Mans a la cr¨°nica

L¡¯amant xin¨¨s, obra amb qu¨¨ Margarida Aritzeta (Valls, 1953) torna a la novel¡¤la negra, compleix bona part de les normes del g¨¨nere. Hi ha delictes, una investigaci¨® carregada d¡¯intriga i bons i dolents. Els bons, com mana el c¨¤non d¡¯aquest tipus de narrativa a Europa, s¨®n policies (Mossos d¡¯Esquadra), i els dolents tenen els motius que tenen quasi tots els dolents del m¨®n, manin o no. Per¨° hi ha quelcom m¨¦s en aquesta obra: fortes dosis de cr¨°nica social.

Aquesta cr¨°nica va des dels terratr¨¨mols de les Terres de l¡¯Ebre (la novel¡¤la discorre per complet de Tarragona cap al sud) deguts a la plataforma del Castor, fins a les connexions pol¨ªtiques relatives a la corrupci¨®, passant per les perip¨¨cies del tarragon¨ª Fort¨ª de la Reina. No manquen al¡¤lusions a la crisi i al fenomen migratori. Sense oblidar un jutge prepotent de qui el lector es queda amb ganes de saber-ne m¨¦s. Que hi hagi un jutge insuportable (al final ho ¨¦s menys del que els personatges insinuen) forma part del paisanatge del pa¨ªs. Podent ser-ho, per qu¨¨ no ho haurien de ser?

En paral¡¤lel a la intriga central, Aritzeta marca les caracter¨ªstiques dels personatges i, pel que no explica d¡¯ells, sembla que hagi deixat la porta oberta a una certa continu?tat d¡¯aquest m¨®n, a la manera, per exemple, de Henning Mankell per¨° sense les dimensions de vegades excessives del suec. ?s com si la narradora s¡¯hagu¨¦s for?at a donar al lector els m¨ªnims imprescindibles per tal de permetre-li comprendre la psicologia dels personatges, a la vegada que li anuncia que aquesta vida que s¡¯explica n¡¯encobreix una altra que ser¨¤ objecte narratiu, si s¡¯escau, en obres futures.

Aritzeta juga tamb¨¦ amb els noms. La protagonista, mossa d¡¯esquadra i recuperada d¡¯un relat anterior, ¨¦s Mina (de Jaumina) Fuster, un clar homenatge al malaurat Jaume Fuster, precursor del g¨¨nere en llengua catalana amb la recordada De mica en mica s¡¯omple la pica. Hi ha un mosso de cognom Boada (Joan Boada va ser un efica? i enyorat secretari d¡¯Interior al govern tripartit) i el jutge ¡°perdonavides¡± es diu Milans del Bosch, per citar-ne alguns exemples.

Una de les coses apreciables de la novel¡¤la ¨¦s que, malgrat que la protagonista ¨¦s una dona, l¡¯autora no s¡¯ha perm¨¨s conyetes amb les q¨¹estions de g¨¨nere. Els personatges, en general, es comporten de manera realista sense haver de donar explicacions sobre el seu sexe ni les seves apet¨¨ncies.

Per¨° hi ha m¨¦s joc, en aquesta novel¡¤la aparentment nom¨¦s d¡¯intriga. Quasi al final de l¡¯obra el lector hi trobar¨¤, de la m¨¤ d¡¯Arist¨°til, clares al¡¤lusions a la teoria liter¨¤ria per la via del teatre, segurament fruit de la feina de professora de literatura que l¡¯autora compagina amb l¡¯escriptura de ficci¨®. No s¨®n, per¨°, al¡¤lusions extempor¨¤nies i pedants. En realitat, no poques novel¡¤les negres s¨®n una investigaci¨® criminal i, alhora, una investigaci¨® sobre les dificultats d¡¯assolir la veritat, amagada a cada revolt de la vida. El cas m¨¦s clar ¨¦s, probablement, La maledicci¨® dels Dain, del mestre Dashiel Hammet. Mina Fuster, com la major part de policies europeus de ficci¨® (de Maigret a Montalbano), ¨¦s una servidora de la llei. Els personatges de Hammet (o de Chandler o d¡¯Horace McCoy), en canvi, miren la llei amb un fons de sospita: b¨¦ podria ser que la llei fos injusta o que, si m¨¦s no, els seus agents la interpretessin a favor dels poderosos. Fuster participa de la sospita en algun moment, per¨° acaba per imposar-se en ella la visi¨® socialdem¨°crata d¡¯una policia al servei del ciutad¨¤.