El conte dels Tres Dragons

Wunderkammer. Com que t¨¦ la forma que t¨¦ i al llarg dels seus gaireb¨¦ 127 anys de vida ha encabit de tot, des d¡¯un caf¨¨-restaurant fins als ossos d¡¯una balena i bestioles dissecades, passant per una escola de m¨²sica, una oficina d¡¯aturats i un menjador social falangista, l¡¯historiador de l¡¯art Daniel Giralt Miracle diu que el fant¨¤stic edifici que Llu¨ªs Dom¨¨nech i Montaner va fer a la Ciutadella de Barcelona per allotjar el Caf¨¨-Restaurant de l¡¯Exposici¨® Universal de 1888 li recorda aquells gabinets de les meravelles que proliferaren per l¡¯Europa del XVII. Tal vegada la fascinant barreja que destil¡¤laven aquells espais de mite i ci¨¨ncia, fantasia i realitat, que captivaren de ben jove el cr¨ªtic ¨¦s el mateix que ara ha portat els responsables de Cultura de l¡¯Ajuntament de Barcelona a pensar a transformar l¡¯anomenat popularment com el Castell dels Tres Dragons en una mena de Casa del Conte per al foment de la lectura i l¡¯oci cultural vinculat a la literatura i la il¡¤lustraci¨® entre els m¨¦s joves.

¡°Potser Barcelona ¨¦s una ciutat poc amable amb els nens; no ¨¦s f¨¤cil trobar espais segurs i on s¡¯espla?n b¨¦ que no estiguin vinculats al m¨®n de l¡¯esport; com a molt, a les biblioteques hi ha racons infantils, per¨° aqu¨ª es tractaria de fer un espai estable per a ells on, si de cas, hi hagu¨¦s un rac¨®¡­ per als pares¡±, subverteix la situaci¨® el tinent d¡¯alcalde de Cultura del consistori, Jaume Ciurana.

L¡¯operaci¨® que transformaria per en¨¨sima vegada l¡¯espai ¨²nic que avui aplega un espai de recerca i conservaci¨® de les col¡¤leccions del Museu de Ci¨¨ncies Naturals est¨¤ clar en el cap del responsable municipal. ¡°No hi ha un centre semblant en tota la ciutat i potser en tot Catalunya, on, a m¨¦s, s¡¯ofereixi una alternativa d¡¯oci i cultura diferent a l¡¯avui convencional que passa per les pantalles de tota mena¡±, planteja Ciurana. Sense esmentar-ho, ¨¦s conscient de situacions sociol¨°giques com les que reflecteix un estudi realitzat pel Consell Catal¨¤ del Llibre Infantil i Juvenil (Clijcat), que, malgrat tenir ja uns anys, reflecteix unes dades que no semblen haver variat gaire; al contrari: l¡¯h¨¤bit lector disminueix amb l¡¯edat... i baixa, en una societat altament tecnificada i on predomina l¡¯audiovisual, cada any que passa. Aix¨ª, si tres de cada quatre nens de 6¨¨ de Prim¨¤ria manifestaven el 2004 que els agradava molt la lectura i que la practiquen amb assidu?tat (76,5%), els de 2n d¡¯ESO que aix¨ª ho confessaven eren poc m¨¦s de la meitat (57,3%), i quan s¡¯inquiria als de 4t d¡¯ESO, amb prou feines hi arribaven (54,1%). Nom¨¦s quatre anys despr¨¦s, el 2008, les declaracions d¡¯amor per la lectura seguien caient a tots els nivells: 75% els de Prim¨¤ria; 56,3% els de 2n d¡¯ESO i un ja inquietant 51% els de 4t d¡¯ESO. Els experts no creuen que els bar¨°metres hagin millorat aquests darrers anys.

¡°El gust per la lectura decau ja en ple proc¨¦s educatiu i, a sobre, hi ha una ruptura lectora m¨¦s notable a partir dels 12 anys, potser tot vinculat a l¡¯obligatorietat inevitable que se¡¯n fa a l¡¯escola; igual creant una dissociaci¨® lectura-obligaci¨® hi podem ajudar¡±, es planteja Ciurana, a qui no el belluga nom¨¦s un tema estrictament educatiu. La Casa del Conte no deixa de ser, tamb¨¦, una aposta estrat¨¨gica pel sector editorial, en el marc d¡¯un lideratge estatal que la capital catalana vol seguir mantenint i que el consistori regentat per CiU ha potenciat al llarg de la legislatura que ara acaba, tal com ratifiquen iniciatives ben recents, com la remodelaci¨® de l¡¯antiga Vil¡¤la Joana a Vallvidrera (on va morir Jacint Verdaguer) per convertir-la en la Casa de la Literatura l¡¯any vinent. O la candidatura que Barcelona presentar¨¤ a la tardor per ser escollida Ciutat Liter¨¤ria per la Unesco, on un projecte aix¨ª nom¨¦s faria que increment¨¦s les seves possibilitats.

D¡¯altra banda, es donaria una utilitat ciutadana m¨¦s notable a un edifici singular que ara, com a centre investigador i de conservaci¨® de fons d¡¯un museu, ¡°fa un ¨²s m¨¦s de portes endins que de portes enfora; el ciutad¨¤ hi surt guanyant en aquest sentit¡±, exposa el tinent d¡¯alcalde. ?s tamb¨¦ un fant¨¤stic pretext per atacar la rehabilitaci¨® de l¡¯edifici, especialment de la seva ja hist¨°ricament delicada fa?ana, de la qual es van desprendre a la tardor de l¡¯any passat alguns elements decoratius, cosa que va obligar a cobrir-la amb una densa malla de protecci¨® per la banda del passeig Picasso i per Pujades.

Moltes coses juguen a favor del Castell dels Tres Dragons per acollir la Casa del Conte, ep¨ªgraf amb el qual de moment ha batejat el projecte el consistori: ¡°?s un espai c¨¨ntric de la ciutat i for?a segur a tot nivell¡±, diu Ciurana, que t¨¦ clar que ser¨¤ ¡°un centre cent per cent municipal i que no ser¨¤ un museu, perqu¨¨ no tindr¨¤ fons propis¡±. Fora d¡¯aquestes dues grans premisses, el conte est¨¤ per escriure: un equip de l¡¯Institut de Cultura de Barcelona ¡°ja est¨¤ treballant¡±, amb for?a discreci¨®, en el que ha de ser el projecte funcional, un equip en qu¨¨, de manera directa o indirecta, ¡°han d¡¯intervenir muse¨°grafs, mestres i bibliotecaris, i on sector editorial tamb¨¦ hi tindr¨¤ cosa a dir¡± i que hauria de donar les primeres grans l¨ªnies ¡°d¡¯aqu¨ª sis mesos¡±.

A l¡¯espera de resultats m¨¦s concrets, Ciurana parla d¡¯un centre ¡°que pugui acollir nens dels zero als 14 anys, i que ha de ser molt obert, on hi hagi des de contacontes i activitats teatrals fins a biblioteca, passant per exposicions sobre il¡¤lustradors o personatges..., tot presentat una mica com fan per als menuts a l¡¯espai interactiu permanent del Clik de CosmoCaixa. O, si es vol, amb l¡¯esperit juganer i de llibertat tan gran que respira el Festival M¨®n Llibre, per¨° aix¨° 365 dies de l¡¯any¡±, resumeix euf¨°ric a qui de jove no li era ali¨¨ el m¨®n dels esplais.

Sobre la taula, per vestir la Casa del Conte (que, sense comptar soterrani i espai exterior, ocupa uns mil metres quadrats), s¡¯ha donat m¨¦s d¡¯un cop d¡¯ull als models similars que hi pot haver a Europa i els EUA. Tampoc s¨®n tants. Al continent americ¨¤ el gran referent s¨®n els The Children¡¯s Museum, que van comen?ar el 1899 amb el centre de Brooklyn. Pensats per difondre la ci¨¨ncia i la natura, la interacci¨® dels nens amb el que s¡¯explica ¨¦s la ra¨® de ser a partir d¡¯una llei no escrita per la qual l¡¯activitat pot ser tan o m¨¦s instructiva que la mateixa educaci¨®. En concret, els responsables catalans haurien estudiat l¡¯oferta del centre de West Hartford, a Connecticut, on cada any reben uns 200.000 nens.

Una altra font d¡¯inspiraci¨® han estat els grans finestrals de colors ben llampants del Mus¨¦e de l¡¯Illustration de la Jeunesse a la localitat francesa de Moulins, a l¡¯Auvergne. El que havia estat la seu d¡¯una de les impremtes m¨¦s prestigioses de la Fran?a del segle XIX per les seves edicions sumptuosament il¡¤lustrades, Desrosiers (1836-1858), i despr¨¦s acoll¨ª un hotel particular, ¨¦s, des del 2005, un dels centres de lectura i oci m¨¦s suggeridors d¡¯Europa per la seva oferta: des de tallers fins a lloc de conservaci¨® d¡¯originals i fons d¡¯escriptors i il¡¤lustradors, passant per un espai vivencial on els nens poden ficar-se dins d¡¯un estudi d¡¯il¡¤lustraci¨® recreat o passejar per les grans fites de la hist¨°ria de la literatura infantil i juvenil, a banda d¡¯escoltar el conte que vulguin nom¨¦s prement un bot¨® de la coberta.

Un esperit similar despr¨¨n Bibiana, la International House of Art for Children creada a Bratislava el 1987 sota el mantell protector de la Biennal d¡¯Il¡¤lustraci¨® de la mateixa capital eslovena, possiblement la m¨¦s prestigiosa del continent. En amples i lluminoses sales de parets blanques i moquetes en blau el¨¨ctric hi manen escultures fetes amb llibres que ofereixen exemplars per llegir, a banda dels que hi ha a la biblioteca especialitzada.

Muntar un cavall blanc amb taques negres, baixar per un tobogan, fer farinetes a la cuina o dinar m¨¦s formalment amb els pares al restaurant s¨®n algunes de les possibilitats que, a Estocolm, tenen els visitants d¡¯entre 2 i 15 anys que entren a Villa Villekulla, la casa on viu Pippi Langstrump, la for?uda i trapella hero?na creada per Astrid Lindgren (18a autora m¨¦s tradu?da al m¨®n, tercera en l¡¯¨¤mbit infantil despr¨¦s d¡¯Andersen i els germans Grimm: 144 milions d¡¯exemplars venuts). La que tamb¨¦ ¨¦s, per¨°, museu i teatre i la biblioteca infantil m¨¦s gran de Su¨¨cia t¨¦ un lema ben escaient a la personalitat del personatge: ¡°Aqu¨ª ets lliure de jugar tan salvatgement com vulguis¡±. Per¨° dins el m¨®n del llibre...

¡°Que hi hagi un edifici f¨ªsic, una pres¨¨ncia constant i tangible del m¨®n de la literatura infantil i juvenil a Barcelona i a Catalunya, ¨¦s molt positiu perqu¨¨, d¡¯alguna manera, a banda de visibilitzaci¨®, potser ajudi a evitar una certa dispersi¨® de recursos en el sector, que ¨¦s un dels nostres mals¡±, apunta sobre la iniciativa de la Casa del Conte la directora de publicacions del potent segell de literatura per a joves Edeb¨¦ i presidenta del Clijcat Reina Duarte. La veterana editora, per¨°, alerta d¡¯un mal que caldria que el futur centre no pat¨ªs: ¡°S¨¦ de la iniciativa, per¨° en desconec els detalls. Caldria que no es convert¨ªs en un parc tem¨¤tic o un mer espai on els pares poguessin aparcar els seus fills; si no, ¨¦s igual que s¡¯acabi dient la Casa del Conte com el Tren de la Bruixa... Cal ser una mica ambiciosos i que sigui un lloc des d¡¯on irradiar una filosofia i unes iniciatives potents sobre el m¨®n de la literatura infantil i juvenil per tot el territori¡±. I apunta una segona dificultat: ¡°No ser¨¤ f¨¤cil compaginar activitats en un mateix centre per a una franja tan ampla de nens dels zero als 14 anys¡±.

Ciurana diu que ¨¦s prematur parlar de pressupostos, de la gratu?tat o no i del personal necessari per tirar endavant la Casa del Conte. Nom¨¦s hi ha una cosa clara: ¡°L¡¯edifici ¨¦s extraordinari, amb aquest punt irreal, fantasmag¨°ric, ni fet expressament per encabir-hi una activitat aix¨ª¡±. Una veritat com un castell. Un particular Wunderkammer.