Llengua i democr¨¤cia

El mes de gener del 1981, l¡¯escriptor Francisco Umbral va publicar a les p¨¤gines d¡¯aquest diari l¡¯article ¡°Lengua y democracia¡± (del qual sostrec el t¨ªtol), que es feia ress¨° de les pol¨¨miques engegades pel col¡¤lectiu de mestres que, al cap de nom¨¦s cinc dies, va fer p¨²blic el Manifiesto de los 2.300. Dic que se¡¯n feia ress¨° perqu¨¨, despr¨¦s d¡¯escoltar les demandes de membres del col¡¤lectiu que buscaven la seva complicitat, l¡¯autor del text se¡¯n va distanciar h¨¤bilment i no es va estar de retratar-los. D¡¯una manera prou elegant, a la pen¨²ltima frase de l¡¯article sembla delatar les simpaties d¡¯aquest grup amb el franquisme: ¡°Hagan algunos maestros del castellano reflexi¨®n sobre sus pecados de juventud¡±. Entre els promotors hi havia noms com Federico Jim¨¦nez Losantos o Amando de Miguel.

Umbral anava per¨° una mica m¨¦s enll¨¤. Prenent la frase cl¨¤ssica del primer gram¨¤tic de l¡¯espanyol, Antonio de Nebrija (que el 1492 deia: ¡°Siempre la lengua fue compa?era del imperio¡±), l¡¯autor fa una demanda expl¨ªcita a favor de ¡°desmilitaritzar¡± el castell¨¤, entenent per militaritzaci¨® la seva secular imposici¨® per la for?a: ¡°Mal camino lleva el castellano, nuestro castellano, si no lo desmilitarizamos pronto. La militarizaci¨®n del castellano la han decretado los guerreros, no los gram¨¢ticos¡±. I segueix amb una defensa del castell¨¤ que s¡¯allunya del t¨°pic del primer gram¨¤tic i que relaciona directament idioma amb democr¨¤cia: ¡°(...) la lengua, para ser de fuego, para vivir, m¨¢s que compa?era del Imperio debe resultar pregonera de la democracia¡±. No hi podem estar m¨¦s d¡¯acord.

El xoc de legitimitats t¨¦ dif¨ªcil resposta, si no ¨¦s conflictiva

?s aquest el moll de la pol¨¨mica en la qual ens trobem pel que fa al catal¨¤ a l¡¯escola. El debat ja no ¨¦s sobre la conveni¨¨ncia o no d¡¯equilibrar les dues lleng¨¹es majorit¨¤ries, ni tampoc de restituir l¡¯¨²s i el prestigi que pertoquen a una llengua perseguida, ni de mantenir un model de conviv¨¨ncia. ?s obertament de legitimitat democr¨¤tica. Davant de la din¨¤mica de consensos parlamentaris que ha dominat la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica des de fa 30 anys, s¡¯hi ha contraposat un nou g¨¨nere de mobilitzaci¨®, alenada per un formidable altaveu pol¨ªtic i medi¨¤tic, que ha situat l¡¯individu en el centre de la reivindicaci¨® i ha promogut un liberalisme ling¨¹¨ªstic que, en nom de l¡¯Estat de dret, ha servit per fer marrada d¡¯un dels pilars de la democr¨¤cia: l¡¯establiment de consensos a trav¨¦s de majories. Incapacitades com han estat, almenys fins ara, les forces pol¨ªtiques favorables al castell¨¤ per construir majories suficients a Catalunya que propugnin alternatives sobre el model de normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica, s¡¯ha acabat consagrant la llibertat d¡¯elecci¨® d¡¯idioma a l¡¯escola com un dret superior a qualsevol altra consideraci¨®.

Deia un catedr¨¤tic de dret constitucional no pas sobiranista, en petit comit¨¨, que l¡¯acc¨¦s a un servei p¨²blic i el gaudi d¡¯un determinat dret no t¡¯habilita per prescriure, amb el sol argument de la teva condici¨® de ciutad¨¤ i el pagament d¡¯impostos, de quina manera es rep aquest servei. En aquest sentit, no ¨¦s tan senzill reclamar la llengua vehicular a l¡¯escola apel¡¤lant nom¨¦s al dret a l¡¯educaci¨®, i ¨¦s per aix¨° que la reivindicaci¨® del castell¨¤ ha acabat esperonant l¡¯acci¨® individual emparada en principis d¡¯ordre superior, com ara l¡¯oficialitat de l¡¯espanyol a tot l¡¯Estat o, obertament, el dret a la llibertat. En aquest context, i d¡¯acord amb el marc que inaugura la sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional de l¡¯any 2010, ¨¦s a partir de la voluntat de cadasc¨² i del corresponent itinerari judicial que es pot redissenyar a demanda el que parlament¨¤riament, via sufragi universal, ja prenia categoria de legalitat.

Fa 30 anys calia desmilitaritzar el castell¨¤ i ara s¡¯ha de desjudicialitzar

El xoc de legitimitats t¨¦ dif¨ªcil resposta, si no ¨¦s conflictiva. N¡¯hi ha que plantegen solucions t¨¨cniques que busquin privilegiar a l¡¯escola la llengua socialment m¨¦s feble, de manera que el sistema escolar compens¨¦s les mancances de l¡¯entorn; per¨° ni tenim una autoritat demi¨²rgica que pugui distribuir les lleng¨¹es i els alumnes d¡¯acord amb criteris socioling¨¹¨ªsticament objectius, ni podem ja anul¡¤lar el dret individual dels pares disconformes, que amb seguretat serien molts m¨¦s, ja que aquesta soluci¨®, tot buscant acontentar tothom, no acontentaria ning¨². Com tampoc podem negar el dret dels pares contraris al 25% de castell¨¤, per exemple en matem¨¤tiques, a demanar per als seus fills atenci¨® personalitzada en catal¨¤, una opci¨® que, a la inversa, ha estat sempre a l¡¯abast dels pares favorables al castell¨¤. Probablement les autoritats educatives hi estarien encantades.

Fa 30 anys calia desmilitaritzar el castell¨¤ i ara s¡¯ha de desjudicialitzar. I el cam¨ª ha de ser el del consens, el de les majories, el de la democr¨¤cia parlament¨¤ria. Com de fet ja passava.