El passeig de Gr¨¤cia perd el seu ADN

Una quarta part de les compres que els visitants extracomunitaris fan a Espanya es concentren al passeig de Gr¨¤cia de Barcelona, segons les estad¨ªstiques dels operadors tax free. La dada ¨¦s de vertigen i explica la revoluci¨® que ha viscut el bulevard en els ¨²ltims anys. Mentre la crisi tancava botigues a gaireb¨¦ tots la carrers de la ciutat, el turisme ha for?at una alta rotaci¨® comercial en aquesta zona.

Nou locals van canviar d'inquil¨ª el 2011; 15 un any despr¨¦s; 19 el 2013 i 21 el passat exercici. Un ter? dels locals han canviat d'amo en nom¨¦s quatre anys. S'han pagat fiances milion¨¤ries perqu¨¨ una marca deix¨¦s el local que ocupava abans que finalitz¨¦s el seu contracte de lloguer. I no nom¨¦s ¨¦s que els operadors no en tinguin prou amb els poc m¨¦s de 180 establiments, sin¨® que els volen m¨¦s grans. Volen unir-los amb els del costat, amb els pisos subterranis o els superiors. I al preu que sigui.

Per¨° aquesta espiral immobili¨¤ria t¨¦ el seu cost. Es poden comptar amb els dits de dues mans les marques que han resistit les escomeses del boom immobiliari, especialment despr¨¦s dels ¨²ltims comiats. Gratac¨®s se'n va anar al desembre de 2014 i Jofr¨¦, al gener d'aquest any. I els rumors amenacen tamb¨¦ la continu?tat de Vin?on, que no t¨¦ clar quin ¨¦s el seu futur despr¨¦s de perdre la meitat de les seves vendes des de 2007. Sergi Amat, director d'una empresa que des dels anys 40 del passat segle es troba al n¨²mero 96, explica part dels seus problemes aix¨ª: ¡°El passeig de Gr¨¤cia ha canviat tant que no ¨¦s el mateix. S'ha convertit en un carrer nom¨¦s per a turistes i el resident de Barcelona ja ni s'hi passeja, perqu¨¨ les botigues s¨®n tan elitistes que no s'hi pot ni comprar. ?s dif¨ªcil ara sentir-hi parlar a alg¨² en catal¨¤ o castell¨¤¡±. En la seva opini¨®, la seva botiga t¨¦ moltes visites per¨° poques vendes i evita catalogar el comer? de gamma alta de productes de disseny, malgrat la fama que t¨¦.

El de Vin?on ¨¦s un cas m¨¦s. I, malgrat tot, excepcional, perqu¨¨ la fam¨ªlia propiet¨¤ria de l'establiment ¨¦s tamb¨¦ la propiet¨¤ria del local d'uns 3.000 metres quadrats. Les ofertes per comprar-lo no han parat en els ¨²ltims anys i ara la fam¨ªlia es replanteja el seu futur: reduir l'espai de la botiga, abandonar la seva ubicaci¨®?hist¨°rica?i mudar-se a una nova o, fins i tot, abaixar la persiana. ¡°En aquests moments veig potser Vin?on fora del passeig de Gr¨¤cia, per¨° tenim totes els opcions sobre la taula¡±, explica Amat.

Fins ara, continua sent una de les marques que aguanten. Com la botiga de moda Furest, que va arribar al n¨²mero 12 del passeig de Gr¨¤cia el 1917, abandonant el seu empla?ament a la pla?a Reial. Bel & C¨ªa (al n¨²mero 20) va fer el mateix trajecte, per¨° m¨¦s tard, als anys quaranta, quan la burgesia ja feia temps que havia traslladat les seves resid¨¨ncies a l'Eixample i el passeig de Gr¨¤cia es va consolidar com a centre comercial.

De les botigues de roba que aguanten, Felgar va arribar als setanta, Se?or el 1996 i la luxosa sastreria Santa Eulalia, molt m¨¦s d'hora, el 1943, si b¨¦ la seva actual ubicaci¨®, al n¨²mero 93, data de tres anys m¨¦s tard. Ara disposen d'uns 2.000 metres quadrats, amb una cafeteria inclosa en la seva ¨²ltima reforma, objectiu que tamb¨¦ va intentar sense ¨¨xit Vin?on. ¡°Per aguantar, la clau ¨¦s sintonitzar amb les noves demandes de la moda i tenir una ¨¤mplia base de clients¡±, assenyala Llu¨ªs Sans, gerent i president de la companyia, que ha obert el seu ventall de clientela i actualment el 30% de les seves vendes procedeixen de fora d'Espanya. Ell tamb¨¦ reconeix haver rebut ¡°ofertes de quantitats ingents de diners¡± per abandonar el seu espai, per¨° s'hi ha negat. Fa quatre anys van haver d'afrontar la renegociaci¨® del contracte de lloguer. El seu plantejament va ser: ¡°La pujada del lloguer la pagar¨¤ el turisme que vindr¨¤¡±.

Sans ¨¦s dels quals neguen que el passeig de Gr¨¤cia s'hagi convertit en una galeria de cadenes de luxe i d'estrangers. ¡°El 60% de l'oferta no ¨¦s luxe¡±, diu, referint-se a la incorporaci¨® de grans cadenes com Zara, H&M (totes dues tenen sobre la taula les ampliacions m¨¦s grans de botigues al passeig de Gr¨¤cia) i a altres desenes que es poden veure en qualsevol bulevard comercial de les principals ciutats del m¨®n. I aquest ¨¦s l'altre perill: que les tend¨¨ncies de la globalitzaci¨® acabin matant la singularitat de Barcelona. Mango formava part d'aquesta singularitat el 1984, quan va obrir la seva primera botiga al passeig. Ara en suma quatre. El mateix passava en els anys quaranta quan Loewe va obrir al carrer, quan les marques transnacionals eren l'excepci¨®.

¡°Haur¨ªem de revisar per qu¨¨ les marques de la ciutat no generen projectes empresarials capa?os de competir en el seu propi eix comercial¡±, avisa Joan Oliveras, president de Bagu¨¦s-Masriera, una prestigiosa joieria que passa desapercebuda durant el dia: els seus aparadors els amaguen els turistes que vagaregen al voltant de la Casa Amatller (al costat de la casa Batll¨®). En la seva opini¨®, Barcelona es troba immersa en la batalla de la internacionalitzaci¨® de les ciutats. Com Bagu¨¦s, la joieria Lloren? resisteix al passeig de Gr¨¤cia.