Villeneuve fica el seu poder¨®s bistur¨ª en el narcotr¨¤fic

Steven Soderbergh va retratar a?Traffic amb resultats immillorables una guerra els vencedors de la qual a llarg termini s¨®n sempre els mateixos. ?s la que duen a terme la llei i els Estats contra un dels negocis m¨¦s grandiosos que s'exerceixen a la Terra, una cosa anomenada narcotr¨¤fic. La seva oferta ser¨¤ eterna mentre existeixi demanda al mercat. I ¨¦s clar que amb una droga o una altra, els humans sempre han necessitat col¡¤locar-se. I els immensos guanys dels que trafiquen amb subst¨¤ncies tan anhelades (i que mai seran legalitzades) els permeten corrompre les mateixes institucions que suposadament pretenen destruir-los. L'economia, i el poder que aquesta genera, com sempre, s¨®n el que mana per damunt de tot.

El director canadenc Denis Villeneuve, alg¨² amb una capacitat escruixidora per parlar de la viol¨¨ncia, com va demostrar en les alarmants Incendies?i?Enemy, retorna al molt explotat tema del narcotr¨¤fic amb Sicario. Tamb¨¦ aporta noves i desassossegants teories sobre la sagnant partida d'escacs que estableixen els Governs i els reis de la droga.

Una agent de l'FBI, horroritzada quan troba en territori nord-americ¨¤ un magatzem de cad¨¤vers, crims perpetrats pel narcotr¨¤fic mexic¨¤, accepta la intrigant oferta de la DEA i de la CIA per acompanyar-los a la ca?a dels grans cartels a les ciutats frontereres de M¨¨xic i en els t¨²nels que arriben als Estats Units. No sap ben b¨¦ quin ¨¦s el seu paper en aquesta t¨¨rbola hist¨°ria; encara mant¨¦ una certa innoc¨¨ncia i la creen?a ferma en la identitat de bons i dolents. A Ciudad Ju¨¢rez, aquell lloc tenebr¨®s que l'escriptor Roberto Bola?o va imaginar que estava habitat pel diable en la seva novel¡¤la 2666, descobrir¨¤ que all¨ª la vida no val res, que el terror i els assassinats massius formen part de la quotidianitat. Tamb¨¦ que les forces de la llei hi actuen d'una manera molt estranya, amb m¨¨todes al marge d'aquesta i la sospita que molts dels seus integrants estan comprats pel narcotr¨¤fic. Com li recorda un sicari colombi¨¤, que ara treballa pel Govern nord-americ¨¤, no podr¨¤ sobreviure en una terra de llops.

Dur¨ªsima cr¨°nica

Villeneuve no et permet absentar-te ni un moment de la seva dur¨ªssima cr¨°nica. El seu estil visual impressiona i maneja amb intel¡¤lig¨¨ncia el ritme i el suspens. Tot resulta cre?ble en el retor?at i brutal univers que explora, en aquell temple de l'extermini, inclosos nens i dones. El seu virtuosisme narratiu li serveix per exposar una conclusi¨® esgarrifosa. I ¨¦s que el que m¨¦s temen els guardians de l'ordre?no ¨¦s el narcotr¨¤fic, sin¨® que s'hi produeixi el caos. En els vells temps, l'imperi dels estupefaents estava centrat en l'organitzaci¨® colombiana. Es podia pactar, negociar o transigir amb l'enemic. Per¨° ja no ¨¦s possible fer-ho amb els excessius clans i ramificacions del narcotr¨¤fic mexic¨¤. I llavors arribaran la temuda anarquia i l'apocalipsi. Fins i tot el delicte i el crim necessiten un ordre. El sistema sap protegir-se i el perseguit tr¨¤fic tamb¨¦ en forma part.

Si existeix actualment un actor que encarni a la perfecci¨® un sicari venjatiu, fred i pragm¨¤tic, aquest ¨¦s Benicio del Toro. No necessita l'exhibicionisme gestual; n'hi ha prou amb la seva pres¨¨ncia per encarnar l'amena?a, la viol¨¨ncia g¨¨lida, la sensaci¨® que ¨¦s l'animal m¨¦s perill¨®s de la selva. Sicario, com abans Traffic, posen el llist¨® molt alt en les hist¨°ries sobre la inacabable guerra de la droga.

Per guarir-nos de tant de realisme ens han ofert a la secci¨® oficial la pel¡¤l¨ªcula m¨¦s ximple, falsa, melindrosa i pseudorom¨¤ntica que he vist fins ara al festival. Es titula Marguerite y Julien i la dirigeix Valerie Donzelli. Explica de manera lamentable l'incestu¨®s i volc¨¤nic amor entre dos germans pertanyents a l'aristocr¨¤cia rural, des de la seva inf¨¤ncia fins que consumen el seu inajornable desig sexual en la seva joventut davant l'esc¨¤ndol de la fam¨ªlia i del seu entorn. ?s una pel¡¤l¨ªcula que desconeix el sentit del rid¨ªcul. I et preguntes com ha aconseguit colar-se en la secci¨® competitiva. La resposta ¨¦s ¨°bvia, com tantes altres. A Canes hi acostumen a conviure el bon cinema i l'indigest, el classicisme i la modernitat m¨¦s irritant, les sorpreses grates i el previsible en el pitjor sentit.