Deu preguntes que et far¨¤s abans de canviar de companyia el¨¨ctrica

Per a molts la factura el¨¨ctrica ¨¦s m¨¦s aviat un jerogl¨ªfic. La meitat dels ciutadans espanyols fins i tot ha reconegut que el rebut ¡°no s'ent¨¦n¡±, d'acord amb una enquesta publicada la setmana passada per l'Institut Sondea i realitzada amb una mostra de m¨¦s de 2.000 consumidors. Amb la reforma del sector el¨¨ctric els dubtes no han fet m¨¦s que augmentar: el 2014, les sol¡¤licituds de consulta rebudes per la Comissi¨® Nacional dels Mercats i la Compet¨¨ncia?relatives a tarifes i contractes al mercat lliure van representar m¨¦s del 60% del total, respecte al 37% de l'any anterior. Aix¨ª mateix, la majoria de les 2.000 reclamacions presentades davant del regulador van tenir com a objecte la facturaci¨®.

Malgrat les dificultats per desxifrar el rebut de la llum, durant l'¨²ltim trimestre del 2014 la CNMC va comptabilitzar m¨¦s de 800.000 sol¡¤licituds de canvi de companyia per part de les llars. Com podem saber quina ¨¦s l'empresa i l'oferta que m¨¦s ens convenen? Francisco Valverde, president de l'Associaci¨® de Consumidors d'Energia (ANAE), adverteix que els comparadors poden donar bones pistes. D'altra banda, si no som experts en la lectura del rebut de la llum, aconsella que ens fixem tamb¨¦ en altres aspectes abans de prendre la decisi¨®, com esbrinar quanta pot¨¨ncia necessitem, quines opcions tenim i quins s¨®n els nostres drets.

1. Puc fer el canvi a qualsevol companyia?

La llei reconeix el dret de tots els usuaris del subministrament el¨¨ctric a triar qualsevol companyia comercialitzadora i opci¨® de contractaci¨®, tant en el mercat regulat com en el lliure.

2. Com puc fer aquest canvi i quant es triga?

¡°El canvi ¨¦s autom¨¤tic en comunicar a la nova companyia la nostra voluntat de contractar els seus serveis¡±, explica Juli¨¢n Pio de la?Confederaci¨® de Consumidors i Usuaris (CECU). El Ministeri d'Ind¨²stria?recorda que el tr¨¤mit s'ha de fer en un termini m¨¤xim de 21 dies, i que l'usuari tindr¨¤ dret a rebre la liquidaci¨® del compte en els 42 dies successius a la data en qu¨¨ es produeixi el canvi. Pio assegura que les el¨¨ctriques ¡°no estan posant pegues¡± per fer el canvi a una altra empresa, per¨° aconsella anar amb compte amb la documentaci¨®: d'acord amb l'Informe de supervisi¨® dels canvis del comercialitzador, publicat per la CNMC i relatiu al quart trimestre del 2014, la ra¨® principal de rebuig per part de les el¨¨ctriques va ser perqu¨¨ no coincidien les dades del CIF/NIE de l'usuari amb les del registre del distribu?dor.

3. Em cobren per marxar a una altra companyia?

Les el¨¨ctriques no tenen dret a cobrar-nos pel canvi de companyia. Haurem d'abonar una quantitat nom¨¦s quan el nostre contracte prevegi un comprom¨ªs de perman¨¨ncia i el rescindim abans d'hora. Per aix¨° caldr¨¤ revisar la lletra petita de l'acord que tinguem i del que haguem de signar. A m¨¦s, la CNMC recorda que l'import a pagar en concepte de penalitzaci¨® no pot superar ¡°el 5% del valor de l'energia no subministrada¡±. ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ??

4. En el per¨ªode de transici¨® em treuen el subministrament?

No ens quedarem mai sense subministrament per canviar de comercialitzador. No caldr¨¤ ni que ens donem de baixa, ni canviar el comptador, ni comunicar a l'empresa sortint que hem contractat els serveis d'una altra companyia. Tomeu Morey, expert d'iAhorro i agent de Fenie Energ¨ªa, explica que la distribu?dora comen?ar¨¤ a enviar les factures a la nova companyia que h¨¤gim escollit i aix¨ª ens oblidarem de qualsevol paperassa.

5. Quins apartats haig de mirar a la factura?

Des de l'any passat queden abolides les subhastes que fixaven el preu de la tarifa de manera trimestral, i a partir d'abril del 2014 el rebut per al petit consumidor es conforma d'una part fixa, l'anomenat terme de pot¨¨ncia (TP) ¡ªrepresenta aproximadament el 45% de la factura i es correspon al nombre de m¨¤xim de quilowatts (kW) que pot tolerar la nostra instal¡¤laci¨®¡ª, i una variable, el terme d'energia (ET), que ¨¦s el que paguem per cada kW i es determina sobre la base de la cotitzaci¨® di¨¤ria del preu de l'energia al mercat majorista. ¡°En la factura hem de parar esment en aquests dos termes i esbrinar quant paguem per cadascun¡±, comenta Morey: ¡°Si tinc un habitatge de 70 metres quadrats potser no necessito 9.000 watts de pot¨¨ncia¡±.

6. Quina pot¨¨ncia necessito?

Per no gastar de m¨¦s, hem de con¨¨ixer la pot¨¨ncia que necessitem contractar per a la nostra llar. Juli¨¢n Pio, de CECU, aconsella esbrinar i sumar el consum de cada electrodom¨¨stic i aparell que tinguem a casa, i considerar quins solen estar encesos alhora. La companyia el¨¨ctrica en l¨ªnia?Holaluz estima que un pis mitj¨¤-gran, que combini aparells el¨¨ctrics i gas natural, necessita una pot¨¨ncia de 4,6 kW si la utilitzaci¨® ¨¦s baixa, i de 8 kW si ¨¦s alta. L'organitzaci¨® de consumidors CEACCU, en la seva guia El nou rebut de la llum en 100 claus, estima que cada kW de m¨¦s implica aproximadament un sobrecost de cinc euros al mes: si, per exemple, tenim contractats 7,5 kW i la nostra necessitat real ¨¦s de 3,5 kW, gastarem 200 euros m¨¦s l'any.

7. Quines opcions tinc?

Preu voluntari al petit consumidor (PVPC). Aquest ¨¦s el nou nom de la tarifa regulada ¡ªabans TUR (tarifa d'¨²ltim recurs)¡ª. Cada ciutad¨¤ pot optar per acollir-se a aquest sistema, sempre que la tensi¨® amb la qual es realitza el subministrament no superi 1 kV i la pot¨¨ncia contractada no desbordi els 10 kW. ¡°Al mercat regulat les condicions del contracte les marca l'Estat i el marge de la companyia, tamb¨¦; ¨¦s a dir, que ens ¨¦s igual estar amb una o altra¡±, aclareix Francisco Valverde d'ANAE. Les ¨²niques empreses autoritzades a oferir aquest servei s¨®n les comercialitzadores de refer¨¨ncia (antigues CUR): Endesa Energ¨ªa XXI, Iberdrola Comercializaci¨®n de ?ltimo Recurso, Gas Natural S.O.R. SDG, E.ON Comercializadora de ?ltimo Recurso i EDP Comercializadora de ?ltimo Recurso. Compte, perqu¨¨ aquestes companyies operen tamb¨¦ al mercat lliure a trav¨¦s de societats amb noms comercials semblants, per¨° es tracta d'empreses diferents que no ofereixen el mateix tipus de servei.

Mercat lliure. Les tarifes no regulades van dirigides a tots els consumidors o empreses que superin el l¨ªmit dels 10 kW o que prefereixin escollir una de les ofertes de les altres comercialitzadores que competeixen al mercat. En aquest cas, el preu l'establiran les companyies el¨¨ctriques.

Abonament social. Aquesta opci¨® est¨¤ disponible al mercat regulat si consumim menys de 3 kW o si complim una s¨¨rie de requisits. ¡°Tenen dret a demanar-lo els jubilats de m¨¦s de 60 anys i amb pensi¨® m¨ªnima, els nuclis familiars que tinguin tots els membres a l'atur i les fam¨ªlies nombroses¡±, puntualitza Valverde. Segons estableix la llei, s'aplicar¨¤ un descompte del 25% sobre el PVPC.

8. Em conv¨¦ la tarifa plana?

Tant en el mercat lliure com en el regulat, hi ha l'opci¨® de triar una tarifa plana, que ofereix el mateix preu de l'electricitat durant els 12 mesos de l'any. En realitat, si excedim el consum contractat, haurem d'abonar la difer¨¨ncia al cap d'any a un preu m¨¦s elevat per kW. Francisco Valverde, d'ANAE, aconsella aquesta opci¨® en el cas que tinguem un segon habitatge que estigui buit, on podrem contractar una pot¨¨ncia molt baixa i estar segurs que no superarem els l¨ªmits.

9. Puc tornar al mercat regulat si m¡¯he passat al lliure?

Qualsevol usuari que tingui contractada una tarifa en el mercat lliure pot passar-se al regulat i viceversa, amb la mateixa companyia comercialitzadora o amb una altra.

10. Un comercial ha vingut a oferir-me un descompte, qu¨¨ faig?

A la majoria dels consumidors els han trucat a la porta oferint-los descomptes sucosos en el subministrament d'electricitat. Juli¨¢n Pio, de CECU, aconsella desconfiar d'aquestes ofertes, ja que les rebaixes que ofereixen acostumen a anar acompanyades per contractes de serveis de manteniment que incrementen la factura. ¡°Al final acabarem pagant m¨¦s¡±, assegura Pio, que alerta tamb¨¦ sobre una altra pr¨¤ctica: ¡°No hem d'ensenyar cap rebut als comercials que ens intentin seduir, perqu¨¨ hi ha un codi (CUPS) amb el qual ens poden traslladar a una altra empresa¡±. Tomeu Morey tamb¨¦ ens aconsella anar amb compte perqu¨¨ les cinc comercialitzadores d'¨²ltim recurs operen tant en el mercat lliure com en el regulat, i aix¨° ens pot portar a un engany. ¡°Hi ha consumidors a qui els han canviat de companyia i ni se n'han assabentat¡±, assenyala.