El fot¨°graf de la candidesa

La Guerra Civil no nom¨¦s va causar la mort de molts espanyols i va alterar per sempre la dels supervivents d'un i altre b¨¤ndol. Tamb¨¦ va truncar la brillant carrera de molts professionals, sobretot els defensors de la causa republicana, que des de llavors van ser perseguits i condemnats a l'ostracisme pels nous governants. Per aix¨°, la seva obra, fins llavors capdavantera, moderna i innovadora, va passar a l'oblit per sempre. Va ser el cas del fot¨°graf Gabriel Casas i Galobardes (Barcelona, 1892-1973), autor d'unes imatges que connectaven amb l'avantguarda europea i amb corrents com la Nova Visi¨®, que va arribar a la plena maduresa i m¨¤xima singularitat entre el 1929 i el 1939. Despr¨¦s del conflicte va ser denunciat per participar en els Fets d'Octubre del 1934, d'haver col¡¤laborat amb la Generalitat i haver fet propaganda per la Rep¨²blica, entre altres c¨¤rrecs.

Aquestes acusacions el van portar a la pres¨® durant uns mesos i a no poder treballar ¨Cdespr¨¦s de l'aprovaci¨® d'una nova llei de premsa¨C en cap mitj¨¤ de comunicaci¨®. Des d'aquell moment, la seva feina es va reduir a la fotografia per a empreses i ind¨²stries i, sobretot, als retrats de particulars, i tant ell com la seva obra van caure en l'oblit. Fins avui, que el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)?ha inaugurat l'exposici¨® Gabriel Casas. Fotografia. Informaci¨® i modernitat, 1929-1939, la primera gran mostra monogr¨¤fica que se li dedica, en la qual a partir de 120 fotografies (les realitzades entre l'Exposici¨® Internacional del 1929 i el final de la guerra el 1939) seleccionades d'un fons de 20.000 instant¨¤nies que conserva l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) se'l reivindica i recupera per al gran p¨²blic.

L¡¯Arxiu Nacional conserva 20.000 imatges del fot¨°graf, i ara se n¡¯exposen 120 al MNAC

Per Juan Naranjo, l'expert i comissari de l'exposici¨® que pot veure's fins al 30 d'agost, no hi ha dubte de la injust¨ªcia que ha patit aquest fot¨°graf, "un dels m¨¦s importants i reconeguts del per¨ªode d'entreguerres" que fins ara nom¨¦s havia aparegut de forma puntual en altres mostres i exposicions, que donaven una visi¨® molt redu?da de les seves fotografies.

Segons Naranjo, "Casas va contribuir a la renovaci¨® de la manera d'informar amb imatges, tenint en compte aspectes socials i psicol¨°gics a m¨¦s d'est¨¨tics, i va experimentar amb elements del disseny gr¨¤fic i la publicitat, aix¨ª com els propis de la Nova Visi¨®, en qu¨¨ a trav¨¦s de fotomuntatges, punts de vista inusuals, amb picats i contrapicats, abstracci¨® i repetici¨® d'elements", es van crear imatges fins llavors in¨¨dites. Els seus treballs van ser ¨¤mpliament publicats a les revistes m¨¦s importants de l'¨¨poca, com Barcelona gr¨¤fica, D¡¯ac¨ª i d¡¯all¨¤?i, sobretot, Imatges, la gran revista catalana de fotografia que al llarg de tot el 1930 va publicar els treballs m¨¦s innovadors. Alguns originals s'exposen al costat de les fotografies de Casas, com els que va realitzar sobre xemeneies de la ciutat.

L'exposici¨® mostra un gran ventall de la seva producci¨®, una selecci¨® de les 20.000 imatges que es van salvar, ja que la resta van ser decomissades el 1939 o es van perdre en els m¨²ltiples trasllats del seu estudi. "Una part, la m¨¦s compromesa, va ser confiada a uns familiars perqu¨¨ la guardessin, per¨° les males condicions d'una galeria exterior van fer que es deterioressin i es perd¨¦s tot", va explicar Naranjo, durant el recorregut.

L'exposici¨® s'ha dividit en quatre ¨¤mbits, "els que millor descriuen la seva obra d'aquell per¨ªode". Des dels seus primers treballs de formaci¨®, la seva primera especialitzaci¨® en fotografia esportiva, activitats convertides en espectacles de masses que ocupaven un bon nombre de p¨¤gines de diaris i revistes i demanaven noves imatges per il¡¤lustrar. "Casas va ser un dels pocs autors del moment que va rec¨®rrer a q¨¹estions est¨¨tiques i psicol¨°giques. Anaven m¨¦s enll¨¤ de la descripci¨®, transmetien sensacions a l'observador, en un moment en qu¨¨ la fotografia va deixar d'il¡¤lustrar per convertir-se en not¨ªcia si mateixa, donant inici al fotoperiodisme".

La crisi del 1929 va fer que la ciutat s'ompl¨ªs de grups desfavorits socialment. Casas, que havia estat un dels fot¨°grafs oficials de l'Exposici¨® Universal d'aquell any, retratant reis i personatges il¡¤lustres, va girar el seu objectiu cap a persones an¨°nimes que vivien la marginaci¨® en la pr¨°pia pell "fent una interessant tasca de den¨²ncia que ho connecta amb els fot¨°grafs nord-americans dels anys vint i trenta", va assegurar l'expert.

Els seus retrats reflecteixen persones distretes, sense postures r¨ªgides

La mostra es tanca amb l'apartat de Retrats, en el qual Casas no va ser ali¨¨ al culte de les celebritats iniciat el segle XIX. Aqu¨ª es va endinsar en la fotografia c¨¤ndida (una t¨¨cnica inventada per l'alemany Erich Salomon), en la qual les persones retratades apareixen distretes, rient, parlant o badallant, passant de les postures r¨ªgides i del posat que es practicava fins llavors. "Com la imatge de l'actor Buster Keaton jugant amb el barret de la periodista Irene Polo del 1930, o l'actriu Mary Pickford i Douglas Fairbanks en un balc¨® de Barcelona", explica Naranjo. A l'exposici¨® es poden veure personalitats com Manuel Aza?a, Francesc Maci¨¤, Llu¨ªs Companys, Pau Casals, Josep Maria de Sagarra, Caterina Albert o el boxejador Josep Giron¨¦s, sempre sense posar expressament.

Durant la presentaci¨®, Josep Maria Sans i Trav¨¦, director de l'ANC ha explicat que la recuperaci¨® de Casas va comen?ar el 1994. En aquell moment l'arxiu del fot¨°graf estava en mans de l'escultor Robert Llim¨®s (amb el qual havia compartit estudi). Despr¨¦s d'un litigi per la propietat entre Llim¨®s i N¨²ria Casas, la filla del fot¨°graf, es va arribar al comprom¨ªs que s'havia de posar en coneixement del p¨²blic en general. "Fins ara no hi ha hagut oportunitat de posar-les en valor", va recon¨¨ixer Sans Trav¨¦, tot i que va matisar que tot el fons ¨¦s consultable a Internet a la p¨¤gina de l'ANC. Amb ajuda de la Fundaci¨® La Caixa, que col¡¤labora amb la mostra, les imatges tamb¨¦ es veuran als Caixaforum de Girona i Tarragona.