La ciutat de l¡¯ordre

Alberto Fern¨¢ndez i les senyores i senyors que l'acompanyen a la candidatura municipal s¨®n persones d'ordre, defensores de la seguretat com a garantia de les llibertats individuals. Amb aquest manament com a bandera, imaginen una Barcelona cosmopolita, segura, amb un govern ferm per mantenir l'equilibri de drets i deures dels ciutadans i una Administraci¨® oberta i flexible per no entorpir la competitivitat d'una ciutat que volen acollidora i exigent en la seva autoestima davant de propis i estranys.

No forma part del seu ¨¤nim proposar d'ara endavant grans inversions urban¨ªstiques, perqu¨¨, tot i que valoren l'¨¨xit del model de l'urbanisme dels grans esdeveniments, creuen que ha arribat el moment del microurbanisme, ent¨¨s com la creaci¨® i rehabilitaci¨® d'espais p¨²blics als barris perqu¨¨ siguin nets, n¨ªtids, amplis, ben il¡¤luminats i segurs.

En contraposici¨® a aquest urbanisme del detall i de low cost, concentrarien en la mobilitat la capacitat de despesa municipal i dels diners que puguin aportar el Govern central i el catal¨¤. Considerant el temps com la unitat de competitivitat respecte de les grans metr¨°polis rivals de Barcelona, creuen que l'increment de la rapidesa en els despla?aments p¨²blics, privats i comercials ¨¦s essencial per a aquesta carrera per la captaci¨® de negocis, inversions o turisme.

La gran prioritat ¨¦s l'elaboraci¨® del Pla de Mobilitat que en aquest mandat no han aconseguit arrencar de l'alcalde Trias. De la mateixa manera que advoquen per una desregularitzaci¨® de la normativa municipal, al seu parer un fre a la instal¡¤laci¨® de noves empreses, voldrien veure les rondes totalment ampliades per evitar el col¡¤lapse circulatori i impulsar el dinamisme econ¨°mic metropolit¨¤.

A Barcelona hi falten t¨²nels, acostuma a dir Alberto Fern¨¢ndez. De moment, van donar suport al de Gl¨°ries, que s'ha comen?at fa poc, veurien amb bons ulls la recuperaci¨® del vell projecte del t¨²nel ferroviari d'Horta, obert tamb¨¦ al pas de cotxes, i avalaran la cobertura de la ronda de Dalt en el tram d'Horta (i en tots els punts que se'ls proposi per guanyar espai per a la ciutat) aix¨ª com l'ampliaci¨® en estudi del Litoral, al seu pas pel Morrot.

En aquest pla de mobilitat s'hauria d'abordar tamb¨¦ la soluci¨® al problema de l'equilibri del transport p¨²blic i privat, formulat aix¨ª pels populars: la llibertat d'elecci¨® del conductor privat exigeix una gran millora en l'oferta de transport p¨²blic per conv¨¨ncer-lo de deixar el cotxe a casa.

Els populars visualitzen una gran Barcelona a l'estil del gran Londres, amb una autoritat que acabi amb les mirades curtes i localistes que tenallen, a parer seu, l'actual ¨¤rea metropolitana. Sense aquesta construcci¨® pol¨ªtica administrativa no creuen possible que Barcelona pugui competir en la lliga mundial de les grans ciutats, les que en el futur concentraran el 80% del PIB global, moltes de les quals s¨®n ja m¨¦s rellevants i tenen m¨¦s pes espec¨ªfic que molts estats, asseguren en una refer¨¨ncia poc subtil a altres projectes pol¨ªtics de car¨¤cter estatista.

Per convertir Barcelona en una de les grans metr¨°polis, no n'hi hauria prou amb el nou Pla Director Urban¨ªstic, al qual donaran suport sense dubtar, ni amb unes rondes de circulaci¨® fluida; en el seu programa reclamen com a imprescindible un pla de reindustrialitzaci¨® d'¨¤mbit metropolit¨¤, que en el seu desenvolupament espec¨ªfic per a Barcelona prevegi la consolidaci¨® del pol¨ªgon industrial de la Verneda i la seva connexi¨® amb la Zona Franca.

L'entrada en funcionament de la l¨ªnia 9/10 ¨¦s crucial per a aquest pla; per aquest motiu no posarien cap objecci¨® a la inversi¨® de 80 milions per acabar les tres estacions pendents al tram de Zona Franca. S¨®n del parer que el desenvolupament del sector Zona Franca-Marina ser¨¤ una de les claus del pr¨°xim mandat municipal i que la instal¡¤laci¨® all¨¤ de la seu central d'Agbar ¨¦s el principi de l'¨¨xit de tota l'operaci¨®.

D'altra banda, les seves previsions s¨®n molt modestes. Saben que a l'¨²ltima gran ¨¤rea de centralitat de la ciutat, la de la Sagrera, amb la seva estaci¨® central, el seu parc, la seva oferta comercial i residencial, encara li falta molt per acabar-se despr¨¦s del replantejament de terminis i f¨®rmules de finan?ament obligat per la crisi; intueixen que la zona de les Gl¨°ries exigir¨¤ una mica m¨¦s que la desaparici¨® del tambor i la creaci¨® d'una zona verda per incorporar-se a l'imaginari ciutad¨¤ com a nou centre urb¨¤, potser alguns edificis institucionals avui imprevisibles, per aix¨° la seva aposta urban¨ªstica es concreta a desenvolupar les ordenacions urbanes puntuals i pendents des de fa cert temps, de l'estil de l'avinguda Militar, Teixonera, Joan de Sada, Trinitat o les cases barates de Bon Pastor.

La desaparici¨® de les presons Model i la de Trinitat representaran per al PP l'oportunitat de concretar el disseny dels nous espais p¨²blics i dels equipaments, tal com ells els voldrien, associats a la jerarquia dels seus valors, presentats com a determinants per a la cohesi¨® social i la conviv¨¨ncia pac¨ªfica dels barcelonins.

Despr¨¦s de llargs mandats en l'ostracisme municipal, en els ¨²ltims quatre anys han experimentat la satisfacci¨® de ser escoltats amb certa atenci¨® gr¨¤cies a la influ¨¨ncia dels seus vots: han col¡¤locat idees puntuals en els projectes de CiU, com en la reforma de Diagonal i Gl¨°ries, o la privatitzaci¨® dels aparcaments municipals. Ara, aspiren a prefigurar una marca Barcelona que destaqui per la seguretat.