Una ciutat de codis oberts

Alguna cosa se'ns ha escapat de les mans a Barcelona despr¨¦s dels Jocs Ol¨ªmpics, aix¨° diuen a Ada Colau els arquitectes que donen suport a la seva candidatura. Aquest ¡°alguna cosa¡±, que explicaria una ciutat de ferides urban¨ªstiques i desigualtats socials, ¨¦s la pol¨ªtica elitista dels ¨²ltims consistoris, practicada des del despotisme il¡¤lustrat. Per combatre aquesta desviaci¨®, Barcelona en Com¨² proposa un urbanisme reparador, basat en la planificaci¨® democr¨¤tica, els mapes de la realitat i la participaci¨® ciutadana. La seva voluntat ¨¦s reprendre el fil de la manera de fer preol¨ªmpica, en un intent de retrobar tamb¨¦ aquella energia ciutadana. Ara, segons els c¨¤nons del dret a la vida urbana fixats pel soci¨°leg Hery Lef¨¨bvre. En traducci¨® de la candidata: la ciutat dels drets humans.

El discurs d'aquesta plataforma al¡¤ludeix obertament les experi¨¨ncies de Curitiba, Porto Alegre, Hamburg o Seattle, ciutats de refer¨¨ncia del desenvolupament sostenible, a partir d'una mobilitat sustentada en el transport p¨²blic i un urbanisme definit com a inclusiu, redistributiu i distribu?t. Moltes petites obres molt repartides, d'aix¨° es tracta; de buscar no nom¨¦s la repartici¨® geogr¨¤fica sin¨® tamb¨¦ m¨¦s distribuci¨® del treball professional i de la inversi¨® per barris. L'anomenen un urbanisme tou, no com a contraposici¨® a les places dures, sin¨® com a expressi¨® d'una entrada suau entre els ve?ns d'uns projectes planificats i acordats per ells mateixos. Una ciutat de codis oberts.

A deu anys vista, voldrien haver completat la rehabilitaci¨® energ¨¨tica de la ciutat, constru?t el corredor verd perimetral de Barcelona (un anell que connecti amb els diferents eixos verds interiors de la ciutat i amb els parcs metropolitans) i disposar d'una oferta suficient d'habitatge social. Aquestes apostes priorit¨¤ries hauran generat ocupaci¨® (10.000 llocs de treball ¨¦s el seu objectiu per al mandat) i acabat amb la pobresa energ¨¨tica del 10% de les fam¨ªlies. El m¨¦s urgent, incrementar els pisos de lloguer amb la construcci¨® o rehabilitaci¨® de 4.000 habitatges i la recuperaci¨® de 4.000 m¨¦s, actualment en mans privades i d'entitats banc¨¤ries, mitjan?ant l'exercici del dret de tempteig i retracte per part del consistori; a m¨¦s, l'ajuntament hauria de crear una ag¨¨ncia de lloguer social.

El que no representa cap prioritat per a ells s¨®n les vies r¨¤pides, l'ampliaci¨® de la ronda del Litoral al Morrot, la cobertura parcial de la de Dalt o els t¨²nels urbans, perqu¨¨ la seva aspiraci¨® ¨¦s la primacia del transport p¨²blic de superf¨ªcie. En aquest sentit, ampliarien la xarxa octogonal d'autobusos de Barcelona, estenent-la a escala metropolitana i associada a una xarxa de park and ride per dissuadir els conductors privats. Despr¨¦s, abordarien la pacificaci¨® de la circulaci¨® en el m¨¤xim nombre de carrers possible, a l'estil de Gr¨¤cia, per guanyar espai per a vianants i ciclistes. S¨®n partidaris ac¨¨rrims del tramvia i estan decidits a unir els dos trams existents per la Diagonal; comen?ant per enlla?ar les Gl¨°ries amb el passeig de Sant Joan, per la seva proximitat amb la Sagrada Fam¨ªlia i per pal¡¤liar el conflicte dels busos tur¨ªstics.

L'¨²nica de les obres fara¨°niques sobre la qual mostren inter¨¨s ¨¦s la Sagrera. Perqu¨¨ ¨¦s una ferida urbana de dimensi¨® descomunal i perqu¨¨ en la finalitzaci¨® del projecte veuen una oportunitat emblem¨¤tica per posar a prova el seu urbanisme amable i pactat. En aquest espai, podria cr¨¦ixer significativament l'oferta d'habitatge social, s'impulsar¨¤ la mobilitat sostenible amb la gran estaci¨® central de tren, metro i autobusos i all¨¤ es visualitzaria l'encaix dels eixos verds interiors amb el per¨ªmetre verd de Barcelona, al seu pas pel Bes¨°s, gr¨¤cies al gran parc urb¨¤ previst. Saben que no hi ha diners per finan?ar tot aix¨° per¨° confien en la creaci¨® d'un Institut Municipal de Cr¨¨dit per buscar solucions.

Pel que fa a l'obra que ja s'ha escapat de les mans, segons el seu diagn¨°stic, es proposen revisar algunes llic¨¨ncies urban¨ªstiques; tornar a obrir la ciutat al mar, matisar la utilitzaci¨® privada de molls i marines amb la recuperaci¨® d'espais p¨²blics; frenar les privatitzacions encobertes d'hospitals, com el Cl¨ªnic o el de Sant Pau, i d'escoles bressol; no descarten la municipalitzaci¨® del servei d'aigua, com a Par¨ªs o Berl¨ªn; es plantegen una morat¨°ria tur¨ªstica per obrir una reflexi¨® sobre el fenomen i volen repensar el model dels grans congressos i fires, que qualifiquen de porciolista, per obtenir un millor aprofitament social. En aquesta batalla han comprovat l'efecte diab¨°lic dels titulars: asseguren no estar contra el Mobile World Congress, simplement creuen que a m¨¦s de promocionar estrat¨¨gicament Barcelona, hauria de servir per trencar la bretxa digital ja existent entre els barris.

La ciutat que imaginen necessita d'un lideratge p¨²blic, amb regles clares de participaci¨® per a tothom, tamb¨¦ per al sector privat, i ha de tenir una projecci¨® a escala metropolitana. Tamb¨¦ en aquest ¨¤mbit s¨®n partidaris de repensar el model, per opac i escassament representatiu. No obstant aix¨°, no aposten per l'elecci¨® directa d'una autoritat o un alcalde metropolit¨¤ sin¨® per la creaci¨® d'una assemblea metropolitana triada pels ciutadans. Intueixen que aquesta legitimitat democr¨¤tica refor?aria l'aplicaci¨® de les pol¨ªtiques d'aquesta nova corporaci¨® i dels seus instruments de coordinaci¨® i regulaci¨®, com el Pla director urban¨ªstic.