Aforisme i discurs

Vaig tenir molta sort de trobar en un llibreter de vell d¡¯Alemanya, un dia d¡¯hivern de 1972, el llibre de Kurt Besser ¡ªtradueixo¡ª La problem¨¤tica de la forma afor¨ªstica a Lichtenberg, Friedrich Schlegel, Novalis i Nietzsche, estampat el 1935: aix¨ª puc ara discernir una mica la difer¨¨ncia que hi ha entre els aforismes de Lichtenberg, de qui parlarem avui, i altres formes breus de la literatura ¡ªn¡¯hi ha hagut sempre, comen?ant pels anomenats ¡°aforismes¡± d¡¯Hip¨°crates.

El nom aforisme ¨¦s paraula grega, aphorism¨®s, que no vol dir altra cosa que ¡°una frase concisa que enuncia una norma¡±, i per aquesta ra¨® la paraula ¡°moderna¡± ¡ªque ja es troba en textos del XIII per¨° no es generalitza fins al XV-XVI¡ª va designar de seguida aquesta escriptura antidiscursiva, breu, m¨¦s o menys sentenciosa, i amb prop¨°sit d¡¯il¡¤lustrar el lector al voltant tant de les coses de cada dia com de les m¨¦s transcendentals. Hi ha aforismes molt senzills, a base d¡¯una sola frase, que contenen una saviesa prolixa i pertorbadora ¡ªs¨®n freq¨¹ents entre els moralistes francesos del Grand Si¨¨cle, i no poc a Val¨¦ry¡ª; n¡¯hi ha, per contra, que s¨®n trossos d¡¯una reflexi¨® inacabada, com els de Lichtenberg, com gaireb¨¦ tots els dels membres de la revista alemanya Athen?um, de comen?ament del segle XIX, o com els de Nietzsche i Schopenhauer. Les reflexions breus, sovint tancades en elles mateixes i formant un ¡°pensament complet¡± ¡ªaix¨ª es definia la ¡°frase¡± quan jo era petit¡ª s¨®n, per antonom¨¤sia, afor¨ªstiques. Per¨° les m¨¦s llargues i enrevessades, quasi discursives, mereixen un altre nom per no despistar els lectors: aquest ¨¦s el cas del primer volum d¡¯una nov¨ªssima edici¨® dels escrits de Lichtenberg, servits ara mateix en llengua castellana: Georg Christoph Lichtenberg, Cuadernos, vol. I, traducci¨® de Carlos Fortea (Hermida Editores, 2015), que ¨¦s el primer lliurament d¡¯un conjunt ¡ªtant de bo!¡ª de cinc entregues. En catal¨¤ en tenim un bon recull als Quaderns de notes editats oportunament el 2012 pel segell Ela Geminada.

L¡¯editorial Hermida, conseq¨¹ent, ha anomenat doncs el present recull de pensaments de l¡¯autor com Quaderns, i l¡¯ha ben encertada, a difer¨¨ncia d¡¯altres edicions dels mateixos textos, m¨¦s antigues, que sempre els anomenaven ¡°aforismes¡±. Vull dir que aquestes idees, pensades, reflexions, apunts i esborralls de l¡¯autor alemany ¡ªque abans que res professava les matem¨¤tiques i les ci¨¨ncies naturals¡ª no es proposen mai d¡¯alli?onar, ni de fer-nos anar pel m¨®n amb receptes eudemonistes, sin¨® que s¨®n un aplec de reflexions que l¡¯autor, ai las!, es lamentava, o no, que fossin incapaces de formar un sistema. En realitat, al temps il¡¤lustrat que escrivia Lichtenberg ja nom¨¦s quedaven dues possibilitats de sistema filos¨°fic en el m¨®n de parla alemanya: Kant (que admirava el nostre autor d¡¯avui) i Hegel ¡ªels anglesos ja feia segles que no es preocupaven de tal cosa, i potser per aix¨° Lichtenberg els apreciava tant.

?s una ll¨¤stima que Josep Pla no esmenti ni per atzar aquest autor, perqu¨¨ hauria fet costat a totes les seves citacions, que s¨®n legi¨®, de Montaigne i els Assaigs. Els de Lichtenberg tamb¨¦ s¨®n temptatives, per¨° no s¨®n tan cultes com les del franc¨¨s; posseeixen m¨¦s aviat, com ja he insinuat, l¡¯empremta dels grans autors anglesos del XVIII, com ara Fielding, Sterne o Swift: per aix¨° ha pogut dir-se que Lichtenberg ¨¦s el m¨¦s angl¨¨s dels pensadors alemanys del XVIII. Per¨° sentit com¨² i bon humor no falten mai en aquests Quaderns. Per exemple: ¡°Els escriptors antics han estat revisitats al llarg de molts segles. A quants dels nostres grans autors el segle XIX els despatxar¨¤ ja com la deixalla!¡± (n¨²m. 94).

Res m¨¦s profit¨®s per a un lector a qui li agradin les insinuacions obertes, les gal¨¤xies de pensades inconnexes, aquesta mena d¡¯antidiscurs tan propi de la filosofia del nostre temps (Val¨¦ry, Wittgenstein, Canetti...), que la lectura d¡¯aquesta primera entrega acurad¨ªssima dels Quaderns de Lichtenberg. A l¡¯altre extrem, nom¨¦s per a especialistes, la Cr¨ªtica de la ra¨® pura.