L¨ªnies vermelles

Dos mesos despr¨¦s del gran principi d'acord aconseguit entre la Gr¨¨cia d'Alexis Tsipras i el conjunt de l'eurozona per crear un pont entre el segon rescat (gaireb¨¦ finalitzat) i el tercer (encara per dissenyar) de l'economia grega, les negociacions s'han empantanegat. Pitjor encara: la tensi¨® entre els protagonistes s'ha exacerbat fins a l'extrem, com va demostrar aquesta setmana la reuni¨® de l'Eurogrup (els 19 ministres d'Hisenda de l'eurozona).

Mentrestant, en abs¨¨ncia d'acord, la Rep¨²blica hel¡¤lena registra una recurrent i exponencial crisi de liquiditat, aix¨ª com una cont¨ªnua degradaci¨® de la seva economia real, amb prou feines dissimulada per l'obertura de la temporada tur¨ªstica. Aquesta crisi de liquiditat no ¨¦s encara tr¨¤gica en si mateixa, tenint en compte la limitada quantia dels recursos urgents per contenir-la. Per¨° s¨ª que resulta perillosa, ja que que podria generar en qualsevol moment un accident indesitjat. L'esgotament dels recursos p¨²blics ha portat el Govern de Tsipras a confiscar les reserves dels municipis, un expedient pol¨¨mic i contestat que simbolitza la gravetat del moment.

Segurament aquesta tensi¨® es perllongar¨¤ fins a l'¨²ltim moment, ?fins que pugui sostenir-se. Sempre passa d'aquesta manera en les negociacions europees, i m¨¦s encara quan m¨¦s que entusiasme per l'acord, algun dels actors sembla preferir el desplegament de totes les t¨¤ctiques pr¨°pies del jugador de cartes, per esgotar la paci¨¨ncia dels seus socis. A m¨¦s, conv¨¦ no oblidar que el que s'est¨¤ ultimant ¨¦s nom¨¦s la culminaci¨® del segon rescat, i resulta l¨°gic que ni el deutor ni els creditors es precipitin a fer concessions que puguin deteriorar les seves respectives posicions per a la negociaci¨® del tercer, el clau. Aix¨ª que la mateixa seq¨¹¨¨ncia de la discussi¨® desincentiva objectivament un acord r¨¤pid: inquietant paradoxa, ja que aquest resultat seria el millor escenari per a tots.

Millor, sobretot per a Gr¨¨cia, la part m¨¦s fr¨¤gil i la que m¨¦s s'hi juga. Als ciutadans grecs els convindria que els seus dirigents comprenguessin el (considerable) grau de sensatesa inherent a les impl¨ªcites l¨ªnies vermelles de la UE: no desfer el cam¨ª de consolidaci¨® fiscal (sanejament pressupostari) aconseguida a Gr¨¨cia, tot i que pugui obtenir-se amb algunes mesures diferents; no encaixar que amb la seva ajuda financera la situaci¨® del pa¨ªs socorregut (en generositat de les pensions o els salaris m¨ªnims) sigui m¨¦s favorable que la pr¨°pia; rebutjar que la justificaci¨® moral per recosir la fractura social grega pugui usar-se com a xantatge contra els seus socis, no tots ells rics; exigir que les mesures alternatives propostes siguin proporcionades, sense c¨¤lculs il¡¤lusoris d'ingressos rampants, ni optimismes inversemblants en la reducci¨® de despeses.

Si Atenes menysprea aquestes posicions i nom¨¦s pensa en les seves raons ¡ªde vegades justificades¡ª, tot empitjorar¨¤.?