Europa activa un pla per evitar naufragis: ¡°Ja no hi ha excuses¡±

La for?a de les imatges d'immigrants rescatats a les costes italianes, i sobretot la convicci¨® que nom¨¦s representen la punta de l'iceberg d'un problema m¨¦s gran, va mobilitzar aquest dilluns la Uni¨® Europea. La trag¨¨dia del vaixell enfonsat dissabte passat amb gaireb¨¦ 1.000 persones a bord, segons alguns testimonis, va congregar a Luxemburg els ministres europeus d'Exteriors i Interior i va activar la convocat¨°ria aquest dijous d'una cimera extraordin¨¤ria de caps d'Estat i de Govern a Brussel¡¤les. Com a primer senyal davant els naufragis, els ministres van aprovar un pla de 10 punts que inclou un refor? de les operacions de vigil¨¤ncia i salvament al Mediterrani. L'acord va resultar menys ambici¨®s del que proposava la Comissi¨® Europea, partid¨¤ria de duplicar el pressupost d'aquests programes.

Malgrat que la major part de l'acord ja figurava en l'agenda dels ministres comunitaris, ha calgut la pressi¨® dels naufragis per activar-los. "Aquests fets no s¨®n nom¨¦s una trag¨¨dia a les costes, sin¨® que podria convertir-se en una trag¨¨dia per a Europa, que ara ha de demostrar la seva capacitat d'actuaci¨® i la seva unitat. Espero que les mesures d'avui representin un primer pas que finalment pugui ser adoptat", va instar l'alta representant per la Pol¨ªtica Exterior Europea, Federica Mogherini.

Els requeriments de la cap de la diplom¨¤cia comunit¨¤ria no s¨®n ret¨°rics. Els estats membres han mostrat fins ara importants retic¨¨ncies per avan?ar en un enfocament com¨² cap a la immigraci¨® i aquest dilluns mateix, amb les recents defuncions al Mediterrani, van rebaixar l'abast del que suggeria la Comissi¨®. L'Executiu comunitari proposava duplicar el pressupost (tres milions d'euros mensuals) i els mitjans t¨¨cnics (12 equips) de l'operaci¨® Trit¨®, iniciada a finals de l'any passat per vigilar les costes italianes, i tamb¨¦ de Posid¨®, a les costes gregues. Finalment, el prop¨°sit va quedar en un gen¨¨ric increment de mitjans i un augment del radi d'acci¨® d'aquestes missions, encara que el detall final haur¨¤ de ser confirmat dijous que ve pels caps d'Estat i de Govern.

La mesura responia al clam d'It¨¤lia, Espanya, Malta i altres pa?sos afectats pel problema i s'adopta malgrat que molts estats consideren que desplegar actius mar¨ªtims i aeris a les fronteres encoratja la immigraci¨® irregular. "L'efecte crida existeix, per¨° mentre hi hagi risc de trag¨¨dies han de desplegar-se els mitjans adequats", va raonar el ministre espanyol de l'Interior, Jorge Fern¨¢ndez D¨ªaz.

Un altre comprom¨ªs difuminat respecte als desitjos de la Comissi¨® va ser el nombre de refugiats que els pa?sos europeus estan disposats a assumir volunt¨¤riament. La UE amb prou feines va acollir l'any passat 7.500 demandants d'asil, en col¡¤laboraci¨® amb les Nacions Unides, una quantitat irris¨°ria en comparaci¨® amb els 57.000 absorbits pels Estats Units. L'Executiu comunitari demanava un modest contingent de 5.000, per¨° les quantitats han estat eliminades del document final. No obstant aix¨°, els caps d'Estat i de Govern podrien millorar aquesta iniciativa.

Els pa?sos es comprometen igualment a lluitar de manera m¨¦s efica? contra les xarxes de tr¨¤fic d'immigrants i a destruir els vaixells que es requisin. L'ag¨¨ncia europea per als demandants d'asil assistir¨¤, a m¨¦s, amb personal It¨¤lia i Gr¨¨cia, dos dels pa?sos m¨¦s afectats per les arribades d'estrangers. Tamb¨¦ es desplegaran funcionaris europeus a les regions de crisi per fer treballs d'intel¡¤lig¨¨ncia sobre afers migratoris.

M¨¦s controvertides resulten dues de les mesures pactades: la recollida d'empremtes digitals als demandants d'asil i una millora dels programes per a la repatriaci¨® r¨¤pida dels anomenats immigrants irregulars, ¨¦s a dir, aquells que no reuneixen els requisits per sol¡¤licitar asil. En la pr¨¤ctica, la major part dels qui emprenen aquesta perillosa ruta cap a Europa poden al¡¤legar risc vital si romanen als seus territoris.

Fora d'aquest paquet d'urg¨¨ncia, encara que molt connectat amb la crisi de naufragis, els ministres d'Exteriors van abordar la descomposici¨® l¨ªbia. Gaireb¨¦ tots els pa?sos membres avalen una missi¨® militar a L¨ªbia una vegada estigui constitu?t el Govern d'unitat que intenta promoure l'ONU, amb la mediaci¨® de Bernardino Le¨®n. El servei diplom¨¤tic europeu ha elaborat diverses propostes que inclouen un control de la seguretat interna del pa¨ªs, una mera supervisi¨® de l'alto el foc, un refor? de les fronteres o una missi¨® naval que vigili les costes l¨ªbies i impedeixi la sortida de bucs sospitosos de traficar amb persones. Per¨° les decisions no estan preses. "No s'ha discutit amb aquest detall; ara la prioritat ¨¦s avan?ar en el Govern inclusiu", va explicar el titular espanyol d'Exteriors, Jos¨¦ Manuel Garc¨ªa-Margallo.

M¨¦s enll¨¤ d'accions a curt termini, alguns experts reclamen a la UE una voluntat m¨¦s decidida d'influir en els pa?sos que constitueixen un focus de pobresa i inestabilitat, el veritable desencadenant d'aquestes trag¨¨dies: "La UE inverteix molts diners en aquests pa?sos, per¨° no arriba a desenvolupar projectes que millorin les infraestructures o les economies dels pa?sos en dificultats; aquesta inversi¨® hauria d'haver perm¨¨s un paper pol¨ªtic m¨¦s evident i una major pres¨¨ncia a la regi¨®; ¨¦s una debilitat pol¨ªtica europea", argumenta Barah Mikha?l, investigador de la casa d'an¨¤lisi Fride.