La Segona Rep¨²blica, una llavor del proc¨¦s?

Amb la creen?a que els problemes d'identitat i encaix de Catalunya se solucionen millor amb una rep¨²blica i que el proc¨¦s sobiranista que es viu ara ¨¦s hereu del que va tenir lloc en part entre els anys 1931 i 1936, quan es van coure coses que n'expliquen moltes d'ara. Sota aquestes coordenades els responsables d'Ara Llibres llancen al mercat la gegantina?La Segona Rep¨²blica a Catalunya, tres volums i 800 p¨¤gines resultat del treball de m¨¦s de 110 historiadors i personalitats del m¨®n pol¨ªtic i cultural. Un vel que pot distorsionar el valor de l'obra, esquitxada d'imatges (m¨¦s de 400 de 20 arxius) i documentaci¨® in¨¨dita o poc vista i que omple un destacat buit bibliogr¨¤fic.

¡°?s el moment de recuperar el somni. El proc¨¦s per fer possible un pa¨ªs sobir¨¤, independent i lliure. La for?a del poble com a motor de canvi i de construcci¨®¡±, resa un dels textos promocionals de la col¡¤lecci¨®, de la qual es trauran 3.200 exemplars de cada t¨ªtol i que es vendran, per subscripci¨®, a 120 euros cada volum. El director cient¨ªfic de l'obra, Jordi Casassas,?desenvolupa el mateix fil, arran de la situaci¨® sociopol¨ªtica catalana actual, en la presentaci¨® del primer volum: ¡°Quan es recorda, es posa l'accent en moments molt precisos que s'utilitzen com una arma de convenciment i d'al¨¨ [¡­] L'obra, que s'emmarca de manera conscient en la situaci¨® actual [¡­] fins i tot ¨¦s en relaci¨® amb ella que pret¨¦n trobar la seva justificaci¨® ¨²ltima¡±.

Ja en la posada de llarg p¨²blica que es va fer ahir a l'Ateneu Barcelon¨¨s, Casassas va afirmar que el que va fer la Rep¨²blica ¡°no van deixar de ser coses que el catalanisme plural havia impulsat ja des de la Mancomunitat. Segon un altre dels col¡¤laboradors de l'obra, l'historiador Josep Maria Sol¨¦ i Sabat¨¦, la idea republicana com a fil conductor a la hist¨°ria de Catalunya es pot resseguir des de la no gaire feli? ¡°Rep¨²blica de soldats¡± que van encarnar els almog¨¤vers fins al ¡°somni que es pot fer realitat ara¡±. Aix¨° despr¨¦s de passar pels intents del 1641 (¡°amb una parella de ball equivocada com van ser els francesos que ens van fer perdre la Catalunya Nord¡±), els que es van fer durant la Guerra de Successi¨® (¡°m¨¦s rep¨²blicans que el parlament al¡¤lusiu a anglesos¡±, que deia Felipe V), l'¡°esperan?a fracassada¡± de la Primera Rep¨²blica (1873), el primer gran somni del 1901 a partir del catalanisme pol¨ªtic i la proclamaci¨® de la Rep¨²blica Catalana de nom¨¦s set hores despr¨¦s de l'arribada de la Rep¨²blica Espanyola del 1931. En la seva aportaci¨® al primer volum, escriu Sol¨¦ i Sabat¨¦: ¡°Avui el proc¨¦s d'independ¨¨ncia de Catalunya segueix l'esquema secular de l'ideal republic¨¤¡±.

L'obra, que porta com a ep¨ªgraf La llavor de la llibertat, s'ha dividit en tres blocs. El primer, coordinat per Josep Maria Roig Rosich i Giovanni Cattini, El temps de les il¡¤lusions, abra?a del 1931 al 1933. Carles Santacana dirigeix el segon lliurament (que apareixer¨¤ al juny), amb els delicats anys del 1934 al 1936 (Un pa¨ªs en tensi¨®). El tercer, Guerra i revoluci¨®. 1936-1939, sortir¨¤ al setembre tripulat per Joan Villarroya. Tots tenen una estructura comuna: un text inicial que contextualitza el per¨ªode en relaci¨® amb Espanya i el m¨®n; una cronologia que segueix les mateixes coordenades i una desena de cap¨ªtols en profunditat, acompanyats per la biografia d'un personatge crucial del moment (de Francesc Camb¨® al l¨ªder anarcosindicalista Joan Peir¨®, passant per la pionera feminista Carme Karr).

Aquella estructura es tanca amb un altre reclam a l'actualitat. Sota l'ep¨ªgraf Cap a la Tercera Rep¨²blica?, una trentena de personalitats actuals expliquen ¡°com la Rep¨²blica s'ha convertit en llavor del proc¨¦s d'independ¨¨ncia que viu la Catalunya del nostre temps¡±, segons la publicitat de l'obra. Sota aquesta ¨°ptica, ja escriuen en el primer volum el l¨ªder d'ERC Oriol Junqueras, el diputat de la CUP David Fern¨¤ndez, la presidenta d'?mnium Cultural, Muriel Casals, el pol¨ªtic Joaquim Nadal i els periodistes Francesc Marc-?lvaro i Eduard Voltas, entre d'altres. Ho faran en els pr¨°xims volums la ja expresidenta de l'ANC Carme Forcadell, l'eurodiputat de CiU Ramon Tremosa i el jutge Santi Vidal. En canvi, a la part cient¨ªfica, un dels cap¨ªtols hist¨°rics del primer volum est¨¤ firmat per Fernando S¨¢nchez Costa, diputat al Parlament pel Partit Popular.

En l'altra balan?a d'autors, entre els signants dels 150 articles de qu¨¨ constar¨¤ l'obra hi ha alguns dels millors historiadors catalans, com Borja de Riquer, Jos¨¦ Luis Mart¨ªn Ramos, Pelai Pag¨¨s, Susanna Tavera, Andreu Mayayo, Anna Sall¨¦s, Jos¨¦ Luis Oy¨®n i Pere Gabriel. I els noms que aviat els substituiran, com es pot veure ja en el primer lliurament amb els treballs del mateix Cattini, Joan Esculies i Josep Llu¨ªs Mart¨ªn Berbois, molts dels quals aportant investigaci¨® nova a partir de documentaci¨® poc coneguda o in¨¨dita.

Fotos in¨¨dites de Boix

La mateixa obra oferir¨¤ un notable pessic d'imatges o documents in¨¨dits o apareguts nom¨¦s en mitjans de l'¨¨poca. El primer lliurament ja en mostra 15, entre els quals cinc fotos (una de la llotja presidencial durant el partit del Bar?a d'homenatge a l'Orfe¨® Catal¨¤ i que en va suposar el tancament el juny del 1925, amb Camb¨®, Llu¨ªs Millet i Joan Gamper; o una de Manuel Aza?a en la seva visita a Montserrat el 1932); la declaraci¨® de la Diputaci¨® provisional de la Generalitat signada per Llu¨ªs Companys en defensa de l'Estatut del gener d'aquell any) o la campanya contra l'Estatut publicada pel madrileny El Imparcial, el maig del 1932. Per¨° arribaran imatges sense publicar de l'ebullici¨® republicana d'un llavors joven¨ªssim i debutant Francesc Boix, el despr¨¦s fot¨°graf catal¨¤ de Mauthausen. La Segona Rep¨²blica va donar per a molt. I sembla que fins avui.