Els naufragis revelen la divisi¨® d¡¯Europa en pol¨ªtica migrat¨°ria

Europa s'asseu al voltant d'una mateixa taula per abordar un desafiament pretesament com¨², per¨° que tanca realitats diverses segons el punt d'observaci¨®. La immigraci¨® irregular representa per a It¨¤lia centenars de barcasses que creuen el Mediterrani cap a les costes europees. Su¨¨cia crea noves places p¨²bliques per assumir un increment de les demandes d'asil. La por del gihadisme i dels elevats fluxos d'estrangers ha portat Bulg¨¤ria a construir un mur que ja recorre 32 quil¨°metres a la frontera amb Turquia. Realitats tan distants dificulten una resposta comuna per part del territori que ambicionen tots els estrangers que arrisquen la vida per buscar un futur millor: la Uni¨® Europea.

Per sobre de tota la casu¨ªstica emergeixen dos pols que aglutinen bona part dels Estats membres. Els pa?sos del nord, principalment Alemanya, Holanda i els n¨°rdics, s¨®n poc inclinats a destinar m¨¦s recursos per contenir els naufragis al Mediterrani perqu¨¨ al final els estrangers que sol¡¤liciten asil acaben recalant a la part nord d'Europa. El flanc sud, amb It¨¤lia al capdavant, rebutja afrontar en solitari la pressi¨® migrat¨°ria del Mediterrani perqu¨¨ el problema concerneix tot Europa. ¡°No es pot mirar cap a un altre costat¡±, va defensar el primer ministre itali¨¤, Matteo Renzi.

La rotunditat dels fets produ?ts a les costes italianes ha difuminat la l¨ªnia que separa aquests dos blocs europeus i per primera vegada s'exhibeix una voluntat de respondre conjuntament al fenomen migratori. Fonts comunit¨¤ries asseguren que Alemanya mostra ara una actitud molt m¨¦s procliu a implicar-se en el problema i que aix¨° podria mobilitzar altres pa?sos esc¨¨ptics. Per¨° la complexitat de la situaci¨® ¨Cm¨¦s enll¨¤ del drama dels naufragis¨C i la falta d'empenta pol¨ªtica dels Estats han frenat, durant anys, els remeis.

Els 28 Estats comunitaris tenien registrats l'any passat 626.710 demandants d'asil, segons dades de l'Eurostat, l'ag¨¨ncia estad¨ªstica comunit¨¤ria. Malgrat que alguns experts alerten que hi ha molts estrangers que entren sense ser detectats i no sol¡¤liciten protecci¨®, la xifra demostra que almenys una bona part dels que accedeixen al club comunitari opten per sol¡¤licitar aquest estatus, que requereix demostrar persecuci¨® pol¨ªtica o un altre tipus d'amenaces que impedeixen tornar al pa¨ªs d'origen.

El col¡¤lectiu es distribueix de manera molt heterog¨¨nia. Alemanya va registrar un ter? d'aquestes peticions. Su¨¨cia, Fran?a, Hongria i ?ustria en van aportar un altre ter?, cosa que implica que el gruix del repartiment es concentra en pocs pa?sos. En qualsevol cas, les coses estan comen?ant a canviar perqu¨¨ l'any passat It¨¤lia?ja es va situar en el tercer lloc de les demandes d'asil, amb 64.625. Un nou marc europeu obliga els que busquen protecci¨® a inscriure's al pa¨ªs al qual arriben, tot i que aquesta pr¨¤ctica encara no ¨¦s la norma.

Les dades encara s¨®n m¨¦s eloq¨¹ents quan es parla de les concessions d'asil. De totes les respostes positives de l'any passat, la meitat les va concedir Alemanya, mentre que Espanya nom¨¦s va atorgar la condici¨® de refugiat a 15 persones (i en va rebutjar 905). ¡°Malgrat que immigraci¨® i asil s¨®n coses diferents, ¨¦s cert que les pol¨ªtiques d'asil haurien d'estar m¨¦s coordinades a la UE; hi ha pa?sos que no estan acceptant la seva part¡±, considera Richard Youngs, expert de la casa d'an¨¤lisi Carnegie Europe.

Per intentar homogene?tzar els criteris, Brussel¡¤les va adoptar fa gaireb¨¦ dos anys un nou sistema com¨² d'asil que desincentiv¨¦s les fugides d'un pa¨ªs a un altre en funci¨® del grau de benevol¨¨ncia cap als refugiats. Es tractava d'una exig¨¨ncia dels Estats del nord perqu¨¨ el sud tamb¨¦ s'impliqu¨¦s en aquests processos. A la pr¨¤ctica, els Estats no l'han aplicat. El president de la Comissi¨® Europea, Jean-Claude Juncker, ha instat a fer-ho ¡°sense demores¡±. ¡°Actualment un mateix demandant d'asil pot tenir fins a un 75% de possibilitats de rebre l'asil en un pa¨ªs de la UE i menys de l'1%, amb els mateixos motius, en un altre pa¨ªs¡±, exposa gr¨¤ficament Juncker en la seva llista de prioritats per gestionar la immigraci¨®.

El que passa moltes vegades ¨¦s que, si no s¨®n detectats en entrar, els estrangers que fugen de llocs conflictius i recalen en certs Estats del sud rebutgen inscriure's com a demandants d'asil. ¡°Ens trobem que a Gr¨¨cia els agradaria accedir al sistema, per¨° saben que no implica cap benefici perqu¨¨ de totes maneres viuran al carrer. No hi ha incentius per sol¡¤licitar-ho¡±, relata Ana Fontal, del Consell Europeu de Refugiats i Asilats. En un cas similar, els socis del nord retreuen a It¨¤lia que no faci prou per retenir els estrangers que arriben a les seves costes ¨Ci que legalment hauran de sol¡¤licitar l'estatus de refugiat a It¨¤lia¨C per¨° es desplacen a Estats on la probabilitat de ser acceptats ¨¦s m¨¦s elevada.

Els pa?sos del sud admeten aquesta bretxa, per¨° argumenten que el fenomen migratori va molt m¨¦s enll¨¤ dels potencials refugiats i que atendre ¨Cencara que sigui temporalment¨C els que arriben en primera inst¨¤ncia a les costes italianes, espanyoles o gregues suposa un esfor? en el qual el nord amb prou feines participa. A m¨¦s, molts dels estrangers que hi arriben es queden de forma irregular al seu territori, molt m¨¦s propici a l'economia i la feina submergides que als Estats del nord. Sense dades que en donin fe, el debat a Brussel¡¤les acaba en gran mesura basat en prejudicis i emocions. ¡°El problema no es pot resoldre nom¨¦s en una part de la UE. Com que els naufragis d'aquesta setmana han estat tan dram¨¤tics, els pa?sos del nord s'estan despertant¡±, confia Richard Youngs, de Carnegie.