Molt m¨¦s que fumar en pipa

Un portal vell amagat sota els p¨°rtics de la pla?a Reial. Una escala fosca i estreta, dreta. Un pis decadent, entranyable, modernista. Parets tacades, gastades pel fum de tabac. ?s la seu hist¨°rica del Pipa Club Barcelona, un local que aviat passar¨¤ a la hist¨°ria. ¡°Diuen que hi ha un fantasma¡±, afirma Josep Maria Navarrete, actual president del club. ¡°No hi creiem, eh? Per¨° la veritat ¨¦s que, sobretot als matins, se senten certs sorolls... inquietants¡±. Sigui el que sigui, ¨¦s prou clar que aquest esperit ¨¦s fumador.

El trasllat ¨¦s imminent. Encara no t¨¦ data concreta, per¨° abans de l¡¯estiu el club obrir¨¤ un nou local al carrer Santa Eul¨¤lia, 21, al barri de Gr¨¤cia, despr¨¦s de 35 anys d¡¯hist¨°ria i 33 en aquest privilegiat indret del barri G¨°tic de Barcelona. El club es va fundar el 1980 i no tenia seu. Els fundadors es van comen?ar a reunir als Quatre Gats fins que van trobar ubicaci¨® a l¡¯antic taller del pintor Pere Pruna, al principal del n¨²mero 3 de la pla?a Reial.

¡°Eren altres temps¡±, recorda Navarrete. Als primers anys vuitanta la pla?a Reial era un lloc poc recomanable, a segons quines hores. La Barcelona ol¨ªmpica ni tan sols era un somni i la droga, la prostituci¨® i la deixadesa eren la t¨°nica en un barri degradat i perill¨®s. ¡°El local era un oasi, ben b¨¦¡±, recorda el president del Pipa. ¡°Des de sempre vam organitzar activitats culturals i crec que, modestament, vam posar el nostre granet de sorra en la reconversi¨® que ha viscut la pla?a¡±.

L¡¯activitat principal sempre han estat les tert¨²lies. ¡°Hem parlat de tot menys de futbol, religi¨®, pol¨ªtica i sexe, temes prohibits per una mena de llei no escrita¡±, diu el m¨¤xim representant de l¡¯associaci¨® [mentida: quan marxem del local, hi ha un grup de socis xerrant de... futbol!]. ¡°Val m¨¦s que ens estalviem baralles. I pensem una cosa: el m¨®n de la pipa ¨¦s limitat, com tot, per¨° li traiem tot el suc. En el fons som uns apassionats de la nostra afici¨®, uns aut¨¨ntics friquis!¡±. Ho demostra tota la informaci¨® que penja de les parets, en forma de fotografies, obsequis (una pipa de Dal¨ª...), una vitrina on es representa el proc¨¦s de fabricaci¨® de les pipes (no ¨¦s que siguin de fusta, s¨®n d'arrels...), quadres, m¨¦s fotografies (d'artistes que han passat pel local)...

I trofeus. La majoria (no els ¨²nics), de competicions de fumada lenta. Cada concursant t¨¦ tres grams de tabac, un atacador i dos llumins. Ha de fumar durant el m¨¤xim de temps possible. Amb paci¨¨ncia i habilitat, els concursants arriben a estirar el temps de fumada, que sol ser de mitja hora, tres quarts... fins a tres hores i 45 minuts, el r¨¨cord del m¨®n. "No ¨¦s fumar, per¨° engresca", diu Navarrete, sense amagar un cert orgull en pert¨¤nyer al club que ha guanyat dues vegades el Campionat del M¨®n de l'especialitat. "El torneig m¨¦s popular de la hist¨°ria es va celebrar aqu¨ª, amb gaireb¨¦ 400 participants d'arreu del m¨®n, el 2003. I el vam guanyar", informa. El Pipa Club Barcelona defensar¨¤ aquest octubre el t¨ªtol nacional a Albacete.

L'activitat va molt m¨¦s enll¨¤ del friquisme de qu¨¨ parla (amb sentit de l'humor) Navarrete. La m¨²sica ¨¦s un dels principals atractius d'aquest club que funciona com a bar els vespres i les nits. ¡°No s¨¦ per qu¨¨, per¨° el m¨®n de la pipa i el del jazz combreguen¡±, diu, en parlar de les diverses propostes culturals que es desenvolupen als salons. Un dels espais m¨¦s amplis del pis, amb finestres a la pla?a, ¨¦s la sala de concerts. Grans noms com els de Tete Montoliu o Ignasi Terraza han compartit aquest peculiar escenari amb centenars d'espontanis, sovint no tan desconeguts. Woody Allen es va quedar a les portes: durant el rodatge de la pel¡¤l¨ªcula Vicky Cristina Barcelona, el 2008, va visitar el Pipa i va intentar llogar-lo per fer-hi una de les seves sessions de clarinet. La cosa no va quallar... Durant certes ¨¨poques, l'¨¨xit dels concerts va desbordar el club, que va programar actuacions a d'altres indrets de la ciutat, per simple q¨¹esti¨® de capacitat.

L'altre estil made in Pipa, podr¨ªem dir, ¨¦s el tango. El club fa cursets i exhibicions d'aquest ball, que tamb¨¦ combrega amb l'ambient del club. Sessions liter¨¤ries, exposicions diverses, dards (van ser un cl¨¤ssic els campionats de diana), jocs de taula o l'hist¨°ric futbol amb botons (o amb les populars xapes) completen l'oferta cultural. Poc en saben, de totes aquestes activitats, molts dels clients habituals (que no socis) de l'establiment. "Hi ha nits en qu¨¨ la meitat de la clientela s¨®n estrangers", explica el president. "Al principi ens sobtava que descobrissin el lloc, aix¨° ¨¦s un pis!, per¨° no fallen. En cert sentit, ¨¦s un inconvenient, perqu¨¨ el client t¨ªpic ¨¦s el que ve despr¨¦s de sopar, a prendre una copa tranquil, potser a escoltar bona m¨²sica...".

Q¨¹esti¨® de fums...

Aquest client tipus, per¨°, no ve a fumar. Fa anys, entrar al Pipa era submergir-se en un n¨²vol de fum. Ara ja no. ¡°La llei del tabac permet que es fumi en clubs de fumadors¡±, explica Navarrete, advocat i expert en el tema. ¡°La que no ens ho permet ¨¦s la normativa laboral, diguem-ne. Els socis podem fumar tranquil¡¤lament fins que comen?a la seva jornada la cambrera, que potser fuma com un carreter, per¨° no ho pot fer al seu lloc de feina¡±. La cambrera i m¨¦s d¡¯un soci s¡¯han trobat, alguna vegada, com els adolescents, fumant d¡¯amagat al lavabo...

El clima de Barcelona (dels pa?sos mediterranis en general) juga en contra de l'h¨¤bit de fumar en pipa. "Una pipa ¨¦s com una estufeta individual, fa calor. Als pa?sos n¨°rdics hi ha molta m¨¦s tradici¨®". Cal assenyalar que entre el centenar de socis del club (els que v¨¦nen a gaudir del seu hobby) n'hi ha que no fumen. "Alguns ho han deixat per prescripci¨® facultativa, d'altres fumen puros o cigarretes i d'altres no s¨®n fumadors". No s¨®n joves, tot i que algun que ronda els trenta o fins i tot els vint anys s¨ª que hi apareix. "La majoria, per¨°, som gent amb una certa edat", reconeix Navarrete. "El repte que tenim ¨¦s que s'hi apuntin m¨¦s joves". N'hi ha gaires, que fumen en pipa? "I tant, pocs, per¨° n'hi ha".

Tot i aix¨°, el president no ¨¦s gaire optimista quan pensa en el futur. "S¨®c pessimista, la veritat", admet. ?s cert que es van incorporant nous socis (normalment, d'una certa edat: "es triga a convertir-se en fumador de pipa..."), per¨° costa. La lit¨²rgia de fumar en pipa no es perdr¨¤ mai, aix¨° ¨¦s veritat. Per¨° aquesta associaci¨® va molt m¨¦s enll¨¤ de fumar en pipa. La nova seu mantindr¨¤ aquest esperit mentre en els salons decadents de la pla?a Reial quedaran els records, les parets enfosquides pel fum i... el fantasma, per descomptat.