Homes p¨¤l¡¤lids per a la m¨¤quina Pere Guix¨¤

Acaba La b¨¨stia humana d¡¯?mile Zola (Par¨ªs, 1840-1902) amb la imatge d¡¯una locomotora rodant embogida, sense conductor, travessant camps foscos i g¨¨lids. Els amics Pecqueux, fogoner, i Jacques, maquinista, es barallen despr¨¦s d¡¯haver estat bevent i discutint sobre una dona. I queda en el lector la desaparici¨® de la locomotora dins d¡¯un n¨²vol dens, que difumina les persones. ?s, sens dubte, una imatge magn¨ªfica per a una novel¡¤la, del 1890, en qu¨¨ el progr¨¦s ferroviari mostra una pot¨¨ncia (trens, estacions, eixams de vies, guardaagulles, interventors, fogoners... tot extraordin¨¤riament expressiu) paral¡¤lela a l¡¯instint bestial que denoten els personatges.

La trama ¨¦s senzilla. Roubaud sap que la seva dona Severine va tenir un afer de jove amb Grandmorin, sotsdirector de la companyia de trens. No pot estar-se de matar-lo, i casualment observa l¡¯assassinat el jove ferroviari Jacques Lantier, el qual acabar¨¤ tenint una relaci¨® amb Severine. La llarga investigaci¨® dur¨¤ el tosc Robaud a la pres¨®, mentre accepta submisament la relaci¨® de Severine amb Jacques, que alhora sent un desig homicida cap a les dones, el qual nom¨¦s s¡¯apaivaga quan condueix la Lison, la locomotora que veurem de cap a cap de la novel¡¤la.

Novel¡¤la del cicle dels Rougon-Macquart, La b¨¨stia humana, tot i alguns detalls que tenen vagues ressons de fullet¨®, ¨¦s un dels cims de Zola. El realisme del XIX arriba a una de les seves darreres fases amb el franc¨¨s. La revoluci¨® industrial, amb el proletariat emergent en dial¨¨ctica amb la burgesia, fins aleshores no havia estat mai tan present en la literatura. Poesia de la m¨¤quina, ensonyament del progr¨¦s, cadenes ut¨°piques de la producci¨®, Zola fecunda el text amb met¨¤fores i lirismes ¡ªpotser sorprenents per als aires antiret¨°rics actuals¡ª aliats amb la monotonia del que genera en els seus ulls el formigueig de les masses. Ja no hi ha l¡¯heroi individual ni la llibertat d¡¯acci¨®, en aquest llibre, per¨° s¨ª la possibilitat de certa ¨¨pica ¡ªjuntament amb la monotonia esmentada¡ª en el gran moviment hum¨¤, en el dinamisme de l¡¯esp¨¨cie. ?s aquest dinamisme el que fa tan apta aquesta novel¡¤la per traslladar-la al cinema, com es va adonar Jean Renoir, que va llegir-la amb delit.

El pessimisme realista de Zola s¡¯ha de matisar per una esperan?a redemptorista i per un idealisme cient¨ªfic i pol¨ªtic. Hi ha el fatalisme de l¡¯home ofegat pels seus instints, per¨° tamb¨¦ la fe cap a l¡¯home que no est¨¤ sol, que viu en societat, en un medi compartit. L¡¯obra de Zola, de vegades feixuga, massa sistem¨¤tica, obsessiva en repetir l¡¯organicitat balzaquiana (gest in¨²til, ja que cada lector t¨¦ les seves novel¡¤les preferides), no pot separar-se de l¡¯aven? del socialisme, que l¡¯escriptor va observar amb detall, tot i que en l¡¯aproximaci¨® a moltes novel¡¤les, com ara aquesta, hi bategui nom¨¦s la conclusi¨® tr¨¤gica.

Com podem llegir Zola sense els apriorismes de les lleis de l¡¯her¨¨ncia, del determinisme, del positivisme? Alguns autors semblen empresonats en teories pr¨¨vies. No podem desfer-nos d¡¯aquestes pautes ¡ªcertes i constatables¡ª, per¨° el contacte directe amb la novel¡¤la, molt ben tradu?da per Josep Maria Mu?oz Lloret, revigoritza l¡¯ess¨¨ncia del cl¨¤ssic. Fet i fet, l¡¯estil de la majoria de la narrativa de consum d¡¯avui dia est¨¤ lligat a autors del XIX com Zola, i n¡¯extreuen, aix¨° s¨ª, la capacitat atemporal d¡¯explicar una bona hist¨°ria.