Ada Colau: ¡°CiU ha fet una gesti¨® mafiosa a Barcelona¡±

L'activista Ada Colau (Barcelona, 1974) lidera Barcelona en Com¨² i aspira a derrotar Xavier Trias per acabar amb les velles formes de fer pol¨ªtica. El seu discurs irrita els nacionalistes perqu¨¨ una vict¨°ria suposaria un replantejament de la pol¨ªtica catalana en qu¨¨ el sobiranisme passaria a un segon pla en benefici dels temes socials.

Pregunta. Vost¨¨ va dir que no faria el salt de la PAH a la pol¨ªtica i aix¨ª ha estat. Per qu¨¨?

Resposta. El que he dit sempre ¨¦s que no fitxaria per cap partit pol¨ªtic i ho he complert. M'ho havien proposat diverses vegades i ho havia descartat. El que ha canviat ¨¦s que ara hi ha una situaci¨® excepcional de crisi democr¨¤tica i una proposta ciutadana per recuperar les institucions i posar-les al servei de la democr¨¤cia que es diu Barcelona en Com¨².

P. Diu que no fitxa per ning¨², per¨° ha creat el seu propi partit i posa la seva cara a les paperetes?

R. S¨ª, qui m'ho havia de dir! No hem fet un partit cl¨¤ssic sin¨® una candidatura que suma molta gent, una proposta diferent. Hem superat molts obstacles i un d'aquests ¨¦s que tenim un nom que hem hagut de canviar quan faltava poc temps per a les eleccions i que molta gent no coneix. Per aix¨° es va decidir posar la meva cara a les paperetes.

P. Sense la seva cara la candidatura no seria possible.

R. No ho crec. Jo nom¨¦s s¨®c la cara visible perqu¨¨ se m'ha interpel¡¤lat com a figura de consens. I per mi ¨¦s un honor.

P. Ara diu en campanya que si no ¨¦s alcaldessa no far¨¤ el salt a la pol¨ªtica catalana. Ent¨¦n que es desconfi? de la seva paraula?

R. Despr¨¨s de les males praxis dels ¨²ltims anys es l¨°gic que es desconfi? de qualsevol representant pol¨ªtic. Em sembla molt b¨¦ que es sigui exigent amb les noves candidatures que diem que volem renovar la democr¨¤cia. He fet aquesta aposta perqu¨¨ ¨¦s un projecte municipalista i no tinc cap intenci¨® de fer el salt a la pol¨ªtica catalana i estatal.

P. ?s un encert equiparar CiU amb la m¨¤fia russa?

R. S'ha d'alternar la den¨²ncia incisiva i dir les coses pel seu nom, sense falsedats, i aix¨° s'ha de combinar amb propostes en positiu. Segueixo pensant i dient que a Barcelona hi ha hagut una gesti¨® que es pot qualificar de mafiosa per confondre els interessos privats amb els p¨²blics, tenir una relaci¨® amb poders financers de forma oculta per rebre comissions i tot aix¨° en nom de la democr¨¤cia. A m¨¦s, hi ha indicis de criminalitat que estan en procediments judicials. A Converg¨¨ncia, se li acumulen els processos com el cas Pujol, el cas Millet, la Marina de Luxe o el cas del diputat dimissionari Xavier Crespo.

P. Si ¨¦s alcaldessa s'haur¨¤ d'entendre amb les entitats banc¨¤ries que va qualificar de "criminals" quan va intervenir al Congr¨¦s com activista de la PAH.

R. No tenim por ni cap problema a parlar amb tothom, tamb¨¦ amb les multinacionals i el poder financer. Per¨° ho farem amb transpar¨¨ncia i igualtat de tracte i les mateixes condicions que amb qualsevol ve¨ª. Convidarem tothom a tenir les millors pr¨¤ctiques i pagar els seus impostos. Avui s'exigeix tot al ciutad¨¤ i al petit comerciant, que pagui totes les multes, que tingui tota la paperassa en ordre, mentre hi ha grans poders f¨¤ctics que reben exempcions fiscals i tractes de privilegi. Nosaltres estem encantats que hi hagi grans empreses a Barcelona sempre que col¡¤laborin amb el b¨¦ com¨².

P. Les grans empreses no poden dir que aquest discurs els espanta i que millor marxar?

R. Al contrari. Volem fer de Barcelona un referent internacional en exemplaritat i per aix¨° proposem un segell de qualitat contractual al mateix ajuntament, amb totes les empreses de prove?dors i contractaci¨® per garantir salaris dignes, horaris raonables, responsabilitat ambiental, seguretat laboral, etc.

P. Sempre parla de com ¨¦s de meravellosa Barcelona per¨° mai diu que durant 32 anys va tenir alcaldes socialistes i governs d¡¯esquerres.

R. El millor alcalde que ha tingut aquesta ciutat ¨¦s Pasqual Maragall sense dubte. Va fer coses malament per¨° el m¨¦s important d'aquella ¨¨poca ¨¦s que hi havia un projecte de ciutat amb un lideratge des de l¡¯Ajuntament que va aconseguir implicar el m¨¤xim de ciutadans.

P. El seu discurs radical no pot implicar tanta gent com va fer Maragall?

R. Tot el que estem proposant ¨¦s de sentit com¨², una ciutat justa, democr¨¤tica, sense corrupci¨®, que garanteixi els drets fonamentals i que faci un model econ¨°mic i just. Haur¨ªem de definir qu¨¨ ¨¦s radicalisme.

P. Potser municipalitzar l'aigua. Quant valdria?

R. Dep¨¨n de com s'hagi fet la concessi¨® anterior. No ens inventem res. Ho est¨¤ fent Par¨ªs, Berl¨ªn, N¨¤pols perqu¨¨ privatitzar b¨¦ns comuns no ha donat un bon resultat. L'aigua a Barcelona ¨¦s un 90% m¨¦s cara que al Prat, que ¨¦s municipal. Aqu¨ª, el PSC i CiU han donat una concessi¨® a Agbar sense transpar¨¨ncia, han blindat aquesta adjudicaci¨® i nosaltres creiem que tenim tot el dret a discutir-la. La va q¨¹estionar un jutge i l'Oficina Antifrau. Segons com s'hagi fet la concessi¨® no caldria indemnitzar l'empresa i per aix¨° pensem que cal revisar-la.

P. Tamb¨¦ proposen evitar els desnonaments per motius econ¨°mics. Com i quant costaria?

R. No hauria de costar diners. El que no t¨¦ sentit ¨¦s que hi hagi milers de pisos buits i fam¨ªlies sense gaudir d'un dret fonamental com el dret a l'habitatge. Aix¨° ¨¦s una altra anomalia respecte a Europa, en qu¨¨ hi ha ciutats amb un percentatge d'habitatge social que arriba al 30%.

P. S¨ª, per¨° com evitar¨¤ els desnonaments si la llei ¨¦s la que ¨¦s?

R. De diferents maneres. La llei hipotec¨¤ria ¨¦s compet¨¨ncia estatal, per¨° l¡¯Ajuntament t¨¦ moltes compet¨¨ncies. El primer que faria si fos alcaldessa ¨¦s convocar p¨²blicament les entitats financeres que estan desnonant i tenen pisos buits i els demanaria col¡¤laboraci¨®. Hi ha una situaci¨® d'emerg¨¨ncia i l'habitatge ha de complir una funci¨® social en lloc d'especulativa, perqu¨¨ necessitem pisos pel lloguer social. Com a empreses que s¨®n no quedaria b¨¦ davant els seus clients que no col¡¤laboressin. Si les relacions s¨®n privades ho tenen molt f¨¤cil per no col¡¤laborar per¨° si la interpel¡¤laci¨® ¨¦s p¨²blica, la relaci¨® canviaria. Aix¨° no costa diners. A les entitats financeres i grans immobili¨¤ries que no col¡¤laboressin aplicaria la llei catalana de 2007 que permet sancionar els pisos buits amb inter¨¨s especulatiu.

P. Vost¨¨ ataca el PSC i Esquerra, diu que tenen un pacte amb CiU, per¨° els necessitar¨¤ per governar si guanya les eleccions.

R. Jo no ataco ning¨². El que demano ¨¦s que no s'enganyi la gent. Sobre la taula hi ha dos models. El que lidera CiU amb el PP, encara que fan veure que es barallen, i una alternativa nova que es diu Barcelona en Com¨². Hi ha un model contra les retallades i la corrupci¨®, de rendici¨® de comptes i un altre model, que ¨¦s el de CiU. El que demano al PSC i Esquerra ¨¦s que diguin per quin model aposten, per aix¨° demano que la pol¨ªtica de pactes no torni a ser un intercanvi de cromos entre sigles i partits, sin¨® que es discuteixi de prioritats, de l¨ªnies vermelles i de model de ciutat.

P. Entre les seves propostes de campanya tamb¨¦ ha parlat d'acabar amb el tr¨¤nsit de vehicles per la Diagonal, que travessa Barcelona de punta a punta. Com ho pensa fer?

R. En campanya ¨¦s molt f¨¤cil simplificar amb titulars. El que fem ¨¦s una proposta de mobilitat que diu que s'ha de racionalitzar l'¨²s del cotxe a Barcelona, perqu¨¨ ocupa molt m¨¦s espai p¨²blic que els vianants, o el transports p¨²blic o la bicicleta. Per fer aix¨° s'han de fer diverses mesures: millorar rodalies, implementar del tot la xarxa d'autobusos, interconnectar els carrils de bicis i connectar els dos trams de tramvia. L'objectiu no ¨¦s acabar el cotxe per la Diagonal, sin¨® recuperar vies urbanes, oferir alternatives per deixar el cotxe.

P. La seva proposta de crear una moneda local tamb¨¦ ha estat criticada...

R. L'Ajuntament ja va aprovar l'estudi d'una mesura similar amb el consens de tots els grups, com s'est¨¤ fent en moltes altres ciutats europees. El que proposem ¨¦s un pla de suport al comer? de proximitat, que genera 150.000 llocs de treball a Barcelona perqu¨¨ el 95% de les empreses tenen menys de 10 treballadors. Hem proposat 10 mesures i una ¨¦s implementar una moneda local, que seria un projecte pilot, que en cap cas seria una moneda obligat¨°ria, sin¨® complement¨¤ria a l'euro sempre. L'objectiu no ¨¦s la moneda, sin¨® donar suport al comer? de proximitat.

P. Es veu alcaldessa?

R. S¨ª. Si m'ho pregunta fa un any diria que no. Ara s¨ª perqu¨¨ hi ha un projecte col¡¤lectiu, engrescador, ambici¨®s, seri¨®s, amb molta gent molt v¨¤lida.

P. No tem el buit institucional de la Generalitat i del Govern de l'Estat?

R. Per qui governa ara aquestes institucions ¨¦s possible que no els faci il¡¤lusi¨® que Barcelona en Com¨² governi, per¨° a Barcelona li falta un Ajuntament que es cregui la seva import¨¤ncia a Europa i el seu potencial.

P. Tamb¨¦ ha fet bandera del seu codi ¨¨tic com una novetat de la nova pol¨ªtica. L'aplicar¨¤ aviat?

R. S¨ª, volem democratitzar la instituci¨® des del primer dia i aplicar el nostre codi ¨¨tic, amb limitaci¨® de sous, acabar amb les dietes o amb els cotxes oficials. Pot haver-hi algun cotxe municipal per fer-lo servir si ¨¦s necessari o per motius de seguretat, per¨° no pot haver-hi un ¨²s i ab¨²s de cotxes municipals pel fet de tenir un c¨¤rrec. S'ha de canviar el concepte i passar d'una situaci¨® de privilegi a una situaci¨® de funcionalitat.

P. Renunciar¨¤ al cotxe oficial si ¨¦s alcaldessa?

R. Pel fet de ser alcaldessa no s'ha de tenir un cotxe oficial propi. Aspiro a seguir fent servir el transport p¨²blic, com he fet tota la vida.