¡°M¡¯inquieta que el senyor Trias ho compri i ho vengui tot¡±

Alfred Bosch (Barcelona, 1961) ha estat des del 2011 diputat al Congr¨¦s per¨° la seva traject¨°ria p¨²blica arrenca molt abans. Va treballar durant nou anys per a la candidatura de Barcelona '92 i despr¨¦s es va dedicar a impartir classes d'hist¨°ria en diverses universitats d'Anglaterra, els EUA, Nig¨¨ria i Sud-¨¤frica. El 2010 va passar a ser portaveu de Barcelona Decideix. Tamb¨¦ ¨¦s escriptor i ha guanyat diversos premis, entre els quals el Premi Sant Jordi de novel¡¤la.

Pregunta. Com est¨¤ vivint la campanya?

Resposta. Amb molta intensitat, no hem parat des de les prim¨¤ries.

P. En aquesta immersi¨® a Barcelona, qu¨¨ li ha sorpr¨¨s m¨¦s?

No hi haur¨¤ acord amb Trias si no desf¨¤ el port de luxe i l¡¯ampliaci¨® de La Maquinista¡±

R. La gent. La quantitat de patriotes de barri que hi ha, que s'estimen la ciutat des del carrer. ?s l'espina dorsal humana d'aquesta ciutat. Sobretot on ho estan passant malament...

P. Molta de la gent que est¨¤ implicada en la ciutat demana m¨¦s veu. Se'ls n'ha de donar?

R. S¨ª. Si la participaci¨® no funciona ¨¦s perqu¨¨ no ¨¦s decisiva. Nosaltres proposem elecci¨® directa dels consellers de districte, que tinguin un pressupost assignat... Aix¨° ¨¦s el que funciona. Debatre de qualsevol cosa, sabent que no portar¨¤ enlloc, no ¨¦s participaci¨® efectiva.

P. Creu que Barcelona ja ¨¦s una ciutat de dues velocitats?

R. Encara no hem arribat a aquest punt per¨° el perill hi ¨¦s.

P. I com es pot evitar?

No farem aliances estables que ens facin renunciar als nostres eixos socials¡±

R. Primer de tot cal no refor?ar que hi hagi dues Barcelones, o tres si hi poses la tur¨ªstica. Hem de ser capa?os d'arribar a acords per construir una sola ciutat on tothom se senti c¨°mode. Si nom¨¦s anem amb un discurs per capturar la part de la ciutat que s'enfila per la Meridiana o aquella que va Diagonal amunt, aprofundirem en aquesta diferenciaci¨®. Hem de portar tothom cap a Barcelona.

P. L'atur ¨¦s el primer problema de la ciutat. Com el resoldria?

R. El nostre horitz¨® a quatre anys ¨¦s crear 50.000 llocs de feina, que s¨®n els que s'han perdut amb la crisi. Aquesta ¨¦s la nostra fita. I tenim propostes concretes. Tenim un pla de xoc per millorar els Bons Comprom¨ªs que ja existeixen i que han comportat la creaci¨® de 1.300 llocs de feina. Aquest model permet que l'Ajuntament ajudi les empreses a pagar una part del sou dels treballadors per¨° podrien funcionar millor i cada any crear 1.300 llocs de feina m¨¦s, fins a arribar als 3.000.

P. I a llarg termini?

R. A llarg termini, proposem la creaci¨® de l'Ag¨¨ncia de Desenvolupament i Ocupaci¨® de Barcelona, que obeeix a dos referents: un ¨¦s extern, lal New York City Economic Developement Corporation, que va aconseguir crear un consorci entre l'Administraci¨®, l'empresa privada, els instituts de recerca i els pol¨ªgons industrials i va permetre desenvolupar un programa de creaci¨® de feina, sobretot en el sector secundari, l'industrial del segle XXI i del coneixement. A Nova York va comen?ar fa 15 anys i ha funcionat molt b¨¦.

Despr¨¦s tamb¨¦ ens pot servir d'orientaci¨® el Consorci de Turisme, que ha estat un ¨¨xit. Cal recordar que Barcelona abans era lletja... Per¨° Turisme de Barcelona, un consorci publicoprivat que fa 30 anys va impulsar l'alcalde Maragall amb un grup d'empresaris, ha estat fonamental. Tamb¨¦ tenien la col¡¤laboraci¨® d'alguns centres d'ensenyament.

Seguint aquests dos exemples cal crear un nou model d'¨¨xit amb l'ocupaci¨® i la reindustrialitzaci¨® de Barcelona. Serviria per aconseguir que els empresaris es coresponsabilitzin.

No ¨¦s casual que a les nostres llistes hi hagi experts en gesti¨® i reindustrialitzaci¨®, com N¨²ria Bohigas, i molts altres d'Avancem, Moviment d'Esquerres... Tots tenen clar que aquesta ciutat s'ha de gestionar millor per tal d'evitar la inflaci¨® del sector turisme.

P. Junqueras va dir que aquestes eleccions serien una pr¨¨via de les del 27-S. Es pot independitzar una naci¨® si la seva capital no ¨¦s independentista?

R. De la mateixa manera que podem pensar que la falta d'una majoria unionista ensorraria el projecte espanyol. Si PP, Ciutadans i PSC no sumen majoria absoluta vol dir que l'unionisme a Barcelona s'ha enfonsat?

P. A Ada Colau no la posa en aquest bloc?

R. Ells no s'han definit. Ni s¨ª ni no. No els podem posar enlloc.

P. Creu que la gent votar¨¤ en clau nacional o municipal?

R. Costa molt saber qu¨¨ far¨¤ la gent. Per¨° quan falten pocs mesos per al 27 de setembre, amb unes eleccions de caire plebiscitari sobre la independ¨¨ncia, no ¨¦s una q¨¹esti¨® menor i a Barcelona, encara menys. Barcelona s'hi juga el futur.

P. Pot tenir la clau per formar un nou govern. Se sentiria m¨¦s c¨°mode amb un govern nacionalista o amb un govern progressista?

R. Em sentiria m¨¦s c¨°mode governant com a alcalde amb ERC i buscant complicitats sense renunciar als nostres tres eixos: progr¨¦s social, proc¨¦s nacional i netedat pol¨ªtica. Som els ¨²nics que som garantia de tots tres.

P. I si no pot ser alcalde i ha d'escollir entre un govern sobiranista i un de progr¨¦s, en quin dels dos se sentiria m¨¦s c¨°mode?

R. Si nosaltres opt¨¦ssim pel proc¨¦s nacional ens dirien que ja hem deixat de ser d'esquerres. Vosaltres, els primers. Si opt¨¦ssim nom¨¦s pel progr¨¦s social i deix¨¦ssim estar el proc¨¦s nacional, ens dirien que hem fet un tripartit i ens hem oblidat del pa¨ªs. Ja ens ho coneixem. A Esquerra quan som forts ¨¦s quan ho tenim tot i no abandonem res essencial.

P. Pot haver-hi gent que, abans de votar-lo, vulgui saber si el seu vot servir¨¤ per fer un govern d'esquerres o un de sobiranista. Digui'm, com a m¨ªnim, dels governs que hi ha hagut fins ara, amb quin s'hauria sentit m¨¦s c¨°mode, amb els tripartits o amb el darrer de CiU?

R. La Barcelona amb la qual em sento m¨¦s c¨°mode dels ¨²ltims anys ¨¦s amb la de Pasqual Maragall, on vaig treballar durant nou anys. Va deixar una bona her¨¨ncia, que recollim i compartim.

P. No hi ha manera...

R. Que et diguin tant Trias com Ada Colau com Jaume Collboni, que estan disposats a pactar amb tu, ens posa en una situaci¨® envejable. Som clau. Aix¨° ho hem d'aprofitar.

P. Les enquestes indiquen que un govern tripartit potser s¨ª que arribaria a la majoria per¨° que un d'independentista quedaria en minoria. Potser aquest ¨¦s un factor que determina el suport d'ERC?

R. Esteu parlant d'aliances estables que ens podrien fer renunciar als nostres eixos vitals. I nosaltres aix¨° no ho podem fer. No compartim que una Barcelona s'hagi d'imposar per sobre d'una altra.

P. D'una banda diu que cal aprofitar que tothom vulgui ser la parella de ball d'ERC, per¨° de l'altra diu que no renunciaran a res. Per arribar a acords cal renunciar a algunes coses...

R. Doncs ballarem sols.

P. Xavier Trias ha privatitzat la gesti¨® dels aparcaments, ha acceptat ampliar els centres comercials de La Maquinista i l'Heron City, ha rebaixat les restriccions del Pla d'usos de Ciutat Vella i aposta per la transformaci¨® del Port Vell en un port de luxe. Tot i aix¨°, ha dit p¨²blicament que li compra la seva agenda social. Se'l creu?

R. Que m'ho expliqui. El que est¨¤ fet, ja est¨¤ fet. En tots aquests exemples hem votat en contra.

P. En la privatitzaci¨® de la gesti¨® dels aparcaments, no.

R. En aquesta, no, ¨¦s veritat. ?s un cas a part. Per¨° en tota la resta, hem votat en contra. A mi el que m'inquieta ¨¦s que el senyor Xavier Trias ho compri i ho vengui tot. Un alcalde ha d'anar molt alerta i em fa sospitar que el senyor Trias t¨¦ moltes ganes de guanyar... Per¨° per guanyar cal tenir conviccions molt fortes.

P. Veig que no se'l creu...

R. Que ens expliqui com desfar¨¤ aquesta Barcelona que ha pactat amb el PP. Perqu¨¨ ara el que interessa ¨¦s el futur. Si volem construir progr¨¦s social i ell diu que hi est¨¤ d'acord, que ens expliqui com desfarem all¨° que clarament no ho ¨¦s.

P. Per¨° caldr¨¤ indemnitzar empreses...

R. D'entrada cal que ens expliqui quins contractes hi ha, quin contingut tenen i si s'han blindat. Aix¨°, d'entrada. I a partir d'aqu¨ª, que ens digui com es desf¨¤ aix¨° i avancem amb el progr¨¦s social. Aix¨° ¨¦s indispensable.

P. Sense desfer aquestes decisions no hi ha acord?

R. ?s que si no, no hi ha just¨ªcia social. On ¨¦s la just¨ªcia social del port de luxe? O de l'ampliaci¨® de La Maquinista?

P. Amb la nova normativa, caldr¨¤ tancar el 80% dels clubs de c¨¤nnabis de la ciutat. Qu¨¨ en pensa?

R. Som partidaris de regular el consum privat del c¨¤nnabis com es regula el consum privat d'alcohol. Posats a perseguir activitats, per qu¨¨ no tanquen els apartaments tur¨ªstics il¡¤legals? Aix¨° s¨ª que va contra la llei. Operen sense llic¨¨ncia i no paguen impostos.

P. A la seva finca t¨¦ apartaments tur¨ªstics. S¨®n legals?

R. Els hem denunciat. N'hi ha dos que sospitem que s¨®n il¡¤legals. I al costat tinc un hotel.

Cal m¨¦s control. Nom¨¦s a la Barceloneta, on els ve?ns es van organitzar, s'han fet m¨¦s inspeccions que a tota la ciutat. Si ¨¦s tan f¨¤cil solucionar el problema, per qu¨¨ no ho fan a tota la ciutat? La pregunta obligada ¨¦s: vols dir que realment hi ha voluntat pol¨ªtica de posar punt final? Perqu¨¨ s'ha demostrat que resoldre-ho no ¨¦s complicat. Esclaten les protestes i en tres mesos ho tenen resolt.

P. Vost¨¨, que viu a Ciutat Vella, coneix en primera persona els problemes del turisme. Com els solucionaria?

R. Reduint la saturaci¨® en certes ¨¤rees. ?s evident que no pots fer anar els turistes all¨¤ on tu vols. Els turistes van on volen ells. Per¨° s¨ª que pots donar incentius i posar restriccions per distribuir millor els apartaments tur¨ªstics. D'entrada no deixar obrir m¨¦s allotjaments tur¨ªstics a Ciutat Vella, l'Eixample, una part del Poble Sec i de Gr¨¤cia. Tancar els allotjaments tur¨ªstics il¡¤legals i donar facilitats, d'acord amb els ve?ns, perqu¨¨ se'n pugin obrir en zones m¨¦s perimetrals o a l'¨¤rea metropolitana. A llocs que poden estar a vint minuts o mitja hora en metro del centre. Cal compartir l'¨¨xit. El turisme ¨¦s un ¨¨xit, per¨° est¨¤ molt concentrat en una part de la ciutat.