Avui ¨¦s festa tamb¨¦

Ha estat sota aquest sol de maig que s'estampava contra la pols del parc i contra les parelles que remaven al llac com si fossin ratolins atrapats, quan s'ha vist lluir el flamant BMW (rodes impol¡¤lutes) en qu¨¨ el fiscal superior de Catalunya, Jos¨¦ Mar¨ªa Romero de Tejada, arribava al Parlament. Vidres fumats, antena al sostre en forma d'aleta de taur¨®. Primer ha baixat del cotxe el seu guardaespatlles. Orellera, texans i americana verda. I a continuaci¨® n¡¯ha sortit el fiscal: americana del mateix color per¨° amb un altre dibuix, corbata de color granat i pas lleuger.

Al fiscal superior de Catalunya la comissi¨® l¡¯ha requerit en la seva qualitat d'autoritat per preguntar-li, perqu¨¨ els expliqui, perqu¨¨ els assessori, i el primer que ha fet el fiscal quan ha comen?at la seva intervenci¨® ¨¦s agrair-los el gest i assegurar que est¨¤ disposat a venir tantes vegades com l'hi demanin. No es pot dir que aquesta vegada hagi aclarit gaire cosa (potser el m¨¦s destacable va ser quan va afirmar: "a tot arreu se¡¯n fan, de bolets, quan plou").

El portaveu republic¨¤ Oriol Amor¨®s va preguntar a la manera de Jos¨¦ Mar¨ªa ??igo a Martes noche, fiesta, ¨¦s a dir, amb q¨¹estions generals i d'actualitat portades a l¡¯¨¤mbit particular com ara "Quina import¨¤ncia t¨¦ la seva ideologia en la seva tasca de fiscal?", "Qu¨¨ pensa sobre el manteniment del secret de sumari?". El programa Martes noche, fiesta es va anomenar amb els anys Esta noche... fiesta i sempre el va dirigir Fernando Navarrete, que no s¡¯ha de confondre amb Pedro Navarrete (expresident de Sony Espanya), que compareixeria al costat de la seva esposa, Mar¨ªa Jes¨²s Muro (s¨°cia de la divisi¨® de consultoria Iberaudit Kreston), despr¨¦s del fiscal; per¨° com que cap dels dos va voler declarar, no es pot dir res sobre aquest tema. O s¨ª, per¨° no respecte a les seves paraules, sin¨® respecte a una actitud que s'ha convertit en rutina a la comissi¨®.

El portaveu socialista Jordi Terrades va anunciar que tenia previst preguntar el mateix que el republic¨¤, per¨° que com que ja se li havia preguntat, l'hi estalviaria, i plantejaria coses noves. El cas ¨¦s que no es va notar. Terrades pregunta com Joaqu¨ªn Soler Serrano, amb pre¨¤mbul, vest¨ªbul, passad¨ªs, sala d'espera i la q¨¹esti¨® al final com un sif¨® tirat. Fins i tot el mateix fiscal li va dir que ell no es podria permetre preguntes tan llargues en la seva feina. Romero de Tejada anotava amb cura cada pregunta en un foli per contestar-les per ordre rigor¨®s. Aix¨ª, de diputat en diputat. De vegades, i per variar, les responia de l'¨²ltima a la primera. L'¨²ltima que va plantejar el parlamentari socialista va ser d'autoajuda: "Com es pot aconseguir que una comissi¨® no es converteixi en un reality show?".

Tota, absolutament tota de color granat, amb les fustes de les portes enormes i tancades, les fustes dels finestrals enormes i tancats, les grans cortines amb els seus plecs enormes i solemnes, la Sala de Grups semblava una bombonera semibuida en qu¨¨ queden quatre bombons, igual que a aquesta legislatura li queden quatre telenot¨ªcies, i aquesta sensaci¨® que ja est¨¤ tot menjat ¨¦s el que es respirava aquest dilluns.

El portaveu popular Sergio Santamar¨ªa pregunta com Mat¨ªas Prats pare, o sigui, que les preguntes no les formula, sin¨® que les retransmet. No ¨¦s el mateix Mat¨ªas Prats pare que Mat¨ªas Prats fill, de la mateixa manera que no ¨¦s el mateix Jordi Pujol pare que Jordi Pujol fill. Els pares simbolitzen sempre una ¨¨poca i els fills han de conformar-se a representar una manera de portar la roba. En plena intervenci¨®, Santamar¨ªa va deixar anar que "el sobiranisme ennuvola la ment" i el republic¨¤ Amor¨®s, a l'altra banda de la bancada tallada pel passad¨ªs, va esbufegar mirant-se'l. Quan s'avorria escoltant els parlamentaris, el fiscal llegia de re¨¹ll les notes que anava prenent el president de la comissi¨® David Fern¨¤ndez. Per¨° quan no li mirava els papers, perqu¨¨ estava esplaiant-se en les seves explicacions i deia, per exemple, coses tan substancials com "a qui no li agradaria ser m¨¦s maco o m¨¦s ric?", era el president de la comissi¨® que, quan va sentir aix¨° de maco, es xuclava les galtes de pa i movia el cap de manera coqueta.

Com que el compareixent d'aquesta sessi¨® era un fiscal, el grup parlamentari ecosocialista hi va enviar de portaveu un diputat que es diu Mena. Davant d'aquest parlamentari, Romero de Tejada va aclarir que "la just¨ªcia no ¨¦s desigual, ja que es tracta igual a tothom sigui ric o pobre, alt o baix, prim o gras". Quan va sentir aquestes paraules, la diputada de la Candidatura d'Unitat Popular, va decantar el cap i va somriure amb la mirada absent. Joan Mena pregunta com Daniel Vindel, ¨¦s a dir, did¨¤cticament, donant a la tarda un aire esportiu i salesi¨¤ de cistella i punts.

El portaveu ciutadanista Carlos Carrizosa va avisar que faria nou preguntes, i les va fer enumerant-les a mesura que les formulava. La manera de preguntar que t¨¦ Carrizosa ¨¦s com la d¡¯Enrique Rubio, recreant-se amb complaen?a en el robatori, la querella i la gent a la pres¨®. Antigament hi havia presos, per¨° avui dia ja no hi ha ni presos, ni aturats, ni vells, sin¨® gent a la pres¨®, gent sense feina i gent gran. Aix¨ª hem passat del ¡°poble unit¡± al ¡°visca la gent¡±. Quan Carrizosa ja anava per la novena pregunta, l'ecosocialista s¨¨rie roja, Joan Mena, que s¡¯asseia al darrere, es va posar el puny a la boca per reprimir un badall dels llargs. El badall se li va enganxar al socialista David P¨¦rez, que s'estava a la seva dreta en ordre de butaques i de pol¨ªtica. David P¨¦rez vestia americana blava celeste amb els traus ressaltats en vermell i va reprimir el badall posant-se dos dits a la boca com si estigu¨¦s a punt de fumar, amb la indifer¨¨ncia ¨¤ulica de qui ha vist cr¨¦ixer el poder entre les plantes del seu vell jard¨ª.

Va ser a la manera de la Dona Invisible dels Quatre Fant¨¤stics (si s'abreuja 4-F ¨¦s una altra s¨¨rie) que va preguntar la portaveu de la CUP Isabel Vallet, ja que quan va comen?ar a parlar, el fiscal la sentia per¨° no la veia, i David Fern¨¤ndez va haver d'indicar-li on havia de mirar. Asseguda en una cantonada de la bancada, vestida de negre, al costat d'una porta fosca, la portaveu socialindependentista es va fer veure, amb el clip als cabells, les estrelles blaves tatuades a l'avantbra?. Isabel Vallet comen?a sempre amb un enunciat llarg, per¨° de sobte canvia d'opini¨® ("No, mira", exclama llavors) i li surt una pregunta nova, molt concreta i curta. Fins que torna a enrotllar-se amb les formulacions. A Isabel Vallet, quan va preguntar sobre l'indult econ¨°mic del cas Pallerols, el fiscal Romero de Tejada li va dir que venia "sol davant del perill" i que hi havia coses que en aquest moment no tenia al cap. Despr¨¦s la diputada va sostenir que la just¨ªcia encara ¨¦s classista i el fiscal es va posar la m¨¤ a la barbeta greument i ho va anotar per donar-li una resposta en el seu torn. De vegades, Romero de Tejada no entenia la lletra de les seves pr¨°pies anotacions ("Qu¨¨ hi posa aqu¨ª?") i el president de la comissi¨® David Fern¨¤ndez l¡¯ajudava a desxifrar-la ("Mmm... hi diu ¡®casual¡¯").

L'¨²ltima d¡¯intervenir va ser la portaveu de CiU Meritxell Borr¨¤s, que pregunta a la manera de Victoria Prego. De la mateixa manera que Prego entra en transici¨® quan parla, la diputada entra en tr¨¤nsit convergent preocupant-se per temes conspiratoris com "la pena de telenot¨ªcies", "la presumpci¨® d'innoc¨¨ncia" i la casualitat que sempre que la just¨ªcia es decideix a actuar es tri?n cares i ajuntaments de CiU per a coses que afecten a tothom. Despr¨¦s el fiscal va marxar i la sessi¨® va continuar amb uns compareixents que no van voler parlar i sense uns altres que ni van voler venir.