Salvem el Sant Gabriel!

Aquest m¨®n est¨¤ organitzat a l¡¯entorn d¡¯una paraula: passi¨®. ?s un m¨®n d¡¯esfor? i d¡¯il¡¤lusi¨® a parts iguals. Futbol femen¨ª. Un esport exigent, amagat de la llum p¨²blica, amb uns resultats espectaculars: passi¨®. Fa uns anys encara era complicat que una noia decid¨ªs jugar a futbol, la fam¨ªlia arrufava el nas, la gent opinava que no era del tot adient: les noies s¡¯hi tornen homenots, deien. Ara ja no: l¡¯esport femen¨ª ha anat pujant esgraons i avui s¨®n celebrats els ¨¨xits indubtables de l'handbol, el waterpolo, el b¨¤squet, ja no diguem de nedadores fulminants com Mireia Belmonte. El futbol, per¨°, s¡¯ha quedat enrere, perqu¨¨ no ha arribat al punt de visibilitat que endega un cercle virtu¨®s de patrocinadors, publicitat i retransmissions, que ¨¦s el que en definitiva normalitza la pr¨¤ctica i la fa quotidiana i habitual.

Les noies del Sant Gabriel entrenen tres cops per setmana, amb disciplina franciscana. Aquest club ¨¦s el petit al costat dels grans, el tercer en disc¨°rdia entre el Bar?a i l¡¯Espanyol, que tenen m¨¦s recursos, sense anar sobrats perqu¨¨ les inversions en futbol femen¨ª s¨®n minses. El club va n¨¦ixer com un rebrot de l¡¯escola del barri de Sant Gervasi, perqu¨¨ un antic alumne va descobrir el futbol femen¨ª en els seus viatges als pa?sos n¨°rdics. Li va agradar i va decidir portar aquest esport a casa. Industrial, solter, amb ¨¤nima de mecenes, Joan Llandrich va crear el primer equip de noies a Sant Adri¨¤ de Bes¨°s, on tenia la f¨¤brica familiar, on es movia tot el dia. Home gener¨®s, va estar dotant el club amb tot el que fes falta fins avui mateix, que la pr¨°pia situaci¨® econ¨°mica ja no li permet gaires floritures. El Sant Gabriel t¨¦ nou equips, de totes les categories, des de la Primera Divisi¨® ¨Con competeix amb gegants com el Bar?a o l¡¯Atl¨¨tic de Madrid¨C fins a les m¨¦s petites, i la principal despesa s¨®n els despla?aments. Pel que fa a la resta, ning¨² cobra un duro. Hem dit que ¨¦s passi¨®.

L¡¯Eli ja fa uns anys que hi juga. Fa tercer d¡¯ESO en un institut concertat de la zona alta. Avui toca entrenar a la Zona Esportiva La Mina, una instal¡¤laci¨® de notable qualitat, que t¨¦ un camp petit i recollit a l¡¯aire lliure. Aqu¨ª l¡¯ol¨ªmpic Gervasio Deferr fa fer gimn¨¤stica dura als nois del barri, per¨° el Sant Gabriel hi juga de visita. A les grades s¡¯apleguen unes quantes fam¨ªlies, mentre les noies corren per la gespa artificial seguint les ordres de Carlos Romero, que els fa fer fintes i exercicis amb extrema exig¨¨ncia. Les noies porten botes de colors el¨¨ctrics, com els jugadors del Bar?a. A l¡¯equip hi ha noies d¡¯arreu del pa¨ªs, moltes del Maresme, on hi ha una certa tradici¨®, algunes del Tarragon¨¨s: el Sant Gabriel ¨¦s tan bo que t¨¦ capacitat d¡¯atracci¨®. Tamb¨¦ v¨¦nen ulladors del Bar?a a vigilar que no se¡¯ls escapi cap nou talent: ja hi ha hagut fitxatges. En tot cas, noies del Sant Gabriel juguen a la selecci¨® espanyola, que en dues categories s¨®n subcampiones d¡¯Europa i del m¨®n. El pare de l¡¯Eli, Llu¨ªs Boada, opina que el futbol femen¨ª est¨¤ fent una progressi¨® sorprenent i que hi haur¨¤ una mena d¡¯epifania, de descoberta, ben aviat.

Llavors respiraran una mica, perqu¨¨ el Sant Gabriel t¨¦ problemes econ¨°mics. Els despla?aments, obligats en segones quines divisions, pesen molt perqu¨¨ les lligues s¡¯organitzen a nivell estatal. ¡°Hem arribat a anar a jugar a Badajoz i tornar despr¨¦s del partit, per estalviar l¡¯hotel¡±, comenta Boada en primera persona. ?s un dels pares apassionats, ho s¨®n tots. Tenen vides molt dispars, per¨° el Sant Gabriel els d¨®na un punt de trobada, s¡¯endevina un orgull compartit. Carlos Romero, l¡¯entrenador, intenta fer-ne teoria: ¡°Les noies s¨®n diferents, compensen m¨¦s. No s¨®n tan viscerals com a jugadores, hi ha menys hormones al camp¡±. Diu que el fet de ser pare ell mateix l'ajuda a entendre la complexa emotivitat de les noies, que ell ha de transformar en el ciment que relliga l¡¯equip. Aqu¨ª es barregen proced¨¨ncies, classes socials, expectatives de futur. L¡¯Eli m¡¯explica que vol ser psic¨°loga i que el seu referent ¨¦s Marta Turm¨®, de la selecci¨®. Tot sembla molt senzill.

Un camp sota les xemeneies

Deixem l¡¯entrenament i anem a veure el camp oficial del Sant Gabriel, que ¨¦s just al peu de les tres xemeneies de Sant Adri¨¤, a l¡¯altra banda del Bes¨°s; avui hi juguen els nois, tots alhora: componen un formigueig de cames projectades darrere de m¨²ltiples pilotes, ¨¦s dif¨ªcil veure com s¡¯aclareixen, com saben qui juga amb qui. Despr¨¦s hi entraran les noies grans, el primer equip, que ara mateix est¨¤ lluitant per la perman¨¨ncia sense gaire angoixa. El senyor Llandrich els ha comprat roses, que s¡¯esperen en un poal, prop del vestidor. Unes palmeres raqu¨ªtiques voregen el camp, perfectament il¡¤luminat. Toni Camacho ¨¦s l¡¯entrenador de les noies. ?s un antic jugador, tamb¨¦ enamorat de la tasca que t¨¦ encomanada: ¡°A la vida, mentre es pugui, s¡¯ha de fer el que t¡¯apassiona¡±, diu, amb un somr¨ªs ample i satisfet.

Camacho creu que l¡¯¨¨xit del Sant Gabriel ve d¡¯haver fet b¨¦ les coses. El futbol amateur ¨¦s diferent del professional ¨Call¨¤ on es cobra¨C perqu¨¨ no hi ha tanta competitivitat, explica que aqu¨ª tot ¨¦s vocaci¨®, per¨° una mica m¨¦s de cobertura medi¨¤tica ajudaria. ¡°TV3 i BTV haurien d¡¯apostar-hi m¨¦s¡±, reclama. La subvenci¨® que la primera categoria del Sant Gabriel ha demanat a la Generalitat estaria m¨¦s segura ¨Cencara no els han contestat¨C?si hi hagu¨¦s aquest ress¨°. Camacho tamb¨¦ creu que les noies s¨®n una altra cosa. ¡°Fan m¨¦s pinya, per¨° com que s¨®n m¨¦s emotives, has d¡¯anar molt en compte amb el que dius o fas¡±. Tenen un punt de fragilitat que s¡¯ha de protegir, insinua. Les noies van trotant pel camp, els cabells recollits en cues bellugadisses: s¨®n ¨¤gils i esveltes.

De manera que som davant d¡¯una aventura de final incert, perqu¨¨ el club no podr¨¤ aguantar eternament sense aportacions oficials, com si en tots aquests anys no haguessin aixecat un edifici formidable de cohesi¨® social, d¡¯experi¨¨ncia humana i, en fi, de passi¨®. ¡°La perman¨¨ncia a Primera Divisi¨® ¨¦s essencial¡±, diuen com a comiat, ¡°perqu¨¨ ¨¦s l¡¯excel¡¤l¨¨ncia que estira cap amunt tota la resta¡±. Ning¨² ha deixat de somriure en cap moment.