Oltra: ¡°Hem trencat el bipartidisme tradicional i tamb¨¦ l¡¯emergent¡±

?s la candidata m¨¦s valorada pels valencians en totes les enquestes. M¨°nica Oltra (Neuss, Alemania, 1969) ha estat, durant les dues ¨²ltimes legislatures, un malson per al PP per les seves den¨²ncies de la corrupci¨® i els seus recursos, guanyats davant el Tribunal Constitucional i davant el Tribunal Superior de Just¨ªcia contra la negativa de la Mesa de les Corts Valencianes de tramitar algunes iniciatives i contra el rebuig del Consell a lliurar certa documentaci¨® a l'oposici¨®.

Al capdavant de la Coalici¨® Comprom¨ªs ¨Cformada pels valencianistes del Bloc Nacionalista Valenci¨¤; els ecosocialistes d¡¯Iniciativa del Poble Valenci¨¤, partit al qual pertany ella; els ecologistes d¡¯Els Verds i un sector notable d'independents liderat pel candidat a l'alcaldia de Val¨¨ncia, Joan Rib¨®¨C, aquesta advocada que aposta pel multipartidisme i el di¨¤leg, s'obre pas, amb expectatives en augment, per ser la clau d'un eventual Govern de canvi que posi fi a dues d¨¨cades d'hegemonia del PP.

Pregunta. Aquests dies de campanya confirmen que de deb¨° hi ha una tend¨¨ncia cap al canvi?

Resposta. Veig molta energia de canvi, d'esperan?a. Jo sempre he mirat la gent als ulls. Nosaltres no som de fer campanyes de quinze dies. Sumem quatre anys de legislatura sense perdre de vista la gent. El que en un moment era resignaci¨® i tristesa sembla haver despertat. Fa la sensaci¨® que la gent s'ha aixecat i camina cap a un canvi pol¨ªtic que posi les persones al centre de la pol¨ªtica i que escombri aquest partit podrit que ens ha governat tants anys per poder construir un futur.

P. No obstant aix¨°, les enquestes escurcen les dist¨¤ncies, com si les possibilitats de canvi fossin m¨¦s clares fa uns mesos que ara¡­.

R. Crec que la gent es pensa m¨¦s el vot que la resposta a una enquesta i que les enquestes, cada vegada m¨¦s, estan fetes per influir en el resultat i no per descriure¡¯l. Nosaltres, el 2011, ja vam aprendre que el que feia falta era fer una bona campanya i una bona feina durant els quatre anys anteriors, com el que hem fet aquesta legislatura. Som el grup que m¨¦s iniciatives ha presentat a les Corts Valencianes, que m¨¦s propostes ha fet, que m¨¦s ha denunciat i ha visibilitzat el problema de corrupci¨® generalitzada. Tot el que d¨¨iem ha resultat ser cert. Quan es fa la feina ben feta, el resultat acompanya.

P. Quina import¨¤ncia t¨¦ la den¨²ncia de la corrupci¨® a l'hora de propiciar el canvi, at¨¨s que algunes veus posen en dubte que pugui ser determinant sobre la decisi¨® dels electors?

R. La lluita contra la corrupci¨®, en aquesta legislatura, per¨° sobretot en l'anterior, quan nosaltres vam comen?ar, servia perqu¨¨ ens tractessin de llun¨¤tics. Ens deien que els ciutadans eren tolerants amb la corrupci¨® i que visibilitzar el problema de la corrupci¨® era gastar energies in¨²tilment. S'ha evidenciat que, no nom¨¦s el que denunci¨¤vem era cert, sin¨® que la realitat supera el que es podia pensar. En la nostra comunitat no hi ha cap instituci¨® important que no hagi estat esquitxada per la corrupci¨®. Hi ha els ajuntaments de les tres capitals, la Generalitat, amb G¨¹rtel, N¨®os o el cas Blasco, i les tres diputacions.

P. Vost¨¨ va obrir la via dels recursos contra la negativa a lliurar informaci¨® als diputats. Ara hi ha desenes de sent¨¨ncies, per¨° molts creien quan va comen?ar que era un esfor? in¨²til...

R. Altres juristes i col¡¤legues d'altres partits em van dir que era una via morta i nom¨¦s seria una acci¨® quixotesca. Estava conven?uda que calia emprendre-la. Nosaltres vol¨ªem atacar la causa de la corrupci¨®, que ¨¦s l'ab¨²s de poder. A part d'anar al Constitucional contra la Mesa de les Corts Valencianes, vam decidir portar el Govern al TSJ per denegaci¨® d'informaci¨®. Ara ens truquen de molts llocs perqu¨¨ els expliquem com ho hem fet. Hem canviat la jurisprud¨¨ncia d'aquest pa¨ªs. Em sento especialment orgullosa d'una iniciativa que enforteix la democr¨¤cia perqu¨¨ la corrupci¨® no pugui expandir-se.

P. Si hi ha canvi, quin aspecte tindr¨¤? Amb quins colors es formar¨¤?

R. Hi haur¨¤ canvi s¨ª o s¨ª. No en tinc cap dubte. El PP, si no t¨¦ majoria absoluta, no governar¨¤. Cap partit dem¨°crata pot donar suport a un partit que encarna l¡¯entramat corrupte m¨¦s gran de la nostra hist¨°ria democr¨¤tica. Com ser¨¤? Aix¨° dep¨¨n de qui estigui al Govern. Per nosaltres, el canvi ha d'estar garantit per unes pol¨ªtiques que posin al centre les persones, que facin possible que les persones desenvolupin els seus projectes de vida. Hem dit tamb¨¦ que seran necessaris plans de xoc per afrontar l'emerg¨¨ncia social i l'emerg¨¨ncia democr¨¤tica. No n'hi ha prou amb nom¨¦s desallotjar el PP. Cal fer lleis que evitin l'ab¨²s de poder i posin dif¨ªcils les coses als corruptes i als corruptors. D'altra banda, hem de fer una transformaci¨® ecol¨°gica de la nostra economia.

P. En el panorama estatal, Comprom¨ªs ¨¦s una singularitat. Seran vost¨¨s el component inevitable de qualsevol f¨®rmula?

R. Pot ser. Nosaltres hem trencat el bipartidisme tradicional, per¨°, tamb¨¦, el bipartidisme emergent dels nous partits. Nosaltres s¨ª que hem trobat la centralitat en el tauler. El nostre ¨¦s el fenomen d'un partit de proximitat, que ha treballat mirant als ulls la gent, que no ha fet el seu programa en un laboratori, que no ha hagut d'estudiar en les estad¨ªstiques els problemes dels valencians. Ning¨² no m'ha d'explicar que aqu¨ª hi ha un problema de baixada de graus en la depend¨¨ncia. M'ho han explicat les mares.

P. Comprom¨ªs presumeix que no ha de consultar les seves decisions amb Madrid ni amb Barcelona. Creu que aix¨° els d¨®na m¨¦s credibilitat?

R. Aquestes s¨®n unes eleccions auton¨°miques. I he vist per aqu¨ª cartells de persones que no es presenten a aquestes eleccions, de persones que no saben quines s¨®n les necessitats que tenim aqu¨ª, que no coneixen el problema d'urg¨¨ncies a La Fe, de les llistes d'espera en la sanitat, de les unitats educatives que s'han tancat. No saben, fins i tot, que som una comunitat infrafinan?ada, l'¨²nica comunitat pobra que paga a comunitats m¨¦s riques, i que aix¨° ¨¦s una anomalia democr¨¤tica...

P. Vost¨¨ proposa que les conselleries del futur Govern no siguin monocolors, que en tots els departaments hi hagi gent de diverses opcions. ?s la seva f¨®rmula per evitar que un govern multipartidista es converteixi en un repartiment d'¨¤rees de poder?

R. Pot ser que sembli ut¨°pic, per¨° m'agradaria que fos aix¨ª, per evitar que cada conselleria sigui un regne de taifes. Que els nomenaments fossin plurals facilitaria la idea que no podem tenir un trigovern o un cuatrigovern. Hem de tenir un govern, format per m¨²ltiples partits, per¨° un sol govern.

P. A l'hora de decidir qui l¡¯encap?alar¨¤, quin model s'utilitzar¨¤? El socialista Ximo Puig, en un llibre que acaba de publicar, mira a Finl¨¤ndia, on ¨¦s primer ministre el candidat m¨¦s votat, encara que nom¨¦s va obtenir el 21%. A vost¨¨ li agrada aquell model o prefereix el de Dinamarca, on la primera ministra lidera una coalici¨® d'esquerres encara que els conservadors van ser els m¨¦s votats?

R. S¨®n models semblats perqu¨¨, en aquests, no es posa tant l'accent en la majoria com en la capacitat de di¨¤leg. Esclar que si em deixessin escollir, triaria el model dan¨¨s, d¡¯on parlem d'una presidenta i jo em presento per ser presidenta. En qualsevol cas, parlem d'un model de di¨¤leg, d'equilibri, de respecte mutu i de recuperar la paraula en la pol¨ªtica, que s'ha perdut. Es tracta de fer valer aquell que no pensa igual que tu. Aquest ¨¦s el repte.

P. Vist el que ha passat a Andalusia, caldr¨¤ esperar mesos que es formi el nou Govern valenci¨¤?

R. La difer¨¨ncia amb Andalusia ¨¦s que aqu¨ª venim de 20 anys de govern del PP i hem de construir el canvi pol¨ªtic, mentre que Susana D¨ªaz representa el continuisme de 30 anys de Govern del PSOE. Les necessitats que han generat 20 anys de govern del PP fan m¨¦s possible un acord, i m¨¦s r¨¤pid.