Llibreria, centre i botiga cultural

Vendre nom¨¦s llibres pot ser que ja no sigui suficient per a una llibreria; poc o molt, ha d'incorporar ¨¤nima agitadora, convertir-se en centre cultural (amb agenda d'activitats); o obrir-se tamb¨¦, de manera parcial, al concepte m¨¦s el¨¤stic de botiga cultural, vinculat a un equipament. Cap a aquesta tercera pota sembla tendir la carism¨¤tica llibreria barcelonina Laie, que acaba d'obtenir la gesti¨® dels dos locals que se situen als flamants Centre Pompidou i el Museu d'Art Rus de Sant Petesburg, oberts fa dues setmanes a M¨¤laga. El concurs per a tots dos centres va ser convocat per l'Ajuntament d'aquesta ciutat.

Amb tanta discreci¨® com efic¨¤cia, Laie s'ha convertit en un petit empori llibresc i qui sap si en un model a estudiar en un sector que a Espanya veu com es tanquen dues llibreries al dia de mitjana i les que es queden han vist caure les vendes un 18% en tres anys. Amb els dos centres de M¨¤laga ¡ªde 150 metres el del Pompidou i 140 el d'Art Rus¡ª, ja seran 17 les llibreries que gestiona Laie, a sis ciutats espanyoles.

Va comen?ar el 1979 al local de Pau Claris,

La reserva amb qu¨¨ ha crescut Laie ¡ªsorgida a Barcelona al desembre de 1979 amb la llibreria del carrer Pau Claris, iniciativa d'un grup de socis encap?alats per Montse Moragas i Conxa Guix¨¤¡ª, s'explica en part per la seva pr¨°pia filosofia: es mimetitzen amb l'equipament amb el qual col¡¤laboren. ¡°Estem al servei de la instituci¨® i per aix¨° no ens importa difuminar la nostra marca de cara al client final¡±, resumeix Moragas. Aix¨° explica el silenci¨®s fenomen Laie: la llibreria-cafeteria de Pau Claris ¨¦s, aix¨ª, nom¨¦s la punta visible de l'iceberg d'una cadena que gestiona botigues als principals museus i equipaments de Barcelona: el CCCB, el Picasso, CosmoCaixa, el CaixaForum, el MNAC i el Macba, als quals s'afegeixen els situats a enclavaments com el Park G¨¹ell, La Pedrera, la Sagrada Fam¨ªlia i el recinte modernista de l'hospital de Sant Pau. Despr¨¦s dirigeixen tamb¨¦ els locals situats als CaixaForum de Madrid i Saragossa. I, des de l'anonimat gaireb¨¦ total de la marca, espais a l'Alhambra de Granada i a la catedral de Santiago de Compostel¡¤la.

Prestatgeries molt ben prove?des en art i el format llibreria botiga especialitzada, en espais que oscil¡¤len des dels 50 metres quadrats als 300, ¨¦s el model triomfant de Laie. ¡°Aqu¨ª som nosaltres i all¨¤ som ells, reflectim la instituci¨® que ens acull¡±, resumeix Moragas des de les oficines damunt de la seu central. ¡°Ens adaptem a la programaci¨® del centre i aix¨° condiciona el contingut i el tipus de botigues que proposem, on hi ha llibres i objectes, per¨° vinculats sempre a la idiosincr¨¤sia de l'entitat i al m¨®n de la cultura llibresca o art¨ªstica; oferim poca llibreta i llapis i aquestes coses¡±.

En qualsevol cas, la cadena t¨¦ ja un departament destinat a produir objectes de marxandatge, sol¡¤licitant els drets i encarregant la seva producci¨® quan la mostra no els preveu d'origen. ¡°Diversifiquem l'empresa dins del m¨®n cultural i consolidant un saber fer que, aix¨° s¨ª, vinculem a la marca i que ¨¦s el que les institucions volem que coneguin¡±, puntualitza Moragas, que recorda que la gesti¨® de la majoria de les llibreries s'han obtingut despr¨¦s de guanyar concursos p¨²blics. El resultat s¨®n m¨¦s de 200 persones treballant a Laie, entre les quals hi ha la dotzena que s'ha incorporat a M¨¤laga.

¡°Amb aquestes botigues culturals tampoc no som tan lluny del model que ten¨ªem al cap el 1979: una llibreria oberta, on passar una bona estona, llibres molt a l'abast i molt t¨ªtol estranger¡±, rememora Moragas, que creu, al costat de Guix¨¤, que ¡°el llibre en paper perdurar¨¤ i que les llibreries remuntaran¡±. Tamb¨¦ veuen b¨¦ que aquestes cada vegada acullin i promoguin m¨¦s activitats culturals, si b¨¦ alerten que ¡°aquestes coses ajuden que hi hagi tr¨¤nsit per¨° cal aconseguir que generin vendes, la qual cosa no sempre passa¡±.