Ferro, sang i sexe

Assegut l'altre dia al Tron de Ferro, l'inc¨°mode seient d¡¯Aegon el Conquistador, forjat amb les espases dels enemics caiguts, mil de les quals, escalfades al roent blanc a les forges de Balerion, el Terror Negre, vaig tornar a experimentar tot el poder de la s¨¨rie creada per George R. R. Martin, el simp¨¤tic Falstaff de la fantasia reconvertit en Mides del g¨¨nere. No era el tron veritable, per sort, perqu¨¨ aix¨° m'hauria posat en perill ¨Cel tron mateix, segons s'explica, era capa? de matar un home¨C i sens dubte m¡¯hauria portat aviat a engrossir la inacabable llista de morts de la hist¨°ria; sin¨® que era el que havien instal¡¤lat per fer-te un selfie amb Jon Snow al Sal¨® del C¨°mic de Barcelona. De la for?a de Joc de trons, en d¨®na prova el fet que tot un home madur com jo ¨Ci em quedo curt¨C s'emocion¨¦s sense pudor instal¡¤lat en aquell decorat. Vaig estar a punt de preguntar al jove Snow ¨Ctan fals com el tron per¨° molt ben caracteritzat¨C si m'acceptarien a la Gu¨¤rdia de la Nit per defensar el Mur i si convalidaven els meus anys de periodista. Probablement, no.

Vaig llegir en el seu moment amb passi¨® els primers llibres de Can?¨® de gel i de foc i he estat un seguidor inconstant de la s¨¨rie televisiva. Recordo com un llampec d'acer el primer lliurament, rematada amb l'execuci¨® d¡¯Eddar Stark (moment comparable, pel punt traum¨¤tic, a la mort de Tom Jordache-Nick Nolte a Hombre rico, hombre pobre), i cert cansament progressiu a mesura que la s¨¨rie, en paper i en imatge, s'anava dilatant molt m¨¦s enll¨¤ dels plans originals de Martin, un autor amb molt¨ªssimes m¨¦s coses interessants, i no em cansar¨¦ mai de recomanar Muerte de la luz ¨Cuna de les hist¨°ries d'amor m¨¦s boniques que s'han escrit mai¨C i Sue?o del Fevre (el mateix, per¨° en amistat).

Joc de trons ¨¦s, per descomptat, un destil¡¤lat, molt sovint genial, de nombrosos ingredients. S'ha assenyalat mil vegades la clara influ¨¨ncia de la Guerra de les Roses anglesa, amb les seves dues dinasties embolicades en una lluita despietada pel tron: servidors de reis que canvien de b¨¤ndol, reines infidels i cruels, nens assassinats, monarques febles, i un pr¨ªncep deforme com un dels grans personatges de la trama (tot i que, curiosament, mentre assist¨ªem a l'arribada al cim del menut Tyrion Lannister, la troballa de les restes del seu inspirador, Ricard III, han revelat que pel que sembla era bastant normal). En canvi, se sol obviar, segurament per la seva adscripci¨® a la ci¨¨ncia-ficci¨®, la influ¨¨ncia de Dune, de Frank Herbert, amb les seves cases nobles enfrontades en un joc de poder per la primacia de l'imperi, que em sembla important¨ªssima (hi ha un text que recita Arya Stark per conjurar la seva por que ¨¦s gaireb¨¦ igual que el que repeteix Paul Atreides: ¡°La por fereix m¨¦s que les espases¡±).

Un pot riure¡¯s de la petulant ¨¨pica b¨¤rbara del Conan de Howard (i Milius) per¨°, ostres!, a veure qui es pren en broma les intrigues dels Lannister

Per descomptat, tota la fantasia heroica ¨CLeiber, Moorcock, Donaldson¨C es troba a Joc de trons, i tamb¨¦ s¡¯hi suma l'amalgama de novel¡¤les de cavalleria, literatures germ¨¤niques i escandinaves, relats art¨²rics, poesia rom¨¤ntica i contes de terror que han impregnat el g¨¨nere des de l¡¯inici. Les espases famoses (qui no en voldria una!), els guerrers, els dracs, les terres fabuloses, els bruixots, s¨®n elements que la s¨¨rie comparteix amb una gran quantitat de creacions. Qu¨¨ la fa, doncs, tan consp¨ªcua? El secret ¨¦s haver convertit tot un material remot en una cosa incre?blement propera. Un pot riure's de la petulant ¨¨pica b¨¤rbara del Conan de Howard (i Milius) per¨°, ostres!, a veure qui es pren de broma les intrigues dels Lannister. Gel ¨¦s una espasa que talla de deb¨° i no com la fantasmag¨®rica menja-¨¤nimes Stormbringer, d'Elric de Melnibon¨¦. Joc de trons raja sang real ¨Cen aix¨° s'ha beneficiat de la moda de les novel¡¤les (Cornwell, Scarrow) i pel¡¤l¨ªcules b¨¨l¡¤liques realistes¨C i tamb¨¦ traspua, amb perd¨®, sexe. Certament la s¨¨rie en aquest punt s'hi ha esmer?at. Cadasc¨² recordar¨¤ la seva imatge er¨°tica, de les moltes, molt¨ªssimes. Potser les de l'homenot Drogo amb el seu khaleesi o algun incest detalladament. A mi em puja una escalforeta ¨Ci mira que ja en fa temporades¨C cada vegada que recordo el ferit Viserys Targaryen ficat en una banyera amb una joveneta esclava parlant de pol¨ªtica fins que ell la fa passar a altres coses, i no em refereixo al sab¨®. Abans, en el g¨¨nere fant¨¤stic el sexe no havia estat mai del tot satisfactori (i valgui la frase). Les princeses i guerreres quedaven una mica de calendari. Vaja, jo no em ficaria pas en una banyera amb Red Sonja, ni tan sols ben armat (!). Per no parlar del granadet pare Tolkien, que t¨¦ com a imatge m¨¦s libidinosa la Torre Obscura de Barad-d?r.

Martin tamb¨¦ t¨¦ ¨Csense perdre el sentit de la meravella i de l'¨¨pica¨C una bona m¨¤ per descriure sentiments i emocions, cosa que no va ser mai el fort a la?Sword & Sorcery. Vet aqu¨ª una delicadesa que no trobarem mai a Cimmeria.