritge occit¨¤. Com tamb¨¦ l¡¯empresa de la normativitzaci¨®, singular entre lleng¨¹es minorit¨¤ries, o l¡¯absorci¨® ling¨¹¨ªstica de dues onades migrat¨°ries castellanoparlants abans de la Guerra Civil. Per no esmentar el proc¨¦s de normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica de tres d¨¨cades en?¨¤, o avui dia la rutilant pres¨¨ncia de la llengua catalana a Internet. La nostra tend¨¨ncia natural a buscar la ¡°normalitat¡± entre les lleng¨¹es amb estat propi, per¨°, ha fet que perdem de vista un comportament excepcional ateses les circumst¨¤ncies.
El que hem aconseguit en aquest rac¨® de m¨®n, en tant que supervivent llengua minoritzada, hauria de ser motiu d¡¯estudi en universitats d¡¯arreu
Aix¨° tamb¨¦ ¨¦s pertinent per parlar dels efectes del biling¨¹isme a Catalunya. Pau Vidal, arran de la publicaci¨® del seu El biling¨¹isme mata, va llegar un titular pirocl¨¤stic que condensa els perjudicis que la conviv¨¨ncia ling¨¹¨ªstica pot comportar per a una llengua subordinada: ¡°El biling¨¹isme ¨¦s collonut per a les persones, per¨° dolent per a les societats¡±, tot contraposant les bondats d¡¯un biling¨¹isme na?f (¡°que bonic que ¨¦s saber idiomes¡±) amb els nefastos resultats que l¡¯observaci¨® d¡¯altres lleng¨¹es minoritzades ha perm¨¨s constatar. El biling¨¹isme ¨¦s l¡¯antesala de la substituci¨® ling¨¹¨ªstica, ens han dit centenars de vegades.
Passa que, tamb¨¦ en aix¨°, hem trencat el motllo. La hist¨°ria del biling¨¹isme a Catalunya (entenent per aix¨° el proc¨¦s pel qual la poblaci¨® catalanoparlant acaba sabent castell¨¤) arrenca al segle XV, per¨° no ¨¦s fins al segle XX, sobretot entre els anys vint i cinquanta, que accelera prou per completar-se. La irrupci¨® dels mitjans de comunicaci¨®, els despla?aments de poblaci¨®, l¡¯escolaritzaci¨® i dues administracions dictatorials fan que, a mitjan segle, es pugui dir que la poblaci¨® catalana ¨¦s del tot biling¨¹e. Si a aix¨° afegim la gran immigraci¨® dels anys cinquanta i seixanta, aleshores obtenim, al final del franquisme i la Transici¨®, la tempesta perfecta per substituir la llengua pel castell¨¤. Amb mitja poblaci¨® castellanoparlant i l¡¯altra mitja del tot biling¨¹itzada, era q¨¹esti¨® de temps que l¡¯abandonament de la llengua en l¡¯¨¤mbit familiar acab¨¦s sent una constant no nom¨¦s en les classes benestants barcelopijes.
Per¨° no. Avui sabem que el biling¨¹isme muta. La substituci¨® ling¨¹¨ªstica no s¡¯ha produ?t, ben al contrari: enmig del contacte amb una de les lleng¨¹es m¨¦s parlades del m¨®n, hi ha hagut dos factors que, a red¨®s del projecte col¡¤lectiu de la normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica, ens han estat sistem¨¤ticament favorables: el primer, l¡¯increment del coneixement del catal¨¤ entre la poblaci¨®; el segon, els efectes positius d¡¯un element decisiu en el desenrotllament de la llengua com ¨¦s la transmissi¨® generacional; de fet, hi ha m¨¦s gent que parla en catal¨¤ als fills que no pas gent que t¨¦ el catal¨¤ com a llengua materna. El mateix Vidal se¡¯n meravella: ¡°El catal¨¤ ha aconseguit una mena de prestigi que cap altra llengua minoritzada ha aconseguit i que fa que s¡¯arrosseguin parlants¡±.
Diguem que, en les t¨¨rboles aig¨¹es del biling¨¹isme, el catal¨¤ ha sabut tirar la canya per pescar-hi, i no precisament en quantitats petites. Prenent les dades de l¡¯Enquesta d¡¯Usos Ling¨¹¨ªstic 2013, veiem que la majoria de parlants de catal¨¤ avui dia v¨¦nen del castell¨¤ i, en tot cas, tenen el catal¨¤ com a segona llengua. Afirmen saber parlar catal¨¤ fins a 5.027.000 persones, de les quals nom¨¦s 1.940.000 tenen el catal¨¤ de primera llengua, de manera que n¡¯hi ha 3.087.200 que parlen catal¨¤ sense ser catalanoparlants originals. ?s una dada tremenda que nom¨¦s s¡¯explica per un fenomen: la progressiva biling¨¹itzaci¨® de la poblaci¨® castellanoparlant des de fa 35 anys cap aqu¨ª. No hi ha probablement cap llengua minoritzada al m¨®n (potser ¨¦s grandiloq¨¹ent; diguem Europa) que pugui exhibir una vigoria semblant.
Aquestes dades, per¨°, sempre reben un retret. Saber parlar catal¨¤ no significa fer-lo servir, i de fet s¨®n molts els ¨¤mbits d¡¯¨²s on aquests mateixos parlants biling¨¹es es comporten com a monoling¨¹es en castell¨¤. Ser parlant d¡¯una llengua no vol dir ser-ne usuari. Per¨° el que ¨¦s clar ¨¦s que el coneixement de la llengua ¨¦s condici¨® sine qua non per emprar-la. I no ens podem permetre el luxe de prescindir d¡¯aquests parlants, encara que vinguin d¡¯un biling¨¹isme mutant.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.