La gihad s¡¯anuncia per televisi¨® per¨° viu i treballa a casa (nostra)

Tot d'una hem descobert amb sobresalt "la gihad a casa" (El Peri¨®dico) en un petit pa¨ªs habitat en bona part per agn¨°stics, ateus i aliens al credo cat¨°lic, segons dades del bar¨°metre sobre religiositat publicat pel Centre d'Estudis d'Opini¨® (CEO). La secularitzaci¨® intensiva i el fonamentalisme violent emergeixen una vegada m¨¦s com les grans plaques tect¨°niques del nou segle. El moviment tel¡¤l¨²ric ja ¨¦s visible arreu, des del centre de Par¨ªs fins al cor de Tun¨ªsia o un barri popular de Sabadell, amb l'agreujant afegit de l'inquietant fenomen dels conversos.

"Alarma local, problema global", titulava l'Ara en relaci¨® amb la detenci¨® de la presumpta c¨¨l¡¤lula gihadista a la qual la policia atribueix plans per atacar comissaries de policia i llocs sensibles de Barcelona. "L'¨²nic patr¨® com¨² entre els que s'apunten a l'integrisme islamista violent ¨¦s la r¨¤bia contra Occident", destaca el diari en una hip¨°tesi d'urg¨¨ncia davant la pres¨¨ncia de molts nacionals entre els detinguts.

En tot cas, l'atro? atemptat d'Atocha el 2004, amb gaireb¨¦ dos-cents morts, ja va marcar en el seu dia Espanya com a escenari local d'aquest nou conflicte d¡¯abast mundial. "Estem davant d'un repte glocal", escriu l'editorialista en una s¨ªntesi ling¨¹¨ªstica de la doble perspectiva del cas. Un repte que, com a m¨ªnim, afecta tot Europa, i que, per tant, hauria de ser tractat des d'inst¨¤ncies comunit¨¤ries i internacionals, amb coordinaci¨® policial i, tamb¨¦, amb pol¨ªtiques comunes des d'un punt de vista social, fent pedagogia de la integraci¨® m¨¦s que atiant el discurs de la por i el rebuig". Ara per ara, per¨°, la por i el rebuig creixen davant l'omnipres¨¨ncia del fenomen a la franja prime time dels grans mitjans de comunicaci¨® i el torrent incessant de les xarxes socials.

L''altre' tamb¨¦ som 'nosaltres'

La globalitzaci¨® del fenomen del terrorisme en nom de la gihad ja ha complert diversos lustres, per¨° quan es manifesta en la proximitat sempre sembla nou, inesperat i inexplicable. Sobretot quan implica alguns d'"els nostres" com a presumptes actors. "El 68,6% dels detinguts des del 2013 eren de nacionalitat espanyola", escriu Florencio Dom¨ªnguez a La Vanguardia a partir d'un estudi de Fernando Reinares i Carola Garc¨ªa-Calvo per al Real Instituto Elcano. "Els autors consideraven sorprenent la dada perqu¨¨ nom¨¦s el 16,6% dels arrestats entre el 1996 i el 2012 tenien aquest origen", afegeix per subratllar les dimensions del que denomina "espanyolitzaci¨® del gihadisme".

Certament, l'¨²ltima operaci¨® dels Mossos d'Esquadra contra les xarxes gihadistes a Catalunya ha electritzat els mitjans davant la filiaci¨® dom¨¨stica de gran part dels detinguts i la concreci¨® dels pretesos objectius. "Denis Diderot, una de les figures de la Il¡¤lustraci¨® francesa, va escriure que del fanatisme a la barb¨¤rie nom¨¦s hi ha un pas", escrivia M¨¤rius Carol amb la seva acostumada erudici¨® a La Vanguardia, on exhortava a "llegir m¨¦s Diderot en lloc d'embrancar-se en pol¨¨miques".

La pol¨¨mica no era menor, ja que portava la marca de ferro del ministre Jorge Fern¨¢ndez D¨ªaz, titular d'Interior del Govern central. Les seves al¡¤lusions al paper d'?ngel Colom?al capdavant de la fundaci¨® Nous Catalans?en mitjans de la immigraci¨® musulmana han aixecat una gran polseguera. "El que crida m¨¦s l'atenci¨® no ¨¦s el desprop¨°sit ¨Cd'altra banda usual¨C, sin¨® el dia que escull per deixar-lo anar", escrivia Pilar Rahola en el mateix diari. "Aqu¨ª se sumen les dues notables coincid¨¨ncies: el viatge del president Mas als Estats Units, amb el maldecap que provoca al Govern espanyol, i l'extraordinari ¨¨xit policial dels Mossos", deia amb esc¨¤ndol.

Francesc-Marc ?lvaro tamb¨¦ ha carregat contra l¡¯incontinent ministre en aquesta mateixa l¨ªnia. "L'esquema d'aquestes declaracions tan peculiars pret¨¦n insistir en una idea perversa i malintencionada: (...) una Catalunya fora de l'Estat espanyol seria un perill enorme per a la seguretat europea i mundial", escrivia dies despr¨¦s en les mateixes p¨¤gines. "Els terroristes islamistes, els narcotraficants i les m¨¤fies de tota mena camparien lliurement entre nosaltres donat que l'Estat catal¨¤ seria poc menys que un Estat fallit, expulsat ¨Ccom deia un altre ministre¨C?a l'espai sideral pels segles dels segles", afegia al respecte.

El cap del ministre

Un cop m¨¦s, el diari Ara ha reclamat el cap del ministre i ha empla?at tots els partits catalans a exigir-ne la dimissi¨®. "El to i sobretot el contingut d'aquestes declaracions ¨¦s infame i vergony¨®s", assenyalava l'editorial amb duresa. "Insinuar que l'independentisme, a m¨¦s de provocar una mis¨¨ria generalitzada i l'a?llament internacional, pot ser el responsable d'un atemptat terrorista ¨¦s superar tots els l¨ªmits de la demag¨°gia i la mala fe", conclo?a l'editorialista en el mateix to .

El Punt Avui denunciava igualment "la barreja intolerable del ministre", encara que expressava la seva condemna amb m¨¦s contenci¨®. "Com si volgu¨¦s esguerrar l'impacte de l'operaci¨® policial (...) Jorge Fern¨¢ndez D¨ªaz va fer unes lamentables declaracions establint un rocambolesc paral¡¤lelisme entre l'independentisme, el terrorisme i els musulmans", escrivia l¡¯editorialista, qui no obstant aix¨° celebrava l'actuaci¨® dels Mossos d'Esquadra. "Reconforta comprovar com en comptes de perdre's en pol¨¨miques interessades es vetlla per la seguretat de tots", subratllava el diari amb visible satisfacci¨®.

Com no podia ser d'una altra manera, el diari ABC va donar suport sense reserves al ministre de l'Interior. "Catalunya ¨¦s l'escenari favorit de les xarxes gihadistes per al seu proselitisme i la captaci¨® i exportaci¨® de terroristes", deia l'editorial del diari abans de secundar Fern¨¢ndez D¨ªaz. "En aquest context ¨Cafegia¨C?s'emmarquen les paraules del ministre reprotxant a determinats grups independentistes radicals les seves relacions amb persones i col¡¤lectius de l'islamisme extremista".

Un cop m¨¦s, les querelles dom¨¨stiques acaben contaminant un afer d'abast transnacional i transversal on, malgrat tot, hi ha intents de cercar una perspectiva ¨²til. "?s important establir una clara distinci¨® per evitar tota confusi¨® entre el que ¨¦s un missatge revelat i el que suposa una perversi¨® moral", escriu l'antrop¨°leg Jordi Moreras a El Peri¨®dico. "El gihadisme ha de ser tractat des d'una perspectiva de seguretat, per¨° no aix¨ª el salafisme, que requereix pol¨ªtiques socials actives per evitar la desintegraci¨®", subratlla el professor de la Universitat Rovira i Virgili. En efecte, les urg¨¨ncies materials del problema no poden ofuscar el diagn¨°stic i pervertir, per tant, les vies o procediments de soluci¨®.

Religiositat i diversitat

Ja sigui per atzar o per necessitat, combinaci¨® que explica l'evoluci¨® de les coses des de l'inici de la vida des de la perspectiva cient¨ªfica, el Centre d'Estudis d'Opini¨® (CEO) ha aportat dades d'actualitat en el seu primer "bar¨°metre sobre religiositat i gesti¨® de la seva diversitat". En plena hist¨¨ria sobre el gihadisme i l'amena?a del DAESH (acr¨°nim ¨¤rab d'Estat Isl¨¤mic), l'estudi revela que l'islam ¨¦s la segona religi¨® de Catalunya encara que nom¨¦s afecta el 7,3% de la poblaci¨®, de la qual nom¨¦s la meitat es defineix actualment com de fe o tradici¨® cat¨°lica.

Gaireb¨¦ un ter? (30%) de la ciutadania, per¨°, es declara atea o agn¨°stica. Despr¨¦s de les esgl¨¦sies i centres habituals de culte de confessi¨® cat¨°lica (2.534 el 2007) i les 725 esgl¨¦sies evang¨¨liques, l'islam ¨¦s la tercera religi¨® en nombre de llocs de culte (256 oratoris, majorit¨¤riament improvisats), segons el mateix estudi. "Dels 1.264 centres de culte isl¨¤mic identificats a Espanya, les forces de seguretat n'han vinculat 98 amb el salafisme, i una mica m¨¦s de la meitat (uns 50) s¨®n a Catalunya", escriu a La Vanguardia Eduardo Mart¨ªn de Pozuelo, que cita fonts dels serveis d'intel¡¤lig¨¨ncia i informaci¨® de les forces i cossos de seguretat de l'Estat (FCSE). Res que no estigui passant des de fa temps en altres pa?sos de l'entorn, com Fran?a, el Regne Unit o Alemanya.

La salut en temps de crisi

La demosc¨°pia tamb¨¦ ha aportat els ¨²ltims dies dades significatives sobre altres aspectes de la poblaci¨®, sotmesa di¨¤riament al pes i el discurs de la crisi social i econ¨°mica i les amenaces o incerteses d'¨¤mbit global. L'¨²ltima Enquesta de Salut de Catalunya 2014?revela, per exemple, que un 18% de ciutadans pateix estats ansiosos o depressius i el 31% sent alguna mena de malestar, segons destaca El Peri¨®dico.

L'estudi diu moltes coses, entre les quals que el sobrep¨¨s afecta el 48% d'adults i que el 12% dels nens de 6 a 12 anys, ni m¨¦s ni menys, s¨®n obesos. Tamb¨¦ adverteix que l'h¨¤bit de beure en proporcions de risc creix entre els menors de 24 anys, entre molts guarismes rellevants d'origen divers. "Potser tant inter¨¨s dels governants per la nostra salut i tanta promoci¨® de malalties en els mitjans contribueix m¨¦s del que ens pensem a perpetuar l'end¨¨mia d'ansietat i depressi¨®, que no aconseguim eradicar ni amb l'oci ¨Ccada vegada m¨¦s sedentari i tecnol¨°gic¨C?ni amb visites al metge", escriu amb fi bistur¨ª Antonio Sitges Serra, catedr¨¤tic de Cirurgia de la UAB. "Avui, els aut¨¨ntics enemics de les malalties cr¨°niques que ens haurien de preocupar m¨¦s que el c¨¤ncer s¨®n les relacionades amb els nostres estils de vida. Menys plat i m¨¦s sabata, igual a menys metges", afegeix amb una certa sorna.

Horaris i costums

Ves per on, ja sigui per casualitat i/o per necessitat una vegada m¨¦s, els actors socials i fins i tot la mateixa Generalitat s'han empla?at a influir en les males costums i ajustar els horaris i pr¨¤ctiques quotidianes als est¨¤ndards m¨¦s saludables de la majoria dels nostres ve?ns europeus. "El Parlament es planteja una llei per europe?tzar els horaris", anunciava La Vanguardia com a avan?ament d'una reforma que afectaria els ¨¤mbits laboral, educatiu, comercial, funcionarial i de l'oci. La clau central ¨¦s avan?ar unes dues hores el dinar i el sopar. "Amb la pedagogia, amb la difusi¨® de bones pr¨¤ctiques i amb les proves pilot per si soles no n'hi ha prou", constata Cristina Sen en la cr¨°nica sobre el cas.

L'afer reneix com un serial en vig¨ªlies electorals, com tantes coses. "No ens en sortim: hem acabat fent normal un sistema familiarment absurd, econ¨°micament ineficient, letal per a la salut i amb un alt cost social", escriu Ignasi Aragay a l¡¯Ara. "Tots ens queixem, els sectors m¨¦s directament afectats ho comencen a tenir clar; per¨° ning¨² no s'atreveix a fer el primer pas. Falta lideratge. Qui s'hi posa?" Lideratge, vet aqu¨ª la q¨¹esti¨®.